La gestió de la recerca és una d’aquelles tasques essencials que sovint passen desapercebudes. Però cada vegada hi ha més professionals (i cada vegada són més necessaris) que s’hi dediquen: des de buscar beques o ajudar a escriure els projectes, fins a fer-ne les justificacions, mesurar-ne l’impacte, gestionar els convenis de col·laboració o comunicar els resultats de la recerca. “Qualsevol que faci possible la recerca, sense dedicar-se directament a la investigació, és un gestor de la recerca”, diu Núria Parera, coordinadora de Preaward (els que ‘busquen les beques’) a Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Parera és també la directora (o chair) de BESTPRAC, una organització que agrupa professionals de la gestió de la investigació de tot Europa. BESTPRAC va celebrar la seva reunió anual els dies 27 i 28 d’octubre a l’auditori del PRBB amb unes 200 persones de tota Europa – la segona gran trobada europea d’aquest sector al parc després de la visita del INORMS Study Tour durant l’estiu passat.
Parlem amb Parera d’aquesta associació i la seva trobada al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Què és BESTPRAC i com es va crear?
BESTPRAC som un grup de persones que ens dediquem a la gestió de la recerca a nivell europeu. Va començar el 2014 com una COST Action – unes xarxes interdisciplinàries de professionals de la recerca finançades a nivell europeu per treballar en un tema en concret durant 4 o 5 anys. Es van unir professionals de la gestió de la recerca per compartir bones pràctiques; van crear una web per donar a conèixer informació i actualitzacions rellevants pels nostres rols a nivell europeu, etc.
Com que la majoria dels que ens dediquem a aquest camp som ex-investigadors o ex-investigadores, crec que tenim aquesta cultura de compartir informació, de treballar conjuntament… i això va dur a la creació d’aquesta xarxa, que ara compta amb més de 1000 professionals, i per la qual no hi ha cap cost per ser-ne membre; és gratuïta i oberta a tothom.
“La majoria dels que ens dediquem a la gestió de la recerca som ex-investigadors o ex-investigadores, i tenim aquesta cultura de compartir informació, de treballar conjuntament”
Núria Parera (ISGlobal)
Però al cap de 5 anys es va acabar el finançament…
Sí, però es va decidir continuar amb el grup i es va integrar dins d’EARMA (l’Associació Europea de Gestors de Recerca), formada per uns 9.000 membres.
Actualment EARMA té diversos subgrups: un dedicat a l’ètica – ERION, en el qual el PRBB hi està molt implicat -, un a l’impacte, un a la ciència oberta, etc. Ara BESTPRAC és també un grup temàtic dins d’EARMA – el més gran de tots i amb un ventall de temes més ample. Però vam entrar amb la condició que els nostres membres no haguessin de pagar per ser-ne part, perquè teníem ja a molta gent de països “widening” (països que són membres de la UE o associats, però amb un nivell de R&I més baix), com per exemple Turquía o Croàcia, i els volíem mantenir. Per això creiem que és important que BESTPRAC segueixi existint, per donar veu a aquests que es quedarien fora i ampliar les perspectives.
Perquè és important formar part de BESTPRAC?
Fem una reunió presencial a l’any (l’any passat va ser a Lyon i el vinent serà a Split, Croàcia) i almenys una online, on parlem de temes d’interés pels nostres membres, des de si necessitem més cursos i formació, a com afecta la AI a la nostra feina,…
Personalment, crec que és molt important per estar actualitzat del dia a dia, i també ajuda a obrir la ment veure com funcionen altres institucions, diferents maneres de fer les coses, etc.
Però a més, dona la oportunitat de poder decidir! La gestió de la recerca és una feina força nova – quan jo era petita no existia, mai vaig pensar que treballaria d’això. Així que ara mateix estem definint els nostres perfils, les feines que fem i com,… és molt interessant formar part d’això des de primera fila.
Quan fa que ets part del lideratge de BESTPRAC i què significa per a tu i la teva institució?
