Un grup de recerca bàsica amb una visió translacional

Pilar Navarro va arribar a l’IMIM el 1999, on dirigeix un grup de recerca dins del programa de càncer. “Som dins la part de recerca bàsica del programa, però els nostres projectes són cada vegada més translacionals, ja que el nostre objectiu és desenvolupar aplicacions o fàrmacs per frenar el càncer”, explica la investigadora.

Grupo de Pilar Navarro (IMIM)

Joan Gibert, Judith Vinaixa, Mireia Moreno, Carlos Alberto Orozco, Héctor Anta, Neus Martínez i Pilar Navarro. Foto de Raúl Peña.

Fa setze anys que Pilar Navarro va arribar a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), on actualment dirigeix un equip de recerca de set persones dins del programa de càncer. “Som dins la part de recerca bàsica del programa, però els nostres projectes són cada vegada més translacionals, ja que el nostre objectiu és desenvolupar aplicacions o fàrmacs per frenar el càncer”, explica la investigadora.

Se centren sobretot en càncer de pàncrees, i busquen quines molècules estan alterades en aquest càncer i participen en la seva progressió. Una d’aquestes molècules és la galectina-1, que es troba sobreexpressada en els fibroblasts que envolten el tumor de pàncrees, així com en molts altres tumors. Aquesta molècula té un gran potencial com a diana, segons la cap del grup, perquè afavoreix el creixement del tumor des de diversos fronts:

  • promou l’angiogènesi (la formació de nous vasos sanguinis),
  • promou la proliferació tumoral
  • promou l’activació dels fibroblasts (cèl·lules que proporcionen un entorn favorable a les cèl·lules malignes)
  • és immunosupressora, és a dir, que ajuda el tumor a escapar de la resposta immune.

“Hem vist que en ratolins que no tenen galectina-1 es frena el creixement tumoral: les cèl·lules tumorals es divideixen més lentament, hi ha menys irrigació sanguínia al tumor i, el que és molt important, la resposta immune és més gran”, explica.

El grup se centra en l’estudi de la galectina-1, que es troba sobreexpressada en els fibroblasts que envolten el tumor de pàncrees, així com en molts altres tumors.

La majoria dels tumors de pàncrees tenen sobreexpressada la galectina-1, amb la qual cosa podria arribar a ser una diana molt eficient. Així doncs, en l’àmbit terapèutic, el grup està desenvolupant anticossos inhibidors de la galectina-1 en col·laboració amb una companyia farmacèutica. “També hi ha força interès per part d’oncòlegs de l’Hospital del Mar, amb qui estem treballant”, afegeix Navarro. Ara el seu grup està explorant el paper de la galectina-1 en altres tumors, com el de mama, el de pròstata i el de bufeta.

Diagnòstic precoç

El laboratori també investiga si aquesta molècula podria servir com a biomarcador diagnòstic. “El tumor de pàncrees presenta uns índex de supervivència molt preocupants i els tractaments no són efectius”, explica la cap del grup. Això es deu al fet que són molt difícils de diagnosticar de manera precoç, ja que és un òrgan de difícil accés i el pacient no sol presentar símptomes clars fins que el tumor està molt avançat. “Tenir un test sanguini que permeti detectar el càncer més d’hora, a més de ser més econòmic, afavoriria un diagnòstic precoç, la qual cosa faria que es pogués operar o tractar abans i s’incrementarien les probabilitats d’èxit”, afegeix.

“El grup està recollint mostres de pacients de l’Hospital del Mar i també d’altres hospitals internacionals per mirar com d’aviat es detecta la galectina-1 en sang”, diu Navarro.

Expressió gènica en càncer i vincle amb l’Alzheimer

Un altre projecte del grup, molt més mecanístic, és estudiar la regulació de l’expressió gènica en el càncer. “Fa anys vam descobrir que CPEB-4, una proteïna que s’uneix a ARN missatgers i en regula la traducció a proteïnes, estava sobreexpressada en càncer de pàncrees, i també en gliomes. Vam analitzar els ARN als quals s’unia i vam veure que hi havia una alta proporció d’ARN que produïen proteïnes protumorals”, explica la cap del grup. Actualment, el grup està estudiant, en col·laboració amb investigadors de l’Hospital del Mar, el paper d’altres proteïnes de la família CPEB en altres tumors.

A més, s’ha comprovat que un altre membre de la família, CPEB-1, té un paper important en la fisiologia i la plasticitat neuronal, així com en l’establiment de la memòria. “És una família poc estudiada en patologies nervioses, però creiem que poden tenir un paper en l’Alzheimer, i ho estem investigant”, afirma Navarro. Aquest projecte es desenvolupa en estreta col·laboració amb Raúl Méndez, un ex-investigador del Centre de Recerca Genòmica (CRG) actualment a l’Institut de Recerca de Barcelona i expert en aquesta família de proteïnes. Per a aquests estudis utilitzen cultius primaris de neurones de ratolins i mostres de pacients, tant de l’Hospital del Mar com del de Bellvitge.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *