“Gràcies per convidar-me a participar en aquesta iniciativa; realment cal més visibilitat per a aquests perfils que no estem quasi mai al punt de mira”. Així em rep l’Alícia Abellan quan quedem per fer un cafè per fer-li aquesta entrevista.
L’Alicia és una jove científica que ha acabat el seu doctorat a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on ha estudiant l’efecte de les exposicions ambientals prenatals en la salut respiratòria. “Els pitjors son els pesticidies i contaminants persistents, perquè continuen durant dècades tant dins com fora del nostre cos; van ser prohibits als anys 70 a Espanya, però encara els troben a la sang del cordó umbilical de nens nascuts al 2005!”, explica. Una de les preocupacions és precisament que poden creuar la placenta i afectar al fetus, que és molt més vulnerable que un adult perquè no té els mateixos mecanismes de desintoxificació.
Per fer aquests estudis, l’equip de l’Alicia, dirigit per la Maribel Casas, va haver de crear grans cohorts de mares i fills, i ho van fer utilitzant les dades mèdiques electròniques. “En col·laboració amb l’ICS (Institut Català de la Salut) vam crear un algorisme que vincula la població pediàtrica amb els seus probables pares i mares; això ens permet tenir accés a dades anonimitzades de fins un milió de parelles de pares i fills!”, explica emocionada.
“Abans de començar la tesi mai hagués imaginat l’impacte tan gran que té tot el què passa durant l’embaràs!”
Alicia Abellan (ISGlobal)
Aquesta quantitat de dades és una font d’informació valuosíssima, i ara durant el seu postdoc, l’Alicia vol explotar-les per continuar estudiant com l’embaràs pot afectar la salut dels infants. “Abans de començar la tesi mai hagués imaginat l’impacte tan gran que té tot el què passa durant l’embaràs!”, comenta. La jova investigadora té molt clar que cal fer canvis a nivell individual – la dieta, el no fumar, evitar aliments processats – però que el pas més important són els canvis a nivell regulador; i per convèncer als organismes reguladors, calen dades. “Quan explico els meus estudis la gent diu “que la contaminació és dolenta és obvi!”. Però cal mostrar evidències de pes per a que es puguin crear les polítiques necessàries”.
Aquests objectius tan clars no ho han estat sempre per l’Alicia. “El què he anat estudiant, m’ho he anat trobant pel camí… Molt poca gent té les coses clares des de petits. Vas prenent decisions cap al què t’agrada, i fins i tot pots canviar de direcció”.
“Molt poca gent té les coses clares des de petits. Vas prenent decisions cap al què t’agrada, i fins i tot pots canviar de direcció”.
En aquest sentit anima a qualsevol amb una mica de curiositat a tirar-se a la piscina de la recerca. “El que ens duu a fer les coses, a tothom, és la curiositat!”, assegura.
De fet, ella porta des dels 18 anys animant a altres nenes i nens a interessar-se per la ciència. Al seu Mataró natal, ha participat en el Laboratori d’Aprenentatge Científic (LAC) on amb uns companys i companyes de la carrera van començar a fer “ciència per a passar-s’ho bé”, dirigida a estudiants de primària.
Si l’Alicia també t’ha despertat la curiositat, et convidem a conèixer-la millor!
Una científica neix o es fa?
Ambdues! Benvinguts siguin els canvis de rumb i les descobertes de passions al llarg de la vida. Tot i això, cal tenir present que no tothom rep les oportunitats per accedir a formar-se ni a dedicar-se professionalment a la ciència.
Com ens explicaries el què estudies de forma senzilla?
El meu camp d’estudi és l’epidemiologia. Durant el doctorat he estudiat com les exposicions ambientals durant l’etapa prenatal s’associen a la salut respiratòria infantil.
Imagineu-vos que voleu plantar un arbre i teniu dues opcions. La primera, posar la llavor en un terreny amb un sòl de bona qualitat, tranquil, sense sorolls i amb l’aire més pur que et puguis imaginar. La segona opció seria posar-la en un terreny contaminat, envoltat de ciment i amb camions passant pel seu costat contínuament. Què triaríeu? Creieu que l’entorn on poseu la llavor influenciarà en com creixerà l’arbre, inclús dècades després d’haver-lo plantat?
Què va despertar el teu interès per la ciència?
El que va despertar el meu interès per la ciència va ser la curiositat. L’interès per entendre com funcionem biològicament i la capacitat innovadora de la ciència per millorar el desenvolupament i la salut de les poblacions. En el fons, i particularment en l’epidemiologia, fem el que fem per poder crear un impacte positiu en la salut global.
Quin tipus d’estudiant eres de petita?
Sempre he mostrat interès pels estudis i per aprendre contínuament. És per això que era una estudiant organitzada, responsable, treballadora i un cul inquiet.
Què faries si no fossis científica?
Probablement em trobaríeu en un lloc tranquil, envoltada de natura i enfeinada amb qualsevol tasca creativa i artesanal.
Com et descriurien els teus companys i companyes?
Com una persona treballadora, organitzada, dinàmica i que aporta bon ambient dins els equips. Sempre hi ha moments per ajudar els altres i passar-ho bé!
Què t’agradaria poder dir que finalment s’ha aconseguit?
Tant de bo acabar amb la precarietat laboral en el món de la ciència!
Quin ha estat el teu major fracàs o error?
Deixar-me atrapar pel síndrome de la impostora, que malauradament està molt present en l’àmbit científic, sobretot entre les dones joves.
El millor consell que t’han donat mai?
Tingues clar qui ets, quines son les teves fortaleses i no les perdis mai!
Pots compartir una cita o acudit científics preferits?
La meva cita preferida no és científica però aplica a tots els àmbits de la vida, i sobretot al per què fem recerca: “We must always attempt to lift as we climb” – Angela Y. Davis
Qui és el teu o teva científica preferida?
Totes aquelles científiques que treballen a l’ombra, aquelles que els seus noms no surten a les notícies, però que fan feina de formiga essencial per tal que la ciència avanci i la salut planetària millori.
Ens podries recomanar un llibre?
I dos! Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà; i Silent Spring, de Rachel Carson.
Cançó?
M’agrada tant la música que no sabia escollir un sol gènere o artista.
Pel·lícula?
Les dirigides per Wes Anderson.
Un canal digital per a seguir?
La Directa (https://directa.cat/).
Gràcies Alicia, i sort en el teu postdoc!