Fa un parell d’anys que en sóc co-directora (som un equip de cinc persones, massa poques!), i és una gran responsabilitat. La gent demana que fem coses, actes, i és tot voluntari. És molta feina, i és clar, la vols fer bé! Però n’estic molt contenta. Estic coneixent gent de tot arreu, rebent molta informació interessant, tenim la oportunitat de demanar conjuntament projectes europeus per millorar la nostra professió…
Jo vaig deixar la recerca per començar a treballar de gestora al 2015, però no va ser fins que vaig arribar a ISGlobal, al 2021, que em van parlar de totes aquestes organitzacions europees i m’hi vaig ficar de ple. La veritat és que en aquest sentit ISGlobal és una institució molt oberta, dona flexibilitat a la feina per a que puguem créixer.
I òbviament, que jo sigui part del lideratge de BESTPRAC és també positiu per la institució – quan hem de buscar col·laboradors per projectes de recerca, per exemple, el fet de conèixer personalment a gestors de recerca de moltes institucions europees ho facilita molt; és molt diferent enviar un correu electrònic en fred que fer-ho a una persona coneguda. També ens dona visibilitat com a centre. A més, fa només uns mesos la Joana Porcel, també d’ISGlobal, va ser escollida membre de la junta de EARMA!
Ser part del lideratge de BESTPRAC obra moltes oportunitats, tant per a mi, com per a la meva institució, ISGlobal, com per al PRBB en general.
Tot això també és bo pel PRBB, on tenim també un grup de Research managers – molts dels quals també estan a EARMA, o segueixen les activitats de BESTPRAC – amb qui compartim i col·laborem. Per exemple, alguns dels gestors dels altres centres com el CRG o l’IBE em van ajudar en la organització de la trobada de BESTPRAC al PRBB.
Enfocant-nos en aquesta trobada, quins temes es van tractar?
Molts! Un dels enfocs principals va ser com tancar la distància entre els gestors de projectes, contractats sovint per l’equip investigador per fer un projecte en concret, i els gestors de recerca estructurals, que formem part de les institucions, perquè a vegades la persona externa no coneix bé les formes de treballar de la institució. És un tema complicat i no sé si l’hem resolt! Però n’hem parlat molt, hem vist diferents formes de fer les coses a diferents llocs, etc.
Un altre tema important va ser la nova forma de finançament de Horizon Europe, que està canviant per a simplificar-la. Ara comencen a pagar una quantitat fixa de cop quan s’acabi cada ‘work package’, és a dir quan la feina estigui feta, enlloc de reembolsar els costos específics contra factures. En principi la idea està bé, és més flexible i dona més llibertat al no haver de justificar cada petita cosa, però afegeix altres pressions. Per exemple, si la tasca és a llarg termini, no cobraràs fins a acabar-la de tot! Per això els terminis són importants, cal preparar tasques més curtes, i és important la col·laboració, que cadascú faci la seva part. Hem de seure amb el personal investigador per a que entenguin això, perquè serà molt diferent la forma de demanar els projectes a com es feia fins ara.
Un altre aspecte rellevant, com a totes les professions suposo, va ser la Intel·ligència Artificial: com està afectant a la nostra feina, què es pot fer servir i què no; quins finançadors ja estan fent servir AI per avaluar propostes i què implica això, etc.
I també la gestió o benestar emocional. Els gestors estem a l’ombra, el personal investigador sovint no acaba de veure per què som necessaris. I quan no s’aprecia el què fas tot i estar fins adalt de feina… doncs pot ser molt frustrant.
Alguna cosa més a destacar?
Que estic realment molt agraïda de poder fer aquesta feina i molt contenta que vingués tanta gent – vam posar de límit 200 participants, i en 2 setmanes es va omplir, i teníem molta gent en llista d’espera! Veure que la gent necessita aquestes trobades, per compartir experiències, veure que tenen els mateixos problemes que tu, veure com se’n surten… Al final el que m’omple d’aquesta feina és poder ajudar als altres, i també aprendre dels altres; aquest intercanvi d’informació es molt productiu. I vam rebre molt bon feedback de tothom, que sempre és bona senyal!
