Quines característiques ha de tenir una persona per identificar-se amb un grup ètnic? Els seus avantpassats? La seva genètica? Els costums? O potser totes les anteriors? Aquestes són preguntes que obren un debat social i filosòfic sobre com determinem i definim la nostra identitat.
Semblaria fàcil categoritzar-la pel nostre color de pell, pels nostres trets facials o per la nostra llengua materna. Però en incloure factors com la migració, la interculturalitat i la globalització, entre d’altres, la interpretació de grup ètnic es converteix en una percepció tan subjectiva com enganyosa.
La minoria europea més gran
Un exemple clar d’aquesta controvertida definició de grup ètnic són els gitanos. Anomenats Roma, Romanís o Gitanos, aquest poble que fa més de 1500 anys va emigrar des del nord de l’Índia cap a Europa, és considerat com la minoria ètnica amb més població del continent. Actualment, tenen una representació demogràfica d’entre 10 i 15 milions de persones distribuïdes a diferents països europeus; l’equivalent a la població de Portugal o de Bèlgica.
David Comas, catedràtic del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), investiga el poble gitano des de fa més d’una dècada i encara continua fent-ho en conjunt amb altres investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC -UPF), el centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) on treballa. Durant la seva recerca, l’investigador i el seu equip han fet la recol·lecció més àmplia fins al moment de dades genètiques de la població gitana, gràcies a un treball col·laboratiu amb la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i informació obtinguda d’estudis anteriors.
El poble gitano és la minoria europea més gran a Europa, amb 10-15 milions de persones, i amb més diversitat genètica.
“La població gitana és una població especialment interessant dins d´Europa, perquè ha patit processos demogràfics diversos, a diferència de la resta de les poblacions europees que són molt homogènies genèticament i tenen una història similar”, ens explica l´investigador. A més, Comas afegeix que aquesta població, més enllà de despertar interès i curiositat, necessita una reconstrucció històrica perquè es tracta d’un grup ètnic que ha estat estigmatitzat; ha estat molt poc el què s’ha investigat sobre la seva cultura i han estat invisibilitzats malgrat ser la minoria ètnica més gran d’Europa.
El camí del poble gitano: un projecte molt col·laboratiu
Comas va presentar els resultats de les seves investigacions el mes de maig passat a les instal·lacions de la UPF, en un esdeveniment titulat “El camí del poble gitano: una història de diversitat”. Segons el científic, la reacció dels gitanos convidats a l’esdeveniment del MELIS en relació amb els resultats d’aquesta investigació no és tant d’agraïment com de tranquil·litat. “La tranquil·litat de ser reconeguts, visibilitzats i amb la certesa que allò que els gitanos ja intuïen sobre la seva herència es veu confirmat”, diu Comas.
Des de l’inici de la col·laboració amb la FAGiC, persones de la comunitat gitana han estat coautores del projecte, i han participat activament en la recol·lecció d’informació, la interpretació de dades o fins i tot en plantejar noves preguntes. David Comas i el seu equip els mostraven els resultats i aquests corroboraven si coincidien les hipòtesis amb la seva herència ancestral. Així, la participació dels gitanos i la seva retroalimentació de sabers va permetre reafirmar el coneixement científic obtingut. “Aquesta col·laboració tan estreta també ens ha permès explorar algunes de les inquietuds de la pròpia comunitat” diu el científic. Potser per tot això, el treball de Comas va ser premiat a la 11a edició dels premis FAGiC.
Diversitat i identitat gitana
A causa de la seva història, la comunitat gitana és genèticament molt diversa, i els grups de gitanos establerts a diferents localitzacions són molt variats. Aleshores, com se sap si una persona pertany o no al poble gitano? “En els nostres estudis, nosaltres vam tenir en compte la pròpia definició de l’individu que participava a l’estudi. Si l’individu afirmava que era gitano, nosaltres el consideràvem com a gitano”, explica Comas. “Al final, la genètica només és una part, jo diria petita, que ajuda a entendre la identitat d’un grup poblacional”, argumenta el coordinador d’aquest estudi. “Però un grup ètnic es defineix amb altres característiques més enllà de la genètica: factors lingüístics, culturals, socials, etc.”.
“La meva àvia sempre em deia: si aquell diu que és gitano, és gitano”
Participant a l’acte de la UPF
Una de les investigacions realitzades durant aquests anys ha consistit a utilitzar la genètica per estimar el mestissatge a la població gitana de la Península Ibèrica. Uns 200 voluntaris Roma de la Península Ibèrica es van fer proves d’ADN per mitjà de mostres de saliva. Entre els resultats es va trobar que l‘ADN mitocondrial (transmès per via materna) a la població gitana presenta una major freqüència de llinatges europeus no gitanos en comparació amb el cromosoma Y (trasmès per via paterna). És a dir, que les dones no gitanes es van integrar més a la població gitana que no pas els homes no gitanos. També van trobar, en menor mesura, llinatges gitanos a població europea que no es considera gitana.
“Aquest i altres dels nostres estudis són només una primera aproximació, perquè encara hi ha molts grups de gitanos que no han estat estudiats, com els Sinti, que no sabem genèticament com són”, argumenta Comas. Els Sinti o Sinta són un grup de gitanos europeus, principalment de França, Itàlia i Escandinàvia que actualment conformen una població reduïda al continent a causa de diferents situacions, com la seva persecució durant la Segona Guerra Mundial. I a l’igual que els Sinti, hi ha grups de gitanos que encara no han estat estudiats al continent americà. De fet, a Amèrica Llatina s’estima que Brasil és el país amb més gitanos seguit d’Argentina i Xile. Un dels propòsits futurs del projecte que lidera Comas és estudiar aquestes poblacions fora d’Europa.
