Tres laboratoris del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) acaben de rebre ajuts del programa de foment de la transferència de coneixement UPF INNOValora.
Els tres projectes guardonats amb aquests ajuts de 30.000€ i l’assessorament d’un mentor extern especialitzat han estat:
- Keycath: En Javier Macía i la Sira Mogas, del grup de recerca en Biologia Sintètica per a Aplicacions Biomèdiques, estan desenvolupant un sistema de biosensors capaç de monitoritzar contínuament i in situ els nivells de patògens a instal·lacions d’aqüicultura i d’enviar alertes preventives.
- PepCann4pain: el grup de recerca NeuroPhar (DCEXS), liderat per Rafael Maldonado, està desenvolupant un compost capaç de bloquejar les seqüeles perjudicials dels cannabinoides mentre en preserven la capacitat terapèutica.
- Synflora: el laboratori de Biologia Sintètica Translacional, dirigit per Marc Güell, proposa fer servir microbis naturals de la pell humana modificats genèticament perquè siguin capaços d’alliberar compostos beneficiosos que serveixin de tractaments dermatològics.
Parlem amb en Marc Güell, investigador principal d’aquest darrer projecte.
Marc, felicitats per l’ajut que acabeu de rebre de UPF INNOValora per Synflora. Ens pots explicar en què consisteix aquest projecte?
El nostre laboratori es dedica, entre altres coses, al microbioma de la pell, és a dir el conjunt de microbis que viuen a la nostra pell.
El que estem intentant fer és modificar genèticament aquests bacteris per a utilitzar-los com a sensors o per tractar condicions dermatològiques. En el cas del projecte Synflora no és tant important el bacteri en si, perquè s’utilitza només com a chasis, com un recipient per a un circuit genètic capaç d’escoltar el nostre cos o l’ambient, o de controlar la secreció de sebum, per exemple.
Què vols dir ‘escoltar’ el nostre cos i l’ambient?
Un dels circuits que estem generant és capaç de detectar radiació, i se’n podrien fer que detectin pol·lució, per exemple. I pel que fa al nostre cos, encara que aquests bacteris són externs i no entren dins el cos, són capaços de ‘llegir’ el què passa dins el cos a partir de les substàncies que secretem. Al cap i a la fi, la pell és el segon òrgan secretor del cos – secretem un munt de coses que donen informació sobre el què passa a dins nostre i aquests bacteris, que porten milers d’anys convivint amb nosaltres, saben interpretar-les d’alguna manera.
“La pell és el segon òrgan secretor del cos – secretem un munt de coses que donen informació sobre el què passa a dins nostre”
Marc Güell (DCEXS-UPF)
I no és perillós posar-nos a la pell bacteris modificats?
Si et refereixes a si és perillós pels humans, òbviament s’han de fer assajos clínics i estudis per a descartar efectes nocius, però cada vegada s’estan utilitzant més aquests sistemes i els coneixem millor. Hi ha diversos assajos en marxa, alguns des de fa més d’una dècada, que utilitzen bacteris modificats, per exemple per tractaments d’immuno-oncologia.
I per evitar els possibles problemes mediambientals derivats d’aquests bacteris a la natura, es construeixen de forma que els hi és impossible viure en entorns naturals, perquè els hi falten elements essencials. Però és cert que quasi tots aquests estudis s’han fet a EEUU. Fins i tot nosaltres, per la feina que fem aquí hem obtingut finançament del departament de defensa d’EEUU. Aquí a Europa no és fàcil trobar finançament per aquest tipus de projectes, tinc la sensació que es veu molt arriscat.
La utilització del microbioma de la pell és també el focus de l’empresa S-Biomedic de la que formes part… A què es dedica i quin és el teu rol?
Jo en sóc el co-fundador junt amb el Bernhard Pätzold, i la Veronika Oudova. He estat al consell d’administració i part del comitè assessor científic… la meva aportació sempre ha estat més en la part científica, de fet ara mateix tenim un projecte conjunt amb el meu laboratori. Mentre que per exemple la Veronika, la CEO, és experta en desenvolupament de negocis.
A S-Biomedic no modifiquem les bactèries sinó que el que fem és utilitzar les pròpies bactèries que tenim naturalment a la pell per tractar condicions com l’acné o l’envelliment, que són les dues línies d’actuació que tenim ara mateix. Es basa en el fet que hi ha bacteris que s’associen més o menys a certes malalties o condicions. El que hem fet nosaltres és aïllar els que s’associen a biomarcadors positius, a una pell més saludable. La idea és crear cremes o similars que continguin aquests bacteris en majors concentracions. Podríem dir que és una mena de iogur de probiòtics per la pell!
“A S-bBiomedic utilitzem les pròpies bactèries que tenim naturalment a la pell per tractar condicions com l’acné o l’envelliment, talment com un iogur de probiòtics per la pell”
Els orígens d’aquesta empresa van molt lligats al PRBB… ens pots explicar com va sorgir la idea?
En Berni i jo vam fer el doctorat al mateix laboratori, amb en Luis Serrano, al Centre de Regulació Genòmica (CRG). La Veronika no treballava directament al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), però també pertanyia a aquest ambient internacional que envolta el PRBB… i al campionat de vòlei que s’hi organitza cada estiu!
Jo després vaig marxar a EEUU, on m’hi vaig estar 7 anys, però anava tornant de tant en tant. En Bernie va tenir la idea de utilitzar els propis microbis de la pell per tractar-la i ens hi vam llençar. Com et deia abans, va ser difícil obtenir finançament inicialment aquí, així que vam acabar aplicant a fons del govern xilè, del programa “Start up Chile”. Va ser al país andí on vam fer els primers estudis. Després vam tornar a Barcelona, d’allà a Alemanya (gràcies al suport d’un investigador expert en acné) i actualment l’empresa està basada a Bèlgica, al campus de Janssen que és ara un dels nostres partners a través de J&J.
Com ha estat l’experiència de crear aquesta empresa?
No es pot negar que hi ha hagut moments difícils, sobretot a l’inici, a l’hora d’aconseguir fons i suport econòmic i espai… Ara estem en un moment molt dolç per a la biotech, els nivells d’inversió van augmentant, però a EEUU i Àsia per exemple tenen un gran avantatge competitiu, perque portent molt de temps invertint en tecnologia, i en grans quantitats. Per exemple a Boston, on vaig viure 7 anys, és molt més fàcil aconseguir capital privat. Aquí a Barcelona i a Catalunya pel que fa a la ciència bàsica estem bastant bé, tenim grups que són número 1 en el seu camp, i això és un grandíssim mèrit. Hem d’aprendre a explotar millor aquest talent i excel·lència, també a nivell de transferència de coneixement. Malgrat que cada any augmenta l’inversió en biotecnologia, encara ens queda molt marge per millorar.
