El microscopi és una de les eines més utilitzades a laboratoris de recerca en biomedicina d’arreu del món. Ens permet veure allò que és invisible als ulls perquè és massa petit per la visió humana, com ara els microorganismes, cèl·lules o teixits.
Aquesta imatge ha estat obtinguda al laboratori de Thomas Surrey, al Centre de Regulació Genòmica (CRG), on estudien com s’autoorganitza el citoesquelet de la cèl·lula durant la divisió cel·lular, on juga un paper clau separant els cromosomes entre les dues cèl·lules resultants. Els components d’aquest citoesquelet són proteïnes, i són massa petites per poder-les veure fins i tot amb microscopi. Per poder-les visualitzar, les marquen amb unes etiquetes fluorescents de diferents colors, que permeten localitzar les diferents proteïnes i veure com interactuen entre elles, amb l’ajuda d’uns microscopis molt potents amb lásers.
Els portaobjectes de vidre que es necessiten per fer aquests experiments són molt especials, i s’han de preparar al mateix laboratori perquè no hi ha cap empresa que els fabriqui. A sobre del vidre munten una petita “peixera”, un micro-contenidor de líquid, on es poden afegir les diferents proteïnes que volen veure en diferents moments i condicions.
Al portaobjectes hi escriuen quines proteïnes han afegit a cada experiment (per exemple, la Tubulina és la proteína principal dels microtúbuls que formen el citoesquel·let cel·lular), i les diferents condicions que es provaran.
Així, poden veure en directe com es mouen les molècules de tubulina, com s’uneixen entre elles per formar els microtúbuls, etc. En definitiva, observen un dels moviments bàsics de la vida dins un portaobjectes.
