Nou element clau en la regulació dels interferons durant la resposta immunològica

Els interferons són reguladors clau de les defenses antivirals, però en excés també poden ser perillosos. Dos grups de recerca del DCEXS-UPF han trobat una nova molècula implicada en regular la seva expressió.

Investigadors descobreixen que NFAT5 ajuda a controlar els nivells d'interferons durant la resposta immunològica. | Imatge d'allinonemovie a Pixabay.

Investigadors descobreixen que NFAT5 ajuda a controlar els nivells d'interferons durant la resposta immunològica. | Imatge d'allinonemovie a Pixabay.

Quan una cèl·lula és infectada per un virus, aquesta secreta interferons, que són reguladors clau en la defensa antiviral. Però aquests ‘herois’ poden acabar sent un problema: un excés d’interferons pot induir l’aparició de malalties inflamatòries i autoimmunes. També pot provocar una sobre-activació de cèl·lules mare hematopoètiques i, conseqüentment, la desparició de les mateixes (les cèl·lules mare han de romandre en un estat quiescent, és a dir, descansant en mode ‘reserva’, preparades per auto-activar-se quan es necessitin noves cèl·lules).

Per això, és essencial poder regular amb precisió l’expressió dels interferons.

La col·laboració de dos grups de recerca del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) — un liderat per Cristina López-Rodríguez i Jose Aramburu, i l’altre per Andreas Meyerhans — ha dut al recent descobriment d’un nou element en la regulació dels interferons. Utilitzant ratolins knock-out per NFAT5 (és a dir, ratolins als quals els hi falta aquest gen) van trobar que aquesta molècula, coneguda per activar l’expressió de molts gens inflamatoris, inhibeix l’expressió dels interferons.

 

 

Hector Huerga, primer autor i estudiant de doctorat al DCEXS, comenta que “NAFT5 s’uneix a la regió reguladora d’interferons a la mateixa àrea on ho fa IRF3, un inductor d’interferons”. Per tant, NAFT5 competeix amb IRF3 per la mateixa regió, i aquesta competició és el que realment controla els nivells d’interferons, assegurant una resposta a l’atac viral sense comprometre la reserva de cèl·lules mare de la sang.

Huerga, que actualment està cursant el seu post-doctorat a l’Institut Crick de Londres, afegeix: “sovint veiem que és necessari que qualsevol resposta immunològica disposi d’un ‘fre’, i així evitar que aquesta resposta sigui excessiva. Aquesta és una forma de protegir-nos de malalties causades per la sobreproducció de mediadors inflamatoris.”

L’estudi es va portar a terme utilitzant ratolins com animals model, així com cultius de cèl·lules humanes.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *