Nous avenços pel tractament del càncer de pell, còlon i recte

Dos equips investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han fet un parell de troballes que podrien millorar el tractament de diferents tipus de càncer. Han trobat procesos que expliquen la metàstasi (en càncer pell) o la manca de resposta al tractament (en càncer de còlon i recte), i en ambdós casos han trobat marcadors que poden ajudar a revertir la situació.

Càncer de pell

El primer estudi, liderat per Inma Hernández-Muñoz del grup de recerca en Malalties inflamatòries i neoplàsiques dermatològiques de l’IMIM, aporta noves dades sobre com el carcinoma escatós (un tipus de tumor de pell) fa metàstasi. 

A partir de l’estudi d’un centenar de tumors, han trobat que quan baixen els nivells de la proteïna disquerina, s’indueix un canvi en el metabolisme de les cèl·lules tumorals, que passen de consumir glucosa a alimentar-se de lípids, en concret de molècules de colesterol LDL, el conegut com a colesterol dolent. Això els hi permet sobreviure a la migració fins als ganglis limfàtics i, d’allà, a altres òrgans on proliferar. 

L’estudi també va mostrar com el tractament amb estatines, que es fan servir per combatre els alts nivells de LDL, feia remetre el metabolisme dels lípids i evitava l’inici del procés de metàstasi.

Aquest treball ha comptat amb la col·laboració de la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra.

Càncer de còlon i recte

El segon estudi surt del Laboratori de Recerca traslacional en microambient tumoral, liderat per Alexandre Calon, i també hi han participat diversos instituts de recerca i universitats de Catalunya i Espanya, així com el CIBER del càncer (CIBERONC).

De nou a partir de mostres de pacients amb càncer de còlon i recte avançat, però també prèviament en models de ratolí, han observat que quan s’utilitza el tractament de quimioteràpia usual en aquests casos, el platí s’acumula a les cèl·lules sanes que rodegen les tumorals. Aquesta acumulació, que pot durar més de dos anys, dóna lloc a l’activació d’alguns gens que pot fer disminuir la sensibilitat del càncer al tractament.

“Hem descobert un mecanisme de resistència a l’oxaliplatí i un marcador d’aquesta resistència en pacients amb càncer de còlon i recte”
Jenniffer Linares, primera autora de l’estudi (IMIM)

A la vegada, s’ha descobert que els nivells de la proteïna periostina es pot utilitzar com a marcador per identificar els tumors que no respondran bé a la quimioteràpia. Aixi, el grup està ara investigant si la combinació de la quimioteràpia amb un pèptid que evita que el platí s’acumuli als fibroblasts pot permetre restaurar la capacitat del tractament.