La contaminació atmosfèrica, un factor en la persistència de la COVID i altres reptes per a la salut pública

Un estudi liderat per Manolis Kogevinas a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha identificat una relació entre la contaminació atmosfèrica – en particular l’exposició a partícules fines (PM2,5 i PM10) – i  una major durada dels símptomes de la COVID persistent. L’equip investigador assenyala que, si bé la contaminació atmosfèrica pot no ser una causa directa de la COVID persistent, sí que podria augmentar la gravetat de la infecció inicial, la qual cosa, al seu torn, eleva el risc de COVID persistent. 

La investigació, que ha seguit més de 2.800 participants d’entre 40 i 65 anys de la cohort COVICAT a Catalunya, també assenyala que altres factors com els espais verds o el soroll del trànsit tenen un impacte menor en la durada de la COVID persistent.  L’estudi destaca la necessitat d’entendre millor els mecanismes que connecten els contaminants amb aquesta condició, que afecta milions de persones a tot el món. 

Un senyal d’alerta sobre la qualitat de l’aire 

Aquesta recerca és una prova més del profund impacte que la qualitat de l’aire té sobre la salut humana, més enllà de malalties respiratòries tradicionals. Per aquest motiu, ISGlobal, juntament amb el Col·legi de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Pediatria i els col·lectius Revolta Escolar i Eixample Respira, ha impulsat el Manifest per la qualitat de l’aire, una crida urgent a la política per millorar els nivells de contaminació. 

El manifest, presentat en roda de premsa ahir, 28 de novembre, recorda que més de 8 milions de morts prematures cada any estan relacionades amb la contaminació de l’aire, amb efectes especialment devastadors en infants i comunitats vulnerables. Proposa mesures ambicioses, com el foment del transport sostenible, la reducció dels combustibles fòssils i una millor planificació urbana per combatre aquesta crisi sanitària i mediambiental. 

Les institucions i persones que vulguin adherir-se a aquest manifest poden fer-ho a través d’aquest formulari. 

Clima i salut: un repte de salut i justícia social 

En paral·lel, ISGlobal també ha alertat sobre la manca d’inversió en la recerca sobre clima i salut a nivell europeu a través d’un manifest conjunt del consorci europeu SPHERA, que reuneix les principals institucions europees de recerca sobre medi ambient, clima i salut. Han denunciat el què entenen com una “decebedora omissió” a l’esborrany del programa Horizon Europe 2025. Segons l’esborrany, el programa no destinarà fons específics per estudiar les connexions entre el canvi climàtic i la salut humana, malgrat l’evidència creixent del seu impacte. Un exemple és l’increment de les temperatures, que batran novament records, junt amb estudis que quantifiquen en unes 70.000 i 47.000, respectivament, les morts atribuïbles a la calor en els estius de 2022 i 2023.  

Esdeveniments extrems com onades de calor, incendis forestals i inundacions han posat en evidència les greus amenaces climàtiques per a la salut. Aquests factors es combinen amb altres amenaces, com la contaminació o l’augment de malalties al·lèrgiques, generant una càrrega sanitària cada cop més preocupant. Els experts reclamen accions decidides per part de la UE per abordar aquests desafiaments i evitar conseqüències devastadores a llarg termini.