L’ús d’eines d’edició genètica ens permeten modificar els organismes i apropar-nos al coneixement del seu funcionament. I això és el que, l’ara ja investigadora predoctoral del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), Nerea Montedeoca estava practicant durant el màster quan va fer aquesta fotografia. En ella veiem tres embrions de peix zebra 24 hpf (hores post-fecundació) dins del còrion. El de l’esquerra presenta les taques de pigmentació natural que apareixen en els embrions a partir d’aquest estadi. Però els altres dos embrions tenen menys taques, per què?
CRISPR/Cas9 és una eina que s’assimila a unes tisores genètiques. És capaç de tallar i/o introduir trossos de material genètic dins del genoma dels organismes. En aquest cas, quan la Nerea injectava aquest complex, eliminava el gen de la tirosinasa, l’enzim encarregat de la síntesi de la pigmentació.
En el cas de l’embrió del mig, presenta un patró en forma de mosaic perquè encara conserva pigmentació. Però el de la dreta, és un knockout complet pel gen de la tirosinasa – és a dir aquest gen està inhibit en tot l’organisme – cosa que fa que no produeixi pigment i sigui totalment transparent.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
