Genigma: el joc que ajuda a la recerca contra el càncer

El CRG i CNAG han llançat Genigma, una app per contribuir a la investigació del càncer de mama, jugant. Parlem amb Elisabetta Broglio, coordinadora d’aquest projecte de ciència ciutadana.

Genigma és un joc per a mòbils i tablets que ajuda a la investigació contra el càncer de mama, mentre busca que la societat participi de forma activa a la ciència. Crèdit: Xavi Ramiro

Genigma és un experiment de ciència ciutadana per explorar el genoma humà de manera col·laborativa. Per involucrar la ciutadania a la investigació, s’ha creat una app per a dispositius mòbils que permet analitzar les dades del genoma de les cèl·lules canceroses per determinar-ne l’ordre de les seqüències i les anomalies.

Elisabetta Broglio, facilitadora de projectes de ciència ciutadana al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i project manager de Genigma, ens n’explica més.

Elisabetta Broglio, facilitadora de projectes de ciència ciutadana al CRG i project manager de Genigma.

Com sorgeix la idea de crear aquest projecte?

La idea original neix de dos postdocs, Marco di Stefano i Juan Rodríguez, del CNAG-CRG, que el 2019 treballaven al Structural Genomics Group liderat per Marc Martí-Renom. En el treball diari d’anàlisi del genoma en 3D sempre recorrien a uns ajustaments manuals per afinar alguns paràmetres que els algorismes no eren capaços de definir bé.

Aquests ajustaments a l’ordinador eren una tasca essencialment visual i de lògica, per la qual cosa es van plantejar la idea de convertir-la en un joc per involucrar la gent i accelerar la investigació. Van aplicar llavors a la convocatòria llançada pel projecte ORION Open Sience i es van posar en contacte amb mi perquè els assessorés sobre aspectes essencials de ciència ciutadana, una metodologia totalment desconeguda per a ells.

En el moment en què es va obtenir el finançament vam començar a treballar junts al projecte. Els vaig proposar, entre altres coses, començar obrint la idea a la ciutadania amb tres sessions de co-creació i vam involucrar 120 persones de perfils molt diversos. Això va ser el 2019!

Què aporten els jugadors que els falti als algorismes?

Els algorismes davant del mateix problema et donen sempre el mateix resultat; per dir-ho d’alguna manera, els algorismes juguen tots igual. Les persones, en canvi, juguen de manera diferent i poden arribar a respostes més creatives. És precisament aquesta creativitat humana i intel·ligència de ramat o social el que busquem explotar amb Genigma.

Explica’ns una mica més sobre la app: com es juga?

A Genigma hi ha 4 clans que s’enfronten setmanalment per ser els que més dades aportin a la ciència. L’objectiu és solucionar diferents trencaclosques ordenant les peces (que són fragments d’ADN) per aconseguir la màxima puntuació i enviar aquestes dades a l’equip científic.

A més, en el joc hi ha una sèrie d’eines virtuals que poden ajudar a aconseguir aquesta màxima puntuació i, com a recompensa, es poden anar col·leccionant cromos de ciència.

L’objectiu del joc és solucionar diferents trencaclosques ordenant les peces, que són fragments d’ADN

En què consisteix el #GenigmaChallenge?

Genigma es va llançar el 27 de gener com a experiment. Aleshores vam plantejar un repte col·lectiu, el #GenigmaChallenge: aconseguir en 90 dies les dades necessàries per desxifrar el mapa genòmic de referència de la línia cel·lular T47D del càncer de mama. Per això són necessàries 30.000 jugadores i jugadors que facin un mínim de 50 partides cadascuna.

Cada setmana, l’equip científic introdueix nous trencaclosques perquè els jugadors els vagin resolent. Si aconseguíssim resoldre el mapa genòmic d’aquest càncer, ens podríem plantejar ficar altres línies cel·lulars d’altres tipus de càncer. És a dir, si l’experiment funciona, pot ser exportable a altres tipus de dades.

Com de present és la ciència a Genigma?

Aquí vam tenir un gran dilema i es va discutir un munt què fer. Però al final vam decidir fer un joc que pogués arribar a qualsevol tipus públic, els interessés a priori la ciència, o no.

Per això, i com ens van suggerir diverses persones que van participar a les co-creacions del principi, la part de ciència s’ha introduït en forma de cromos acumulables (n’hi ha més de 200) que expliquen alguns conceptes relacionats amb el genoma, el càncer i la ciència oberta i aporten també dades curioses. Igualment, proporcionem setmanalment informació dels resultats parcials obtinguts dels cromosomes que s’estan analitzant, amb un pop-up i un link a una pàgina web.

