Natalia Vilor-Tejedor (Barcelona 1988) és investigadora postdoctoral al Centre de Regulació Genòmica (CRG), al grup de Biologia computacional del processament d’ARN dirigit pel Roderic Guigó. Allà, de manera conjunta amb el Barcelona Beta Brain Research Center i l’Erasmus University Medical Center de Rotterdam, s’encarrega d’estudiar a nivell computacional els patrons genètics que afecten a l’estructura del cervell per avaluar la relació amb malalties neurològiques o neurodegeneratives, com l’Alzheimer o el Parkinson.
Tot i així, ens comenta, quan va entrar a la universitat no tenia un especial interès per la recerca en salut humana però si en la ciència, i és per això que va estudiar un doble grau en Matemàtiques i Estadística. Abans d’acabar la carrera, però, i gràcies al recolzament d’una professora seva, va poder participar en un projecte que quasi de manera premonitòria vinculava l’estadística i la genètica amb l’Alzheimer. I va ser en aquell moment quan va descobrir tot el potencial d’aquesta branca d’estudi.
Si fa 10 anys m’haguessin dit que tindria un doctorat en Biomedicina i que estaria treballant en el que estic treballant, com a mínim hagués pensat “caram, la tia!”.
Arran d’aquest exemple, ens parla de la importància de tenir referents de dones en ciència. És per això que la Natalia fa molta feina voluntària d’empoderament i intenta crear referents propers “perquè la gent no pensi que s’ha de ser un Nobel per fer recerca”. Així, a més de donar classe a la universitat, també participa a moltes xerrades i seminaris i coorganitza les sessions de RLadies BCN (una organització que lluita per la diversitat de gènere dins la comunitat R), sempre intentant “fer un bé comú, un benefici per la societat i per les dones i les nenes en particular”.
“Dedico molt de temps i faig molt èmfasi en aquesta tasca perquè és el que a mi em va mancar en el seu moment. Jo mai m’havia plantejat fer un doctorat perquè no vaig tenir referents que m’expliquessin que no cal ser un aspirant al premi Nobel per poder fer-ho”
Dins els valors que intenta transmetre, per tant, s’inclouen la igualtat i la diversitat ja que per ella “la clau és que tothom estigui integrat i tingui seguretat per contribuir… Quan el món de la recerca doni la mateixa confiança a l’altre 50% de la població, podrem viure una autèntica explosió de talent, ja que es doblarà la gent potent que pugui donar bons resultats per la societat”.
Vols conèixer-la més? Doncs endavant!
Una científica neix, o es fa?
Ambdues respostes podrien ser totalment vàlides. Encara que és necessari néixer amb la curiositat i la inquietud.
Quin és el teu camp d’estudi?
La neurogenètica.
Quin tipus d’estudiant eres de petita?
La veritat és que no ho recordo massa. Suposo que com qualsevol altra. Gens diferent. No cal ser, com a vegades pensem, “magnífica” o una “Marie Curie” per a dedicar-te a la ciència. Com deia, cal inquietud i curiositat, i això intento transmetre a les meves i als meus estudiants.
Què hauries estat si no t’haguessis dedicat a la ciència?
En el moment actual, potser em dedicaria a l’anàlisi de dades. Uns anys enrere no tinc molt clar que hagués triat.
Si poguessis viatjar en el temps, què triaries: passat o futur?
Molta de la recerca que realitzo es duu a terme amb tècniques bastant noves, que probablement no podria utilitzar si viatgés al passat. Així que, sempre amb una mirada posada en el futur!
Com creus que et descriurien els teus companys?
No acostumo a preguntar-los. Potser hauria de fer-ho, ja que qualsevol resposta que pugui donar serà esbiaixada.
Què t’agradaria afegir a la frase: finalment, s’ha resolt… ?
M’agradaria poder dir que “finalment s’han resolt els problemes de sostenibilitat, equitat i igualtat al món”.
Quina idea preconcebuda sobre els científics i científiques creus que és certa i quin falsa i per què?
Com comentava anteriorment, la gent pensa que cal ser Marie Curie o Einstein per poder treballar en ciència, i això és totalment erroni. D’altra banda, quan pensem en ciència/científic@s, a la majoria ens ve al capdavant la imatge d’un “home”, i encara que cada vegada menys, és cert que encara tenim aquest biaix en recerca, sobretot en posicions de lideratge.
Quin és el teu millor fracàs?
De totes les meves fallades aprenc, i per això no recordo cap especial ni millor… Com va dir el Mark Twain, “Les bones decisions provenen de l’experiència. L’experiència prové de prendre males decisions”.
El millor consell que t’han donat mai.
“Segueix el teu instint, et fa ser especial”
¿Quina és la teva cita preferida?
En tinc dues: “El viatge és sempre més important que el destí” de Jeff Klein, i “La vida no mereix que ens preocupem tant”, de Marie Curie.
Qui és el teu científic o científica favorit i per què?
M’he sentit sempre molt inspirada per Marie Curie, tot i tenir línies de recerca completament diferents. No obstant això, amb el temps, m’he adonat que les meves favorites/favorits són les persones que tinc a prop, que em donen suport i inspiren el meu treball. Admiro moltíssim a totes les meves companyes, pasades i presents.
Ens recomanes un llibre?
Viajar ligero: La vida con equipaje de mano, de Gabriele Romagnoli.
Una cançó?
Tanca els ulls, de Txarango.
Un/a artista?
Tothom que expressa el que sent.
Una pel·lícula o documental?
Little Miss Sunshine, dirigida per Valerie Faris i Jonathan Dayton.
I per acabar… un compte de Twitter a seguir?
Moltes gràcies Natalia!
