La poesia i la ciència poden semblar tan allunyades l’una de l’altra com el desert de l’oceà.
La poesia invoca creativitat, intuïció, llibertat, flexibilitat, improvisació.
La ciència implica objectivitat, evidència, raó, pensament crític, lògica, estàndards.
Tanmateix, ambdues disciplines tenen com a factor important la comunicació; i per fer una bona ciència cal tant una ment l“ogica i objectiva com una ment creativa i intuïtiva. “Després de tot, les bones idees sovint provenen de la intuïció”, diu en Sam Illingworth, expert en física atmosfèrica de la Edinburgh Napier University – i poeta.
Illingworth va ser l’encarregat de la primera edició del curs “Rhyme your science”, organitzat el passat 18 de maig pel programa PRBB Intervals, el programa gratuït de formació continuada del parc. L’objectiu, en paraules del mateix Sam, era “que els participants surtin amb ganes d’afegir més poesia a les seves vides“. I així ho van fer.
“Les bones idees sovint provenen de la intuïció”
Sam Illingworth (Formador del curs d’Intervals “Rima la teva ciència”)
Una aproximació RAW a la poesia
La sessió en línia de 2 hores va començar amb una reflexió sobre la dicotomia potser innecessària entre ciència i poesia. En Illingworth va parlar de diversos exemples inspiradors (com el de la Marie Curie, que quan era estudiant de doctorat va escriure un poema sobre no ser prou bona científica!) i va oferir una col·lecció de poemes que cobrien diversos segles; des del pare de Charles Darwin explicant l’origen de l’espai, fins a poemes moderns que reflexionen sobre la naturalesa de la ciència.
A continuació, els participants van analitzar aquests poemes d’una manera fresca i poc convencional. Segons l’Illingworth, “un dels problemes de la poesia és que la gent ens digui què és poesia i què no. Ofereixo una manera alternativa, menys acadèmica, d’analitzar la poesia: només cal llegir-la i dir si t’ha agradat i per què!”.
“Un dels problemes de la poesia és que la gent ens digui què és i què no és la poesia”
L’enfocament d’Illingworth a la poesia, i a aquest curs, es pot definir com RAW: Read, Analyse, Write (Llegeix, Analitza i Escriu). Així de simple. I així, després de comentar els poemes que va portar, els participants van passar a escriure els seus. Tot i que tant el tema com l’estructura eren completament lliures, en Sam va suggerir dos formats:
- Haikus (un poema japonès tradicional de temàtica natural de menys de 17 síl·labes)
- Nonets (9 versos, el primer amb 9 síl·labes, el segon amb 8, i així fins a l’últim vers, amb només 1 síl·laba)
Els participants van deixar anar la seva creativitat interior per expressar-se i parlar sobre els seus temes de doctorat o el seu dia a dia al laboratori. A sota podeu llegir alguns dels poemes creats durant la sessió.
Illingworth va concloure el taller convidant els investigadors a utilitzar la poesia per interrogar la ciència, a col·laborar (també amb aquells qui no són científics) i a pensar en la seva investigació d’una manera diferent. “La poesia s’orienta activament al període d’incubació de les idees. Quan et quedes encallat durant la resolució de problemes i deixes de pensar-hi i comences a fer altres coses – com escriure un poema – sovint arriba la solució”, explica Sam.
I continua: “Per resoldre els grans problemes interdisciplinaris als quals ens enfrontem necessitem no només científics, i encara menys només científics que s’assemblin a mi, un home anglès blanc. Necessitem diversitat, perquè amb més diversitat arriben més solucions. I podem utilitzar la poesia per connectar amb aquesta diversitat de persones”.
Tal com deixa entreveure un dels poemes que va portar a la classe, “la ciència és el mateix que la poesia, només que fa servir les paraules equivocades”.
“La ciència és el mateix que la poesia, només que fa servir les paraules equivocades”
De la ciència – Robert Kelly (2006)
Potser aquest curs pot ajudar els investigadors del PRBB a trobar les paraules adequades per a la seva ciència.
Sobre el formador
En Sam Illingworth treballa actualment per vincular científics i artistes i donar veu a les comunitats marginades. Ho fa a través de la poesia -ha escrit 6 llibres sobre el tema, entre ells un sobre científics i científiques famosss que van escriure poesia- i també a través dels jocs.
Poesies dels participants
From infinite possibilities your destiny unfolds in front neuron, muscle, heart, blood, skin, you have all you need to become what you must; now you can’t choose anymore you are skin. Maruxa Martinez-Campos (Nonet sobre les cèl·lules mare)
The smell of the rose bushes caresses me. Memory goes. Who are you? Andrea Labrado Díaz (Haiku sobre la demència)
Arrossire Wiggles out of the soft spring’s embrace a scarlet rebel emanates on another frequency pierces my retinas chlorophyll buried anthocyanins dominate, the green blurs. Sabina Colombo (Nonet sobre una planta d'alvocat que produeix dues fulles vermelles brillants, un fenòmen força estrany a la primavera. El títol, Arrossire, significa "enrogir" en italià, la llengua materna de Sabina)
The tiny world that there's inside us we are full of microorganisms bacterias in our bodies invisible for us a whole universe sharing our space there they are it is life. Raquel Gordo (Nonet sobre el microbioma)
