L’exposició a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs provoca un retard en el creixement físic

L’exposició a la contaminació atmosfèrica per part de dones embarassades ja s’havia relacionat anteriorment a un menor pes al néixer, problemes respiratoris i problemes en el neurodesenvolupament dels infants descendents. Ara, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) confirma que l’exposició a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs també s’associa amb un retard del creixement físic en els primers anys de vida de la descendència.

La recerca s’ha dut a terme en més de 1700 parelles de mares i els seus respectius fills o filles d’arreu d’Espanya. En totes elles es va realitzar el següent:

• Una estimació de l’exposició a diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules fines (PM_2.5) — dos dels principals contaminants atmosfèrics relacionats amb el trànsit a les ciutats — durant el primer trimestre d’embaràs.
• Un anàlisi de l’Índex de Massa Corporal (IMC) dels fills i filles des del naixement fins als 4 anys, moment en el que se’ls va mesurar també l’alçada i el pes.

Els resultats de l’estudi van confirmar que les dones embarassades més exposades a partícules fines (PM_2.5) durant el primer trimestre de l’embaràs tenien més risc de tenir fills o filles amb un pes i un IMC menor als 4 anys, en comparació amb les dones menys exposades. No obstant, tot i que els resultats amb NO₂ van ser similars als obtinguts amb PM_2.5, no van ser estadísticament significatius.

Tot i que els mecanismes biològics pels quals la contaminació de l’aire afecta negativament el creixement infantil encara no estan clars, les hipotesis dels investigadors inclourien l’estrés oxidatiu i la inflamació, la interferència amb les hormones tiroidals i un major risc de patir malalties respiratòries i altres problemes de salut com a possibles desencadenants del retràs en el creixement.