La sostenibilitat és un dels valors clau per al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Però en un edifici de 55.000m2, amb més de 1.600 persones i on s’utilitzen anualment més de 13M de Kwh d’electricitat i més de 4M de Kwh de gas, els reptes són realment grans. Malgrat això, s’ha avançant molt en diferents fronts.
Repassem la història recent de la sostenibilitat del PRBB: què s’ha fet, què s’està fent, i què queda per fer.
El PRBB està format per sis centres de recerca que comparteixen edifici. El model de gestió no és gaire diferent al d’una comunitat de veïns: el Consorci PRBB s’encarrega, entre d’altres, de mantenir l’edifici, els espais comuns i gestionar alguns serveix com l’estabulari. Per la seva part, els centres paguen un lloguer i les seves despeses derivades de l’electricitat, gas, telefonia, serveis de neteja, seguretat, manteniment, etc.
D’aquesta manera, les accions per a millorar la sostenibilitat de l’edifici es comparteixen entre dos tipus de “col·lectius”; les que pot realitzar el Consorci PRBB a nivell d’infraestructura, i les que recauen sobre els propis centres per la seva pròpia praxi de recerca i l’ús de laboratoris.
Què ha fet i què farà el PRBB
El últims 15 anys, el PRBB ha realitzat grans inversions per a millorar l’eficiència energètica de l’edifici. Actualment es disposa d’un Pla Director d’Inversions, fins l’any 2023, que compta amb 25M€ i que té com a objectius conservar la infraestructura, realitzar accions enfocades a corregir errors de construcció i adaptar les instal·lacions als nous requeriments i necessitats científiques.
Algunes de les moltes accions realitzades els últims anys per a millorar l’eficiència energètica de l’edifici amb el conseqüent estalvi a les factures d’electricitat, gas i aigua han estat:
- La substitució de la il·luminació a LED en zones comunes, terrasses i exteriors.
- La instal·lació de cèl·lules crepusculars en la il·luminació dels vestíbuls.
- La modificació del circuit fred de l’edifici, estalviant un 10% de l’energia que es consumia en refrigeració.
- L’eliminació de la instal·lació d’aigua calent centralitzada.
- La substitució de les calderes de producció d’aigua calenta per a la climatització per unes de tecnologia més actual i un 15% més eficients.
- La substitució dels airejadors de les aixetes dels lavabos.
- La instal·lació per a reutilitzar l’aigua residual del sistema de filtració Milipore dels laboratoris als WC.
- La modificació de la instal·lació del sistema de refredament dels autoclaus de l’estabulari.
Des 2006, gràcies a les inversions i accions realitzades en matèria d’eficiència energètica a l’edifici, el PRBB consumeix un 30% menys d’electricitat i un 40% menys de gas natural.
Els propers anys estan previstes diverses accions més:
- Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l’edifici, que suposaran un estalvi esperat del 5% del consum elèctric.
- Substitució per il·luminació LED en tot l’edifici, amb un estalvi del 6% del consum elèctric total.
- Substitució de les plantes refredadores (equips de producció de fred).
- Substitució dels transformadors d’alta tensió.
- Substitució progressiva dels equips terminals de climatització (més de 700 equips).
Compromís de la comunitat
Però, per a aconseguir tenir el menor impacte possible sobre el medi ambient, cal treballar conjuntament. “Des del Consorci PRBB podem realitzar inversions per a millorar l’eficiència de la infraestructura, però la clau també és reduir la demanda energètica – i per això es necessita la col·laboració de tota la comunitat”, explica la Mònica Rodríguez, del departament de Comunicació del PRBB.
Aquest compromís conjunt va existir ja fa anys, quan l’any 2014 es va crear per primer cop el grup PRBB Sostenible. Aquest va ser el primer grup de treball amb representants de tots els centres, molts d’ells dels departaments de serveis generals. La Mònica, era part del grup. “Vam fer coses: per exemple, vam crear un manual de residus i varies campanyes de conscienciació, i vam realitzar una enquesta sobre mobilitat. Va ser llavors quan vam veure que molta gent venia a la feina en bicicleta, i d’allà es va decidir posar ancoratges per a bicicletes al voltant de l’edifici”, recorda. Malauradament, l’any 2017 es va dissoldre el grup.
Tot i això, tant els centres com el PRBB van continuar implementant mesures. “Érem conscients que els centres estaven sensibilitzats per aquest tema, i que tenien polítiques de sostenibilitat dins les seves institucions”, explica la Mònica. “Però cada centre treballava en sostenibilitat ‘a casa seva’ i no es compartien les accions…”, lamenta.
En els darrers anys s’han creat un grup grassroots de sostenibilitat i una junta de sostenibilitat oficial dels centres del PRBB.
Això va canviar amb l’aparició del grup grassroots de sostenibilitat del PRBB, activat després de la pandèmia. Aquest grup, nascut dels i les residents conscienciades de la necessitat d’impulsar la sostenibilitat en la recerca, pretén catalitzar canvis reals. Per a fer-ho es reuneixen, fan arribar peticions conjuntes als centres i organitzen seminaris – com el que al juliol va portar la Mònica a explicar el rol del PRBB en aquest camp.
“La veritat és que va ser gràcies a les demandes d’aquest grup, que demanaven que hi hagués un agent de sostenibilitat a cada centre, així com més transparència i suport per part dels centres i del PRBB, que es va tornar a crear, l’any 2022, un equip de treball intercentres oficial: la junta de sostenibilitat del PRBB“, explica la Mònica.
Aquesta junta està formada per unes 13 persones: 6 del grup grassroots, 6 representants dels sis centres de recerca i la Mònica, en representació del PRBB. “Ara hem tornat a compartir idees i problemàtiques comunes, a impulsar accions conjuntes, etc.”. La Mònica explica que, malgrat les dificultats, en només un any han aconseguit:
- Fer una llista de proveïdors de càtering sostenibles per a compartir entre tots els centres.
- Pujar les temperatures dels gairebé 200 congeladors de -80 a -70ºC. Alguns centres ja havien començat a provar-ho, i tot i els dubtes, ara tots han fet el canvi de temperatura en els seus congeladors.
- Crear nous punts de reciclatge per a càpsules de cafè – una cosa que sembla una acció petita, però que no ho és tenint en compte el cafè consumit per 1600 persones!
- Recollida d’ice packs. “Amb els productes químics, biològics, etc. arriben moltíssims ice packs, i ara hem aconseguit que CESPA se’ls endugui a la planta de reciclatge. L’ideal seria, més que reciclar-los, poder-los donar una segona vida”, reutilitzar-los, com es va fer durant una temporada en donar-los al Banc d’Aliments. De moment no s’ha tornat a aconseguir, però hi estem treballant”, detalla la Mònica.
- Que les màquines de vending puguin oferir l’opció d’utilitzar la teva pròpia tassa, i no un got de plàstic.
Una altra de les coses que està realitzant ara és un estudi de la Càtedra UNESCO de cicle de vida i canvi climàtic sobre la petjada de carboni del PRBB – algun centre ja ha començat a enviar qüestionaris al seu personal. Vinculat a això, els centres estan revisant, entre d’altres, les seves polítiques de sostenibilitat per a viatges.
A més, hi ha algunes iniciatives individuals, com la de Integra Therapeutics, una spin-off de la UPF localitzada al Parc, que ha aconseguit un certificat oficial de sostenibilitat de My green lab.
Més enllà del PRBB: fent xarxa
El PRBB és part de la xarxa Barcelona + Sostenible – una plataforma de l’Ajuntament a la qual hi pertanyen més de 1000 empreses locals, que té com a objectiu potenciar la reutilització de material. “Quan vam fer el canvi de telefonia a l’edifici, els vam enviar més de 300 terminals de telèfon, que van donar a altres empreses. També hem enviat 10 pantalles de TV, que van fer arribar a diferents escoles, i ara que hem creat el Lab Cafè i hem renovat els microones, també cedirem els antics”, comenta la Mònica.
Juntament amb altres referents del centres, la Mònica també representa al PRBB a la xarxa SuRe on es reuneixen mensualment persones dels diferents centres de recerca de Catalunya per a fer xarxa i compartir experiències en l’àmbit de la sostenibilitat en la ciència. Actualment s’està dissenyant una pàgina web i estan treballant en els seus objectius per a obrir-lo a més centres de tot el territori.
Navegant cap al futur
Encara queden moltes coses per fer. Per exemple, la Junta de sostenibilitat del PRBB està investigant sobre l’ús de pipetes de vidre en comptes de plàstic. O parlant amb proveïdors per veure si es poden utilitzar caixes de cartró en lloc de porexpan, que no és reciclable. O intentant fer una gestió transversal entre departaments de compra.
Però més enllà de tot això, diu la Mònica, el que cal fer és ‘canviar el xip’ per a reduir la demanda energètica. Perquè el 70% dels més de 13M de Kw d’electricitat consumida a l’any al PRBB són deguts a l’activitat científica, als laboratoris. Així que cal fer-se preguntes sobre els processos que s’utilitzen a diari. Cada laboratori hauria de preguntar-se, el que faig és necessari? Necessito 16 neveres o puc racionalitzar-ne el seu ús? Necessito tenir equips endollats les 24 hores?
El 70% dels més de 13M de Kw d’electricitat consumida l’any al PRBB són deguts a l’activitat científica
“Cal pensar que a tot l’edifici tenim més de 1000 neveres i congeladors”, explica la Mònica. “Per exemple, tenir un carregador de mòbil endollat tot l’any (sense utilitzar) costa uns 10€/any. Només que tinguem 500 carregadors (de les 1600 persones que som) ja són 5000€ a la factura anual. I això és un simple carregador de mòbil. Si miréssim la maquinària i equips de laboratori, que són molt més complexos i cars, ni t’explico… cada petita acció compta”, conclou la Mònica.
Per a més informació podeu contactar a la Junta de sostenibilitat enviant un mail a sostenibilitat@prbb.org.
Si ets resident del PRBB i vols formar part del grup grassroot PRBB Sustainability contacta amb prbbsustainability@gmail.com.
Aquí pots veure el seminari de la Mònica Rodríguez sobre l’evolució de la sostenibilitat al PRBB: #PRBBSustainability Seminars: Evolución de la sostenibilidad en el PRBB.
