Què passaria si tecnologies com CRISPR/Cas9 fossin utilitzades per dissenyar genomes humans a voluntat? Podríem modificar artificialment el procés evolutiu? Fins quan es podria allargar la vida, comptant fins i tot amb òrgans o teixits de recanvi? Acabarem prenent fàrmacs o incorporant tecnologies (wearables) al nostre organisme que ens dotin de capacitats físiques i mentals augmentades? Es produirà la denominada singularitat tecnològica, la fusió entre intel·ligència biològica i artificial, preconitzada per a l’any 2049 per transhumanistes com Ray Kurzweil (Google), i que donaria lloc a éssers posthumans, molt superiors als humans que coneixem?
Trobarem 250 preguntes com aquestes en el llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (Fragmenta Editorial, 2015), que ens interpel·len sobre com serà el nostre futur com a espècie.
Aquesta obra s’inicia amb un parell d’articles publicats al diari La Vanguardia per part d’Albert Cortina (advocat i urbanista) i Miquel-Àngel Serra, biòleg al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), i continua amb el debat sorgit arran d’aquests a La Vanguardia digital. El llibre recull comentaris de 213 persones, des de científics de primer nivell, entre els quals hi ha l’investigador Ricard Solé (Universitat Pompeu Fabra), fins a persones “del carrer”, que durant els següents dotze mesos van opinar sobre com les NBIC (nanotecnologia, biotecnologia, informàtica i ciència cognitiva) podrien dissenyar els humans i el planeta del futur. Visions més tecnoptimistes favorables al moviment transhumanista es contraposen a posicions bioconservacionistes, amb una gradació d’opinions intermèdies. El llibre ofereix també una excel·lent galeria fotogràfica de David Molina, la qual és més que un suggeriment estètic que no deixarà ningú indiferent.
