Sortint de les ombres: la formació en pensament crític és vital per a les i els científics

Elinor Thompson i Malte Engel comparteixen aquest article d’opinió sobre la necessitat de millorar les habilitats de raonament i argumentació en la ciència.

"El pensador" de Rodin, per Drflet via Wikipedia. CC BY-SA 3.0

Aquest article d’opinió ha estat escrit per l’Elinor Thompson, cofundadora i assessora estratègica del programa PRBB Intervals, i Malte Engel, fundador de l’Institute of Argumentation Competence a Berlín.

Els i les científiques són reconegudes per tenir una ment aguda. Però tota fulla necessita ser afilada amb regularitat per a mantenir el seu tall, o pot tornar-se desafilada i, paradoxalment, perillosa.

Pensar amb claredat i veure la relació lògica entre les idees és fonamental pel treball científic. Ja sigui per fer la pregunta correcta, trobar una bona manera de respondre-la o escollir els missatges per a comunicar les troballes, és essencial un raonament crític sòlid. Donat l’important que és el bon raonament per la ciència, podríem pensar que és una prioritat mantenir-lo en forma. Però, rep el personal científic formació en les habilitats de raonament com a part de la seva educació bàsica?

Pensar amb claredat i veure la relació lògica entre les idees és fonamental pel treball científic

La realitat és que, encara que alguns ho fan, molts no. Quan vam preguntar als instructors del Programa Intervals que ofereix el  Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) quines habilitats creien que els participants dels seus cursos podien millorar, molts van dir el mateix: les persones no sempre pensem amb tanta claredat com podríem, i els científics no són una excepció. Quan es tracta d’identificar les relacions entre idees clau quan ens enfrontem a un dilema ètic, un desafiament de comunicació o fins i tot una pregunta científica, les habilitats de raonament poden tornar-se una mica confuses.

És estrany. Els científics i les científiques trien les seves carreres i tenen èxit en elles, precisament perquè tenen ments analítiques. Però la suposició que les ments analítiques automàticament saben com mantenir la coherència lògica en situacions variades on l’emoció i la psicologia poden interferir, és tan sols això, una suposició. Atès que molts dels nostres formadors estaven destacant aquest problema, vam decidir oferir un nou curs.

La suposició que les ments analítiques automàticament saben com mantenir la coherència lògica en situacions variades on l’emoció i la psicologia poden interferir, és tan sols això, una suposició.

Malte Engel és un filòsof especialitzat en formar científics i científiques per pensar de forma més crítica. Treballant en estreta col·laboració amb l’equip de Intervals, Malte va crear un curs per al personal científic del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), anomenat Sharpen your reasoning skills (Aguditza les teves habilitats de raonament).

El contingut de Sharpen your reasoning skills

El curs comença amb conceptes bàsics de lògica. Els participants aprenen el què significa que una afirmació segueixi la lògica d’altres afirmacions, i aprenen com avaluar si la conclusió d’un argument segueix lògicament les premisses. En aquesta primera secció, els participants coneixen un enfocament purament formal dels arguments.

Després, el curs introdueix la diferència entre raonament deductiu i inductiu i aclareix el paper de cadascun en els arguments científics. La part favorita del curs de la majoria dels i les participants és la secció sobre fal·làcies, on aprenen tipus comuns d’arguments defectuosos, com els arguments ad hominem, la fal·làcia de l’home de palla o la fal·làcia del ser i l’haver de ser. Les persones sovint recorden moments en les quals s’han trobat amb aquestes fal·làcies, per la qual cosa gaudeixen donant-los una etiqueta elegant i aprenent estratègies per a contrarestar-les.

Qui vol assistir a una formació en raonament crític?

La participació de la nostra primera edició en 2015 va ser prudent. Els científics semblaven poc inclinats a presentar-se com “necessitats” de formació en una habilitat tan fonamental per al seu treball. Però en un parell d’edicions, la cosa va canviar. Els valents participants es van mostrar molt entusiasmats i immediatament van reconèixer el valor del taller intensiu de 2 dies. Es va córrer la veu en tota la comunitat del PRBB i aviat vam tenir llargues llistes d’espera per al curs.

Troben útil aquesta formació?

El feedback va ser molt positiu, amb comentaris com:

  • Crec que el curs tindrà un gran impacte positiu en la meva carrera investigadora.
  • Vaig aprendre el que pensava que ja sabia.
  • Crec que aquest taller m’ha proporcionat algunes eines valuoses. D’una banda, una pauta sobre com estructurar textos sobre la base de l’argumentació. A més, una manera d’utilitzar el pensament crític com a eina de pensament que m’ajuda a dissenyar els meus experiments que donen suport a una hipòtesi principal.
  • Em vaig adonar que la gent m’ataca amb arguments invàlids i malinterpreta el què dic. Gràcies a aquest curs sé com reaccionar davant ells i defensar el meu argument.
  • És més del que esperava! Hauria de ser obligatori!

Millora les habilitats de pensament?

Per a intentar respondre a aquesta pregunta, vam passar als participants una prova “abans” i “després”. La prova es va dissenyar per a avaluar no tan sols la millora dels individus, sinó també si el curs tenia un benefici per al grup en el seu conjunt. Els resultats de les proves de les últimes 5 edicions van mostrar millores de grup mitjà d’aproximadament un 20% en comparar les proves “després” amb les proves “abans”.

El curs va ajudar les persones a identificar fal·làcies i premisses en els arguments d’altres persones, però la seva capacitat per a construir arguments vàlids per si mateixos encara podria polir-se. Malte creu que un dels principals problemes que té la gent per a fer arguments vàlids comença en les classes d’escriptura de l’escola primària. Als nens se’ls ensenya a escriure d’una manera interessant en lloc de lògica, per la qual cosa la terminologia inconsistent pot infiltrar-se en els textos. Com a resultat, ens acostumem al pensament descurat i això afecta la nostra capacitat per a argumentar de manera clara i precisa més endavant en la vida. Per irònic que sembli, un dels majors obstacles per al pensament científic precís podrien ser les lliçons de l’escola primària!

“Crec que un dels principals problemes que té la gent per a fer arguments vàlids comença en les classes d’escriptura de l’escola primària, quan ens ensenyen a escriure de forma interessant, però no lògica”
Malte Engel

Sortir de les ombres

Durant les nou edicions que hem fet fins ara, hem après que el pensament crític necessita molta pràctica, així com també una mica de formació teòrica. Alguns participants van trobar alliberador l’enfocament rígid i lògic dels arguments, mentre que per a uns altres va ser un repte, però en general aquest comentari d’un participant resumeix per què les nostres llistes d’espera continuen creixent: “Fantàstic curs, tots els científics haurien de fer-ho”.

El pensament crític és vital per a la recerca. És hora de reconèixer que mantenir aquestes habilitats en forma requereix treball i entrenament, a l’igual que mantenir-se en forma en el gimnàs. En lloc d’amagar-se en les ombres, les habilitats de raonament i argumentació haurien d’estar a l’avantguarda de tota la formació científica.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *