Eva Maria Novoa és líder de grup al Laboratori d’Epitranscriptòmica i Dinàmica de l’ARN al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Un grup que dedica els seus esforços a entendre com són les modificacions que pateix l’ADN una vegada ja transcrit a ARN i com afecten (o no) als processos cel·lulars.
En aquest quart episodi del podcast de divulgació científica en castellà del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), ‘Absolutos y Relativos‘, ens endinsarem de ple al món de la seqüenciació d’ARN i l’epigenètica, la informació que controla els gens però que no ve codificada pel propi ADN.
Amb el pas del temps i l’avenç de la tecnologia, les tècniques de seqüenciació s’han anat millorant i afinant cada cop més. Però no va ser fins al 2017 que, gràcies a la sortida de les tecnologies de tercera generació, es va començar a seqüenciar l’ARN.
I encara que aquestes eines ens permeten veure les mutacions de l’ARN – el canvi d’una base per una altra –, Novoa i el seu grup les usen per conèixer les modificacions que pateix aquesta molècula. És a dir, volen saber si s’han afegit grups químics a les bases d’ADN, i saber quins són. Perquè s’entengui millor, l’Eva fa el símil següent: “És com si les bases d’ADN es posessin barrets diferents. Elles continuen sent les mateixes, però el barret els dóna una funció diferent”.
Gràcies a l’anàlisi d’aquestes seqüències d’ARN avui sabem que les modificacions a l’ARN “són més dinàmiques del que crèiem; tenen moltes funcions importants i estan regulades en moltíssims processos de diferenciació i estrès cel·lular. També podrien estar implicades en algunes malalties, cosa que implicaria poder-les utilitzar com a biomarcadors”, explica la cap del grup.
Si vols endinsar-te al microscòpic món de l’epitranscriptòmica i entendre com Novoa i el seu equip estan treballant per desenvolupar noves tècniques de detecció del càncer més potents i ràpides, o conèixer els últims avenços que han fet sobre l’heredabilitat de la diabetis, no et pots perdre el quart episodi de “Absolutos y Relativos’.
