La disponibilitat de nutrients i el creixement d’un embrió estan relacionats

En aquesta imatge de Sergio Aranda, estudiant de doctorat al Centre de Regulació Genòmica (CRG), observem un embrió de ratolí en els seus primers dies de desenvolupament, amb diferents marcatges, és el que podem observar en aquesta imatge.

Recentment, investigadors del CRG liderats per Luciano Di Croce, professor investigador ICREA, Sergio Aranda, primer autor i colíder de l’estudi, i Eduard Sabidó, de la Unitat de Proteòmica CRG/UPF han descrit un mecanisme molecular que regula la velocitat de divisió de les cèl·lules mare.

En aquest mecanisme està involucrada la proteïna AHCY, un enzim sensor del metabolisme dels nutrients. AHCY indueix l’activació de gens que, al seu torn, promouen la proliferació de cèl·lules mare embrionàries. Així doncs, la disponibilitat de nutrients determinarà la velocitat de divisió de les cèl·lules mare embrionàries. Això és important, ja que la presència de nutrients és essencial pel correcte desenvolupament de l’embrió.

Aquesta funció, fins el moment desconeguda, obre les portes al diagnòstic molecular i a la predicció de possibles problemes de fertilitat en humans, doncs se sap que la proteïna AHCY té una funció irremplaçable en humans. En aquesta línia, els investigadors es plantejen estudiar si existeix cap relació entre AHCY i defectes durant la gestació embrionària en humans.

A la imatge superior podem veure, a l’esquerra, la representació d’un blastocist preimplantacional de ratolí. Al costat dret podem veure imatges de microscopía tres marcatges diferents:

  • DAPI (blau): marcador que s’uneix a regions riques en adenina i timina de les seqüències d’ADN – s’utilitza generalment per marcar el material genètic.
  • NANOG (verd): marcador de cèl·lules mare embrionàries.
  • AHCY (vermell): marcador de la proteïna AHCY.
  • merge: fusió dels tres marcadors anteriors.

El blastocist és una fase del desenvolupament embrionari en mamífers en la que trobem:

  • per un costat, la massa cel·lular interna (vermell i blau en el dibuix), que donaran lloc a l’embrió com a tal.
  • per un altre costat, el trofoectoderm (verd), que consisteix en una capa perifèrica de cèl·lules que acabarà formant la placenta.

Podeu llegir més sobre aquest recent estudi científic a la web del CRG.

 

Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *