Un estudi en el que s’ha combinat informació genealògica de BALSAC (base de dades de Quebec, Canadà) i informació genètica de més de 960 quebequeses moderns ha permès identificar a milers d’individus que descansen en sepultures anònimes a cementiris de la província canadenca. El Servei de Genòmica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) ha participat a l’estudi encarregant-se de l’extracció de mostres d’ADN i la seva posterior anàlisi.
A Quebec, les làpides no van ser habituals fins la segona meitat del segle XIX. Per aquest motiu, a dia d’avui existeixen moltes tombes anònimes als cementiris històrics de la província. Un recent estudi ha permès identificar aquestes tombes sense nom.
La base de dades BALSAC conté les relacions genealògiques que uneixen a cinc milions d’individus, la gran majoria casats a Quebec durant els últims quatre segles. Aquesta informació, juntament amb la continguda a dos marcadors genètics, ha sigut clau per accedir al perfil genètic de la població històrica de la província canadenca. Els marcadors escollits han sigut el cromosoma Y i l’ADN mitocondrial, ja que:
- Es transmeten a la descendència a través d’un únic progenitor; el cromosoma Y el transmet el pare i l’ADN mitocondrial, la mare.
- Es tracta de dues molècules genètiques que s’hereten amb poques modificacions.
Els investigadors van comparar els marcadors genètics de les restes històriques sense identificar amb els mateixos marcadors dels més de 960 quebequesos moderns que havien sigut genotipats a un estudi anterior. La combinació d’aquesta informació genètica juntament amb les dades de BALSAC ha permès deduir els perfils genètics d’aproximadament 1,7 milions d’individus del Quebec històric. No obstant, el primer autor de l’estudi, Tommy Harding, afirma que si s’augmentés el nombre d’individus moderns genotipats podrien identificar fins el 87% dels homes casats abans de 1850, i no només el 12% com fins ara.
Finalment, l’estudi del bagatge genètic de la població de Quebec permetria també, per un altre costat, avançar en el coneixement de l’epidemiologia de dolences genètiques.
T. Harding, E. Milot, C. Moreau, J.-F. Lefebvre, J.-S. Bournival, H. Vézina, C. Laprise C. Lalueza-Fox, R. Anglada, B. Loewen, F. Casals, I. Ribot, and D. Labuda. Historical human remains identification through maternal and paternal genetic signatures in a founder population with extensive genealogical record. American Journal of Physical Anthropology. 16 February 2020. DOI: 10.1002/ajpa.24024.
