Marina Matsumiya (EMBL): «Tots els meus fracassos m’ajuden a tenir èxit»

Tornem amb una segona ronda de la nostra sèrie de retrats protagonitzats per joves investigadores del PRBB. Et convidem a conèixer millor la vida i la feina de Marina Matsumiya a l’EMBL Barcelona

Collage de Marina Matsumiya creat per Raquel Paban Sierra de collagesxrach. Segueix-la a Instagram!

La Marina Sanaki-Matsumiya va néixer a Nagoya, Japó, i va venir a Barcelona per a unir-se al grup de la Miki Ebisuya, al Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona). Aquí, està realitzant el seu postdoc en biologia sintètica del desenvolupament; és a dir, utilitza models in vivo i organoids per a entendre el desenvolupament embrionari.

Va arribar just abans que comencés la pandèmia COVID-19, per això, està encara descobrint la ciutat. Però explica que, malgrat les diferències culturals, Barcelona l’està tractant molt bé. De fet, a la Marina li sembla molt curiós com d’oberta i simpàtica és la gent pel carrer. “Fins i tot em parlen mentre esperem als passos de zebra!”, comenta. A partir d’ara, a més, vol començar a viatjar i explorar altres ciutats i conèixer la cultura espanyola. Però, sobretot, té ganes de descobrir tota la varietat gastronòmica disponible, explica rient-se.

Pel que fa la ciència, la Marina va començar a interessar-s’hi des que era una nena, preferint assignatures com les matemàtiques o la biologia a llengua o història. Des d’aquell moment, ha tingut l’oportunitat d’experimentar amb diverses tècniques i participar en diferents projectes de recerca, que l’han format per a arribar a on és avui.

No obstant això, no és científica les 24 hores del dia i, per això, quan no està al laboratori li agrada gaudir d’altres activitats, com llegir manga, veure anime o practicar l’antic art de l’origami.

La voleu conèixer millor?

Quin és el teu camp de treball?

El meu camp d’estudi està relacionat amb les malalties rares dels ossos. Jo mateixa tinc una d’aquestes malalties: una de les meves costelles és més gruixuda i blanca que la resta, i no se sap perquè. Aquesta és una malaltia congènita, però generalment només es descobreix durant l’adolescència. Va ser llavors, quan em van diagnosticar, que vaig començar a interessar-me pels somites i el desenvolupament ossi: per a saber més sobre el meu propi cos!

Què va despertar el teu interès per la ciència i en el teu camp específicament?

Vaig començar a interessar-me per la ciència a l’escola primària. L’estructura de les proteïnes i les cèl·lules em van semblar interessants, i vaig començar a sorprendre’m amb els diferents éssers vius que habiten el nostre món.

Quin tipus d’estudiant eres de petita?

No gaire diferent d’ara! Era bastant treballadora, però només en les matèries que m’agradaven, com les matemàtiques i la biologia. Per als idiomes i la història, era un complet caos i no estudiava gaire!

Què series si no fossis científica?

Crec que hagués triat ser veterinària. Quan era petita, teníem el gos més maco del món, i vaig considerar començar una carrera en la cura dels animals.

Si poguessis viatjar en el temps i treballar en la ciència del passat o del futur, què triaries?

Viatjaria al futur. Estic molt interessada en els robots i m’encantaria veure com evoluciona aquest camp de la ciència.

Què t’agradaria agregar a la frase “finalment resolt”?

Bé, en realitat, en lloc de resoldre-ho definitivament, ja estaria contenta amb la frase «podem entendre més sobre com funciona el nostre cos». Els nostres cossos i la nostra vida són tan complexos que el que em fa seguir endavant és entendre més, perquè aquesta és la manera de trobar solucions, comprenent.

Quina idea preconcebuda sobre els científics creus que té certa veritat? I quina està totalment equivocada?

Potser és cert que som una mica estranys i, de vegades, obsessionats amb els nostres projectes, com diuen algunes persones. Però també som capaços de desconnectar i oblidar-nos de la ciència! I a mi, per exemple, m’encanta fer origami. M’ajuda a relaxar-me. És el meu hobby i la meva meditació.

Quin ha sigut el teu millor fracàs?

Per a mi, la majoria de cops els experiments fallen, així que no en puc triar només un! En cada fracàs hi ha un petit aprenentatge que t’ajuda a fracassar millor el pròxim cop. Diria que tots els meus fracassos m’ajuden a tenir èxit, així que no puc triar-ne un sobre un altre!

El millor consell que t’han donat mai…

Pot sonar a clixé, però el millor consell me’l va donar la meva família. Em van dir: arriba fins on vulguis a la teva vida. Estudia, viatja a l’estranger, segueix estudiant, treballa on vulguis o deixa-ho tot i comença de zero si allò que vas triar no t’omple. Em vaig sentir completament lliure par a triar el meu camí.  

Quina és la teva cita científica preferida?

“No cal témer res a la vida, només cal comprendre. Ara és el moment de comprendre més, per a témer menys”, de Marie Curie.

Quin és el teu científic o científica preferit?

Diria que tots els meus supervisors i supervisores fins ara. Han confiat en el meu punt de vista i en la manera en la que volia fer els meus experiments. Fins i tot, si teníem un punt de vista diferent sobre les coses, ho respectaven i em deixaven intentar-ho.. i de vegades també fallar!

Pots recomanar-nos un llibre?

Tears of a lamb (Llàgrimes d’un xai), de Banri Hidaka.

Quin tipus de música t’agrada?

Pop japonès.

Un o una artista?

Antoni Gaudí, perquè algunes de les seves estructures són com ossos!

Una pel·lícula?

Totes les de l’estudi Ghibli, especialment Kiki’s Delivery Service i My nieghbour Totoro.

Un compte de twitter?

@EMBLBarcelona, per suposat!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *