Avui, 31 de març, se celebra el dia internacional de la visibilitat trans. No hi ha moltes dades, i potser no són molt visibles, però les persones transgènere en ciència existeixen.
Com la Brigitte Baptiste, experta en biodiversitat, que fou la directora de l’Institut de Recerca de Recursos Biològics Alexander von Humboldt a Colòmbia, i actualment és rectora de la Universitat EAN, també a Bogotà.
O en Ben Barres, neurobiòleg de la Universitat d’Stanford, qui al 2013 es va convertir en el primer científic obertament transgènere de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
O la Marta Román, investigadora de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i membre del grup LGTBIAQ+ del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
La Marta va arribar al PRBB quan el PRBB ni tan sols existia. “Des del mateix dia en què es va inaugurar, vaig començar a treballar a l’edifici”, recorda. Va estar al Parc, on va fer la seva tesi doctoral al Servei d’Epidemiologia i Avaluació de l’IMIM-Hospital del Mar, fins el 2013, quan va marxar a Noruega per 3 anys. A la seva tornada, la Marta es va incorporar de nou al servei d’epidemiologia, on actualment compagina la seva activitat de recerca – supervisant estudiants de doctorat en detecció precoç del càncer de mama – amb la seva activitat assistencial a l’Hospital del Mar.
“A nivell assistencial, al Servei d’Epidemiologia fem el registre de tumors, gestionem els programes de detecció precoç del càncer de mama i còlon, control d’infeccioses, control de qualitat assistencial, etc. I, durant la pandèmia vam fer el seguiment diari de casos Covid-19, ingressos, altes, taxes de mortalitat,…”, recorda Román. “De fet, quan es va declarar la pandèmia, jo (i les meves companyes) vam estar 100 dies seguits treballant, sense un sol dia de descans, generant informes diaris, a les 12h del matí i a les 18h de la tarda, per a enviar al Ministeri de Sanitat i a l’Agència de Salut Pública”.
Transició
No tan sols la vida professional de la Marta està molt lligada al centre, sinó també una part important de la seva vida personal ja que va fer la seva transició mentre treballava al PRBB. Avui dia es parla molt sobre la transsexualitat, i existeix un imaginari col·lectiu degut a la gran exposició mediàtica. Però quan la Marta va transitar això no era així, i recorda que “als meus companys i companyes el va sobtar, és clar”. Ella va ser la primera persona obertament trans en el context de l’IMIM i el PRBB, i no hi havia protocols preparats. Tot i així, va tenir una experiència molt positiva. “El PRBB és un lloc punter, i no només vol ser-ho a nivell científic, sinó també en d’altres temes: en inclusivitat, en captació de talent… M’ho van posar molt fàcil. Vam anar aprenent sobre la marxa, demanant consell per a fer-ho bé… Tinc un record meravellós de la Balbina, la que era la gestora de l’IMIM llavors, que va ser molt propera i em va ajudar moltíssim”.
La Marta havia començat la seva relació laboral amb l’IMIM amb una altra identitat, així que el seu contracte i tota la documentació legal portava un altre nom, que va trigar més en canviar-se. Però “em van ajudar a arreglar el meu nom en targetes, el correu electrònic, les coses que feia servir a diari; amb tot el que implicava de traspassos, vincular dades,… Es van adaptar molt bé, tot i que no tenien cap obligació de fer-ho fins que canviés el meu nom legalment”.
“La transició és un procés que dura anys, o tota una vida”
La Marta ens explica que la seva transició a la feina va tenir lloc molt, molt després de la que va haver de fer ella internament, i després al seu cercle social i familiar; una feina d’anys per a alinear tota la seva vida i donar-li una coherència. “Em fa gràcia quan la gent que està en contra de la Llei Trans trivialitza dient que ‘ara qualsevol pot fer-se trans’… Us asseguro que absolutament ningú fa un trànsit de gènere per diversió, o per avorriment, o per curiositat, o per fastidiar. Ve d’una necessitat molt profunda, i té un impacte enorme a nivell social, emocional, personal, físic… No és una cosa trivial, són moltes batalles obertes. Però el trànsit més gran és el personal, i és essencial tenir el suport del teu entorn més proper. Si no, és increïblement dur”, assegura.
Ser trans vs ser dona
Diu la Marta que “com a persona trans, em sento estimada i acollida pel meu equip”. Tot i que admet que, fora del context de feina, al carrer o al metro, sovint s’enfronta amb comentaris, faltes de respecte i assumpcions equivocades. “A més, no em cal anar cridant que soc una persona trans, perquè a diferència d’alguns homes trans, que són socialment invisibles, a les dones trans se’ns sol detectar més fàcilment”. Tot i així, i malgrat que encara tenim molt per avançar com a societat, es considera afortunada, no només pel suport que ha tingut sempre, sinó per haver nascut a Europa. “A d’altres llocs, com en països d’Amèrica del Sud o Centroamèrica, per exemple, o en països on fins i tot està prohibida l’homosexualitat i no existeixen drets LGTBIAQ+, ni tan sols hi ha espai per al debat”.
Però un problema més gran, que sí veu la Marta en la seva feina diària, així com moltes altres dones, és el gap de gènere. El sostre de vidre. El fet que la majoria dels caps de grup en ciència siguin encara homes – fins i tot en el camp de la biomedicina, on hi ha una major proporció de noies que estudien aquestes carreres. Les causes són moltes i diverses, però una d’elles ve d’arrel, i està relacionada amb la percepció social i la forma d’educar segons el gènere.
La Marta potser té una visió més aguditzada sobre aquest tema, perquè va ser educada com a home. “Quan vaig arribar aquí em menjava el món, si feia falta, perquè és com m’havien educat. Als nois se’ls educa dient-los ‘endavant, a per totes, si et caus, et tornes a aixecar, innova…’, mentre que a les noies se les educa, en part, en la por de tot el que hi ha fora de casa: ‘tingues compte, sigues prudent, no cridis l’atenció’…” diu la Marta. I afegeix: “Me n’he adonat en transitar i compartir experiències amb d’altres dones cis, que en determinades situacions noto que tinc més aplom, i menys pors, i això és deu, sense cap mena de dubte, a l’educació social”, ens explica.
La necessitat d’una ciència més inclusiva
I aquesta baixa proporció de dones en posició de lideratge en la ciència fa que segueixi existint encara una perspectiva molt heteropatricarcal en la recerca. Cal anar canviant algunes coses, diu la Marta, mirar les mateixes preguntes des de diferents perspectives: feminista, LGTBIAQ+,… “Si la majoria de la ciència està liderada per homes blancs, de més de 55 anys d’edat, de posició econòmica i social alta,… Falta diversitat, així és complicat formular les preguntes des d’una perspectiva adequada. I sobre tot, serà difícil respondre aquestes preguntes des d’una posició diversa i inclusiva, i amb maneres de fer diferents”.
“Falta diversitat a la ciència per a poder respondre les preguntes científiques des d’un posicionament divers i inclusiu”
La Marta fa servir com a exemple un projecte europeu sobre personalització del cribratge del càncer de mama on participa com a investigadora principal a Espanya. “El criteri d’inclusió és ser ‘dona, nascuda biològicament dona o no’. És a dir, des de fora sembla molt inclusiu perquè inclou a dones cis i trans. Però en realitat, a qui s’hauria d’incloure aquí són als homes trans, perquè tenen teixit mamari i han estat exposats a hormones femenines durant molts anys!”, admet. I, de fet, des de l’Hospital del Mar han inclòs un home trans interessat en l’estudi, però “vam haver d’avisar-lo de que tota la informació i comunicació de l’estudi estava redactada en femení…”. Són petits detalls, però de gran importància. A nivell personal dels implicats, dels professionals, i a nivell científic, perquè la millor ciència es fa quan es tenen en compte diferents punts de vista.
Necessitem gent jove, i més dones, liderant la ciència. Necessitem diferents formes de relacionar-se amb l’entorn i de fer preguntes. Diferents perspectives: d’orientació sexual, o identitat de gènere, d’ètnia o origen, d’estrats socials, de cultura,de (dis)capacitat…
I el primer pas, es donar-les visibilitat.
