Marina Álvarez (IBE): “En ciència sempre hi ha alguna cosa nova per explorar!”

Us presentem la Marina Álvarez, estudiant de doctorat al grup de genòmica comparativa de l’IBE, en un retrat proper dels i les nostres científiques!

La Marina Alvarez, estudiant de doctorat a l'IBE, estudia el genoma dels goril·les. Imatge creada per Raquel Pabán Sierra. Segueix-la a Instagram!

La Marina Álvarez (Cardedeu, 1993) està en el seu segon any de doctorat a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), al grup de Genòmica Comparativa dirigit pel Tomàs Marquès-Bonet

Després d’estudiar Genètica a la UAB i degut al seu interès en l’assessorament genètic, va venir al laboratori de genètica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) a fer-hi pràctiques de laboratori mentre paral·lelament feia el treball de fi de grau (TFG) creant materials didàctics per explicar genètica als pacients d’assessorament genètic. 

Més endavant, va estudiar el màster en Recerca Biomèdica a la UPF i en acabar-lo va començar al grup del Tomàs a l’IBE com a tècnica de laboratori. “Allà treballaven amb grans simis, no humans, però algunes tècniques del laboratori que havia après eren les que necessitaven al grup  d’en Tomas”, diu la Marina.

Així va ser com va endinsar-se a la seva tesi doctoral sobre genòmica de la conservació. “Estudio els genomes d’espècies en perill d’extinció – principalment goril·les – analitzant mostres no invasives, com ara femta o cabell”, descriu. 

“Estudio els genomes d’espècies en perill d’extinció – principalment goril·les – analitzant mostres no invasives, com ara femta o cabell”
Marina Álvarez (IBE)

I com ajuda això a la seva conservació? La Marina ens explica que la idea del seu projecte de doctorat és crear un mapa genòmic dels goril·les que representi poblacions de les 4 subespècies existents, molt semblant al que una companya de grup, la Clàudia Fonsteré, va fer amb ximpanzés. La idea és que si agafes una mostra d’aquests simis, la puguis comparar amb el mapa genètic i puguis saber l’origen de l’animal.  Així es podrien detectar hot-spots de tràfic il·legal de grans simis i, fins i tot, intentar retornar-los, sobretot les cries, just a la seva regió i la seva comunitat. 

Aconseguir fer aquest mapa genètic no és tasca fàcil. Tot i que fan servir femtes perquè són més senzilles d’aconseguir i hi ha menys burocràcia (“ningú vol les caques per res!”, somriu), encara són difícils d’aconseguir (“just estem esperant que arribin aquesta setmana unes mostres que portem esperant un any!”) . I un cop les tens, potser només contenen un 1% d’ADN endògen (és a dir, de goril·la); la resta serà de plantes que han menjat, de bacteris, etc. Per això la tècnica que el laboratori utilitza per ‘pescar’ l’ADN de goril·la de les femtes és tant rellevant. “Tenim unes molècules, com trossets de velcro, amb la seqüència del goril·la, que poden reconèixer l’ADN goril·la a les femtes. Van enganxats a un imán que et permet recuperar l’ADN de la de la mostra”, simplifica la Marina de forma gràfica. 

Ara mateix hi ha menys de 100 goril·les seqüenciats – i molts en captiveri. L’objectiu de la tesi de la Marina és tenir un mapa el més detallat possible de les 4 subespècies de goril·les. A part del laboratori de l’IBE, un grup al Max Planck Institute a Alemanya va treballar amb el projecte dels ximpanzés, i un grup a Suïssa està fent el mateix amb orangutans. “De fet, una de les estudiants que ho està fent allà passa molt temps al nostre laboratori perquè aquí tenim aquest know-how no tan sols de com extreure l’ADN de les femtes sinó també de com fer-ne l’anàlisi. Podríem dir que som els experts mundials en caques de grans simis!”, bromeja la Marina. 

La jove científica ha guanyat recentment el primer premi de la competició Rin4′ (Research in 4 minutes) de la UPF amb la seva xerrada “Salvem els nostres cosins evolutius“, on explicava la seva recerca en 4 minuts. “Amb els anys he vist que el que més m’agrada és la divulgació i la representació de dades difícils de forma més senzilla. De fet quan penso en el meu futur, em veig treballant d’alguna cosa que acosti la ciència a la societat, com comunicació científica, o unint la meva passió pel disseny amb la visualització de dades. M’agrada molt pensar què dic, com ho dic i com ho fer-ho atractiu”.

Aprofitem per fer-li algunes preguntes més i conèixer-la millor.

“M’agrada molt pensar què dic, com ho dic i com ho fer-ho atractiu”

Una científica neix, o es fa?

Jo crec que neix…

Quina mena d’estudiant eres tu?

Era molt curiosa i m’agradava aprendre sobre moltes coses diferents – suposo que aquest és el principal motiu pel qual em vaig convertir en científica! Sobretot m’agradaven els temes sobre la natura i les classes de ciència. Tot i que també era una nena molt activa i m’agradaven molt els esports.

Si poguessis triar viatjar en el temps al passat o al futur, on aniries?

Viatjaria cap a un futur on no hi hagi biaixos de gènere a la ciència i a la societat. Tant de bo puqui veure que això succeeix més d’hora que tard.!

Veus en el teu dia a dia aquests biaixos de gènere? El has patit tu o algú que coneguis alguna vegada?  

Al nostre grup ara serem fins i tot més dones que homes, però a nivell de caps de grup al departament això ja no és així. I més enllà dels nombres, es poden seguir veient actituds sexistes a nivell de ‘divisió de treball’, de col·laboracions, d’acceptar o no els comentaris o suggeriments d’una dona o un home, de diferències de sou… 

Dius que per a tu és molt important el balanç feina-vida privada…

Si, és essencial. Perquè la feina és molt passional, i molt interessant, però també és intensa, hi ha molta pressió, i és important tenir altres passions, trobar aquest balanç – encara que no sempre és fàcil! A mi m’agrada escalar i anar a la muntanya, i els caps de setmana sempre intento escapar-m’hi.

Com et descriurien els teus companys?

Espero que com una persona alegre, m’agrada veure el costat bo de les coses sempre que sigui possible. També m’agrada ajudar-los sempre que necessiten ajuda al laboratori i amb el disseny de les seves presentacions.

Què és el que més t’agrada de la ciència?

Que sempre hi ha alguna cosa nova per explorar!

Quina assumpció sobre els i les científiques és certa?

Que mai no estem del tot satisfets amb la nostra feina, ja que sempre hi ha marge de millora i nous coneixements.

I quina és falsa?

Que pel fet que ens apassiona el nostre treball, no hauríem de demanar millors condicions laborals i retribucions.

Quin és el millor consell que t’han donat mai?

No et comparis amb els altres!

Digue’ns una frase feta relacionada amb la ciència.

La paciència és la mare de la ciència.

Quin és el científic o científica que més admires?

Sento una gran admiració pels meus companys de feina, especialment per les dones.

Què faries si no et dediquessis a la recerca?

Crec que el disseny gràfic hauria estat una altra opció. En realitat, m’agrada combinar tots dos sempre que tinc l’oportunitat. 

Quin és el teu llibre preferit?

“Purple Hibiscus”, de Chimamanda Nogozi Adichie.

Cançó?

“Trepitja fort”, de Lax’n’Busto

Artista?

No és una artista, sinó una atleta: Nina Williams

Pel·lícula?

“Her”

Finalment, recomana’ns a qui seguir a les xarxes

@SavingGorillas i @mae_minaa

Gràcies Marina i sort amb la teva tesi!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *