Amb deu anys llargs de rodatge, la coral del PRBB ha treballat i ofert repertoris rics i diversos en ritmes, estils i autories. Qui en sosté la batuta des dels inicis és el músic Óscar Salvador. El nen que ja jugava a fer música fent grinyolar les portes és avui compositor, pianista, director i productor musical. Qui millor que ell, doncs, per parlar de la nostra coral, de la feina del director i de la creació musical! Abans, però, li demanem que ens recomani cinc peces per escoltar durant la lectura i ens suggereix: ‘Simply joy’, que ha compost ell mateix, ‘Claire de lune’ de Claude Debussy, ‘Simfonia clàssica’ de Sergei Prokofiev, ‘Private investigations’ de Dire Straits, i una mica de bebop a càrrec d’Oscar Peterson.
«Jo estimo els mons subtils, ingràvids i gentils, com bombolles de sabó».
Ostres! Això és del poema ‘Cantares’ d’Antonio Machado! M’identifico molt amb aquesta frase perquè és el resum de qualsevol activitat artística, perquè es basa en la immediatesa de les coses, el moment present, el moment de gaudir, l’instant… I les bombolles de sabó són un instant, tal com ho és qualsevol manifestació artística i, sobretot, la música.
Doncs parlem d’instants musicals…
Schopenhauer, que diuen que és el filòsof dels artistes, era determinista i deia que no podem escapar-nos del nostre destí, però que hi ha una petita porteta per la qual, en un moment concret, podem marxar-ne mitjançant el moment estètic. És a dir el moment en què observes un quadre, mires una foto, escoltes una cançó… En aquell instant, pots escapar del teu destí. Ho trobo preciós! I encara que només sigui per això, dóna sentit a l’art i a la meva feina.
I com és la feina del compositor?
No hi ha cap norma per composar. Hi ha diferents processos de composició, pots agafar una melodia i harmonitzar-la, o començar per una textura harmònica i, d’allà, treure’n la melodia; pots pensar en una melodia acompanyada o bé en la suma de melodies —un estil més contrapuntístic. O bé pots centrar-te en un color.
Colors en la música?
Això ho fan molt els jazzistes. Se centren en un color, que pot ser un tipus d’escala, i a partir d’allà comencen a treure motius, que són molt similars perquè estan dins d’aquell color. Per exemple, si vull una emoció concreta, busco un color concret que m’inspiri aquella emoció. El color ve donat pel tipus d’escala que impregna la peça i, a partir d’aquí, vas matisant amb l’efecte que pot generar un tipus de compàs o un altre, uns motius concrets, una dinàmica, unes articulacions, una instrumentació…
És ben bé com fer un còctel!
Fins i tot, pots no pensar en res d’això i centrar-te en combinacions de timbres instrumentals, buscant merament l’efecte acústic de la suma de freqüències dels instruments, jugant també amb el contrast entre la dissonància i la consonància, com succeeix sovint en la música contemporània. La composició, finalment, és el resultat de la combinació de molts elements musicals diferents, i segons per quin comencis o quin prioritzis, això determinarà el caràcter de la peça.
Cap fórmula màgica, doncs.
No hi ha una única manera de composar, com no hi ha una única manera de fer fotos o de pintar. El que sí és cert i és comú a qualsevol procés de creació és que —i això ho deia Beethoven— abans que arribi la idea, ho pressents, tens el pressentiment que arriba. Llavors, t’esperes. (Riu.) Hi ha un moment com màgic, però jo crec que el cervell està fent un procés de càlcul inconscient. Ara bé, també hi ha angoixa. A vegades és al començament, perquè el simple fet de començar ja produeix angoixa, però també quan et falta alguna cosa. Llavors entra en joc l’intel·lecte, busques contrastos i similituds, perquè si no hi ha quelcom de sorpresa, la persona que escolta s’avorreix.
“No hi ha una única manera de composar, com no hi ha una única manera de fer fotos o de pintar”
Em fas pensar en un xef que explica com elabora un plat!
El músic ha de tastar. I, a mesura que reconeixes els diferents sabors, després, ets capaç de crear plats nous. Però has de tenir molt clar per a què serveixen els diferents elements musicals i quines dinàmiques generen. Però també saber que no tot està regit per un compàs, per exemple, i que hi ha d’haver marge per a la part intuïtiva i més lliure.
Si has de posar música a l’emoció, amb quina et sents més còmode?
A nivell creatiu, amb qualsevol. Stravinsky té una frase molt bona: «en els límits està la meva llibertat». És a dir, que quan tu et cenyeixes a una norma per arribar a un objectiu, ja ets lliure. Només pel fet d’encasellar-te en aquella norma concreta i objectiu, i no marxar d’allà, ja estàs a gust. Aquella limitació t’allibera de moltes coses. T’ho facilita el fet de descartar moltes eines musicals que no serveixen per fer aquella música. I això et dóna comoditat.
I al món coral, com hi arribes?
Porto des dels disset anys dirigint i ja en fa vint-i-sis! Vaig començar de manera molt casual. Estava estudiant el grau superior de piano i ensenyament de llenguatge musical i, per pagar-me els estudis, vaig buscar la primera feina: fer classes de música. Vaig entrar a l’Orfeó Catalonia com a professor de solfeig. Una vintena d’alumnes. El mateix director, en Jordi Forés i Ribera, em va animar a introduir-me en el món coral i, quan es va jubilar, el vaig substituir. Ell, juntament amb en Manel Cabero, va fundar la Federació Catalana d’Entitats Corals!
I fa poc més de deu anys, comences a dirigir la coral del PRBB
Sí. La coral del PRBB neix amb mi. Al començament, eren poques persones i fèiem un repertori variat. Al cap dels anys, vam veure que calia orientar la coral cap un format de petits tallers, per poder plasmar o comunicar més fàcilment els objectius de la coral a persones que mai no havien tingut l’oportunitat de participar en una activitat com aquesta. Hi ha gent que no sap què vol dir cantar en una coral i ho relaciona amb una activitat de gent gran, com si es tractés d’una cosa carca. I nosaltres volíem desvincular-ho d’aquesta imatge.
«Un tret molt curiós de la coral del PRBB és que, malgrat la itinerància dels i les cantaires, molt poques vegades es baixen de to»
Com és dirigir una coral integrada per persones de l’àmbit científic?
Sempre m’he dedicat a la direcció de corals eminentment amateurs. De fet, cal dir que de corals professionals, a Catalunya, n’hi ha molt poques. La gran majoria són corals amateurs i, dins aquest món, hi ha diversos nivells que vénen donats per les aptituds musicals dels cantaires. En el cas del PRBB, una de les característiques és que els seus integrants són itinerants i això dificulta una mica la feina, ja que quan ja tens el so de la coral treballat, al cap dels anys, les persones que hi participaven, deixen de fer-ho perquè acaben el doctorat o la tasca dins el centre i marxen.
Tot un repte com a director!
És una feina constant a l’hora d’anar renovant la coral, cosa que amb altres grups no passa. Però haig de dir que, dins del món científic, trobo molta gent amb nocions musicals i amb capacitats musicals —encara que no sàpiguen solfeig— com el ritme, l’afinació, l’expressivitat… I un tret molt curiós de la coral del PRBB és que, malgrat la itinerància dels i les cantaires, molt poques vegades es baixen de to. És una característica que es manté al llarg dels anys: els tons s’aguanten! (Riu.) No sé si és degut, d’alguna manera, a la conformació del cervell científic que fa que això sigui així. En altres corals, en canvi, sempre estem treballant que es mantingui la tonalitat inicial sense abaixar-se.
«Les ‘cèl·lules’ de la coral —els i les cantaires — es renoven cada tres o quatre anys. I durant aquests quatre anys pots fer coses»
Hi ha cap secret per dirigir una coral amb membres itinerants?
El gran avantatge que hi ha a la coral del PRBB, ja fa uns quants anys, és l’alt nivell de motivació. És cert que els membres són itinerants, però hi ha un grup romanent i, mentre es mantingui la motivació en aquest grup, que també que es va renovant però més lentament, hi ha un marge de maniobra. És com les cèl·lules del cos (riu), que es renoven cada set anys! Doncs jo diria que les cèl·lules de la coral — els cantaires — es renoven cada tres o quatre anys. I durant aquest quatre anys pots fer coses.
Cal treballar la motivació, doncs.
Per mantenir aquesta motivació, tenim una comunicació directa amb la coral, mirem quines són les prioritats en gustos musicals, quins repertoris podem fer i, a partir d’aquí, iniciem una recerca de partitures i també material didàctic que ens pot servir per agilitzar els assajos. I no ens fixem només en el repertori, sinó també en la dinàmica de l’assaig, ja que si és una dinàmica avorrida, la gent, evidentment, marxa.
Què vols dir?
No pots estar molta estona amb una corda i has de fer música de la manera més ràpida possible; en un quart d’hora has de fer veure al grup que allò comença a sonar i quan ho fas és un gust veure la reacció de la gent, com se’ls il·lumina la cara. Llavors penses «ja els tinc!». També cal bon humor, mirar de portar els assajos sense dramatismes. I, si les coses no surten, insistir però sabent quan has de parar, per no quedar-te encallat en un compàs i acabar l’assaig amb la sensació que no has fet res i que el poc que has fet no has sabut fer bé. Has de tenir una certa psicologia amb el grup.
«En un quart d’hora has de fer veure al grup que allò comença a sonar i quan ho fas és un gust veure com se’ls il·lumina la cara»
Amb quins instants et quedes d’aquests deu anys de coral del PRBB?
N’hi ha molts. Sobretot que, sempre que fem un concert, reps l’escalf per part del públic. No és un aplaudiment gratuït, sinó un aplaudiment d’haver-s’ho passat bé, d’haver assistit a un bon concert. I també veure que els cantaires tenen un cert sentiment de pertinença al grup. I això s’ha anat produint últimament amb una certa regularitat i em provoca molta satisfacció.
“Després de 10 anys, em satisfà veure que els cantaires tenen un sentiment de pertinença al grup”
En la direcció de corals, tens cap assignatura pendent?
M’agradaria provar la música contemporània. Però per això cal una motivació especial, ja que no entra amb tanta facilitat com ens entra, per exemple, la música tonal. I hi ha un repte que busco a tot arreu que és el so, que la coral sigui compacta, que el que es canta es canti amb intenció, sobretot molta intenció, i que expressi.
Què li diries a algú que s’està rumiant si apuntar-se a la coral?
Primer que l’ambient és molt bo, que fem música i la fem ben feta, que hi ha molta motivació, que el grup humà és fantàstic i que li servirà per poder desconnectar i sentir-se millor. I això té a veure amb el funcionament del cervell. Si fas una activitat científica, treballes la part analítica del cervell que és al costat esquerre, i al cap de moltes hores de fer-lo servir, es produeix un cert malestar o cansament… Necessites alguna cosa per desfogar-te, una activitat artística que posi en marxa l’altre hemisferi, com per exemple cantar a la coral del PRBB.
Animo a tothom a unir-se a la coral del PRBB: l’ambient és molt bo, fem música i la fem ben feta, hi ha molta motivació, el grup humà és fantàstic i us servirà per poder desconnectar i sentir-vos millor!
