Un estudi internacional en què ha col·laborat el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG)–Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha analitzat mostres d’ADN de l’Edat de Bronze a Europa procedents d’excavacions arqueològiques dels voltants del Mar Egeu.
Així, a través de la seqüenciació de sis genomes complets i onze genomes mitocondrials, s’han pogut obtenir suficients dades com per “reconstruir les relacions ancestrals de les poblacions i inferir el volum i el moment de les migracions massives”, com comenta Olga Dolgova (CNAG-CRG), primera co-autora de l’estudi.
Els resultats han permès conèixer que la civilització Minoica (de l’Illa de Creta), l’Hel·làdica (Grècia continental) i la Ciclàdica (Illes Cíclades) van ser molt semblants a nivell genètic fa 5.000 anys.
“Hem desenvolupat eines sofisticades d’aprenentatge automàtic que ens obren la porta a l’aplicació de la intel·ligència artificial a les dades paleogenòmiques”
Òscar Lao, cap del grup de Genòmica de Poblacions del CNAG-CRG.
Un pas clau en l’estudi ha estat l’aplicació del machine learning o aprenentatge automàtic, que ha permès superar la degradació del material biològic i les restes de contaminació humana de les mostres, seqüenciar els genomes antics amb èxit i crear un pont cap al passat.
Clemente et al., The genomic history of the Aegean palatial civilizations, Cell (2021).