Aquesta setmana també hem presentat una guia didàctica amb material exclusiu de ciència, creat per involucrar al #GenigmaChallenge professors i alumnes d’institut.

Què esperàveu aconseguir amb el projecte?

Més enllà d’obtenir les dades que ens ajudin a crear el mapa del genoma del càncer de mama, un altre dels objectius era aconseguir donar a conèixer la ciència ciutadana com a metodologia, també a d’altres equips científics. Fer saber a les persones que hi ha maneres de participar en una investigació dedicant part del seu temps i el seu coneixement a projectes reals. I fer veure els equips científics que és possible crear projectes col·laboratius, també en disciplines com la ciència bàsica.

I ho heu aconseguit!

Òbviament teníem l’esperança que el joc agradés, però no preveíem aquesta resposta. Està tenint una acollida increïble. A un mes del llançament més de 30.000 persones s’han descarregat l’app i estan jugant a més de 130 països del món. Les primeres setmanes ja s’ha resolt el 100% de 2 cromosomes i seguim avançant dia a dia per assolir el repte.

És molt bonic veure com el joc ha aconseguit atreure l’atenció de moltes persones i veure que hi ha ganes de formar part d’una comunitat que col·labora per una mateixa causa.

Creus que calen més projectes de ciència ciutadana?

Per descomptat que sí! Aquest tipus de projectes aporten un gran valor a la relació entre la ciència i la ciutadania. Es pot aconseguir que des de la ciència es treballi de manera més horitzontal escoltant les necessitats de la societat i que la ciutadania sigui part del projecte. Si aquesta relació és honesta i ben treballada, aconsegueix crear aquesta connexió amb la ciència real i actual i expandir-la.

“La ciència ciutadana trenca tots els esquemes: et permet arribar més enllà, no tan sols a nivell de big data, sinó també mental. Implica una altra manera de treballar tenint en compte que el temps i el valor que les persones aporten és una cosa que no es pot aconseguir tancada en un laboratori”

Elisabetta Broglio

Quin consell donaries a algú que vulgui començar un projecte de ciència ciutadana?

Que es busqui un bon equip multidisciplinari amb persones que tinguin habilitats complementàries i visions diferents i que s’armi de molta paciència perquè és un procés llarg. I això és un punt crític. Cal aconseguir finançament paral·lel que ajudi a mantenir el projecte en el temps.

Part del gran equip darrera la creació del joc Genigma

Els projectes tenen una gestació llarga i el primer finançament sempre s’acaba en algun moment. La rotació natural de la ciència comporta a més que els investigadors es moguin: de fet, el Marco i el Juan ja no són al CNAG i, encara que segueixen molt actius a l’equip científic de Genigma, hi ha noves persones que s’han incorporat i es necessiten noves fórmules per a la sostenibilitat del projecte. Hem trigat més de 2 anys a crear el joc de Genigma, i ara que hi és fora cal mantenir-lo!

Què t’ha sorprès més de Genigma?

M’ha sorprès molt positivament el canvi que l’equip científic ha experimentat durant tot el procés creatiu. Era el seu primer projecte de ciència ciutadana i junts hem après moltíssim i estem col·laborant de manera transversal dissipant les barreres entre disciplines. Hi ha hagut també una implicació molt especial dels equips de professionals contractats, que han anat molt més enllà del que s’estipula, per tractar-se d’un projecte d’aquest estil.

També m’ha sorprès veure com hem superat fronteres geogràfiques gràcies a l’important esforç que estem fent a la comunicació del projecte i dels resultats preliminars. I, per descomptat, estic aclaparada per la resposta, la complicitat i l’esforç de tots els participants a les primeres fases i dels que s’han apuntat ara a jugar. Tant de bo a finals d’abril, puguem anunciar que tenim totes les dades necessàries per construir el mapa genòmic de referència del càncer de mama i que les hem obtingut de manera col·lectiva amb persones de tot el món!

“Tenir el mapa de referència del càncer de mama ens donaria més informació per identificar noves dianes i teràpies per ajudar els pacients en el futur”

Roni Wright, investigadora del càncer de mama utilitzant la línia cel·lular T47D

Moltes gràcies Elisabetta i enhorabona pel vostre projecte!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *