La lliçó clau de la pandèmia COVID-19, i és una lliçó que ja vam aprendre dels accidents nuclears, és la necessitat d’estar molt més ben preparats. Així ho veuen els experts d’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), i per això van organitzar un taller sobre la preparació i la resposta a les emergències sanitàries els passats 5 i 6 de maig.
L’objectiu era extreure les lliçons relacionades amb la preparació i la resposta a diferents crisis ambientals i de salut pública i debatre sobre la millor manera d’incorporar-les als futurs plans de preparació per a tot tipus de riscos a nivell mundial, regional, nacional i local.
Parlem amb l’Elizabeth Diago, gestora del programa de Preparació i Resposta a Crisis Sanitàries d’ISGlobal, el treball del qual consisteix a coordinar i promoure activitats i investigacions que ajudin la societat a estar més ben preparada per respondre a les crisis sanitàries.
————————————
Podries explicar-nos en què consisteix el concepte de “preparació”?
Una crisi sanitària (o de qualsevol altre tipus) passa per diferents etapes, en un cicle que anomenem PR3:
- Preparatòria, on cal enfocar-se en la prevenció de riscos i planificació de possibles respostes;
- Resposta, on el més important és mitigar els efectes de la crisi;
- Recuperació on s’intenta tornar a la normalitat;
- Resiliència, on cal utilitzar tot el que s’ha après per estar més preparats per a la propera vegada.
La primera fase, que anomenem “preparedness” en anglès, o preparació, és essencial per respondre eficientment a una futura crisi, que sens dubte arribarà. Sempre ho ha estat, però amb la pandèmia de la Covid19 s’ha fet evident per a tothom, inclosos els organismes finançadors, que s’han adonat que cal invertir-hi molt. Per exemple, ara la Comissió Europea està preparant finançament específic per a aquest concepte de “preparedness” per a futures pandèmies, per impedir que ho arribin a ser.
I quins són els elements principals d’aquesta ‘preparació’?
Els resumiria en quatre:
- Comunicació de crisi, que és clau; saber què comunicar, quan i com.
- Coordinació entre els diferents actors (personal científic i mèdic, agències, institucions, agents socials…) creant marcs d’actuació legals.
- Protocols dacció amb el que farà cada part implicada en les diferents etapes d’una resposta. A més, s’hi inclouen protocols d’identificació i seguiment de les persones afectades. Aquests darrers es poden aconseguir creant qüestionaris marc que s’adapten fàcilment segons el tipus de crisi.
- Exercitació d’aquests protocols (simulacres, exercicis, etc.) que permetin identificar punts febles que calgui enfortir revisant aquests protocols.
Per posar un exemple recent, en el cas del volcà de La Palma, just dos mesos abans de l’erupció havien fet un exercici on es van reunir tots els agents involucrats per veure què haurien de fer si hi hagués una erupció… això els va venir de perles!
I què esteu fent des d’ISGlobal respecte a aquesta ‘preparació’?
El grup de preparació d’ISGlobal, que som 4 persones (els codirectors Dra. Elisabeth Cardis i Gonzalo Fanjul i la Dra. Clara Marín i jo mateixa), hem publicat un ‘policy paper’ sobre PR3 on definim les etapes i quins actors han de prendre part a cadascuna. Proposem un model ‘all hazards‘, és a dir que no s’enfoqui només en crisis sanitàries provocades per pandèmies, sinó en qualsevol crisi que pugui tenir un efecte en la salut pública: les catàstrofes naturals o derivades del canvi climàtic, els perills químics, radiològics i físics, altres perills com el bioterrorisme… Perquè moltes de les accions que cal dur a terme per estar preparats, com ara un bon pla de comunicació de crisi, són comunes a totes les crisis.
Moltes de les accions que cal dur a terme per estar preparats, com ara un pla de comunicació de crisi, són comunes a totes les crisis.
Ara sembla que se’ns acumulen les crisis…
És clar. Hem tingut la pandemia de Covid19, i enmig ha vingut la crisi d’Ucraïna. També pot ocòrrer un accident químic… estem exposats a molts riscos. I no pot ser només “reacció”, necessitem anticipació. Perquè aquesta no serà la darrera pandèmia ni la darrera crisi de salut pública. Cada cop hi ha més esdeveniments de ‘spill over‘ o salt d’espècie – malalties d’animals que passen a humans i després es transmeten de persona a persona; com els casos de la verola del mico que estem veient ara.
I per què hi ha cada cop més d’aquests casos?
Hi ha diversos factors:
- Factors ambientals: el canvi climàtic afecta la capacitat d’alguns agents patògens o dels seus vectors de transmissió de viure en zones on abans no podien. Però no només es veuen afectades les malalties infeccioses sinó que tenim més freqüència de desastres naturals com inundacions, sequeres, climes extrems patint onades de calor i fred extrem, etc. que tenen uns efectes severs en la salut de la població.
- L’activitat humana, com ara la desforestació, la fragmentació del territori, etc. que fa que animals que abans vivien en un bosc puguin començar a conviure amb els humans, augmentant la probabilitat que es produeixi un esdeveniment de salt d’espècie.
- Tradicions de cultures on es consumeixen animals salvatges o on conviuen animals salvatges amb animals domèstics, augmentant la capacitat de transmissió d’agents patògens dels uns als altres.
- Globalització: els viatges, el comerç, el transport de mercaderies… fan que els agents infecciosos vagin d’una punta a una altra del món amb molta més facilitat i que un brot pugui arribar a qualsevol part del món en qüestió de dies.
Quina ha estat la principal lliçó que hauríem d’aprendre de la pandèmia de la Covid?
No sé si puc escollir-ne només una…! Al nostre policy paper n’hem descrit 10, però jo en destacaria dues. En positiu, el paper fonamental que ha exercit la ciència, la investigació i la innovació; la coordinació que hi ha hagut i la quantitat de recursos invertits que han fet que poguéssim tenir tests diagnòstics, tractaments i vacunes en un temps rècord. D’altra banda, però, hi ha hagut una gran desinformació, una infodèmia… Ha quedat clar que no estem preparats per comunicar riscos. El personal científic tenim una assignatura pendent amb això, i els governs i autoritats sanitàries també: han donat missatges fragmentats o fins i tot contradictoris, que han fet que la ciutadania participi menys en les mesures que en principi estan per intentar protegir-los…
“La pandemia de la Covid ha mostrat el paper fonamental que exerceix la ciència, la investigació i la innovació si hi ha coordinació i recursos. Però també a quedat clar que no estem preparats per comunicar riscos”
Quins són els passos següents des del vostre equip?
Hem començat fent un inventari de totes les activitats que es realitzen a ISGlobal relacionades amb la preparació i resposta a crisis sanitàries.
Ara volem fer un full de ruta sobre com ISGlobal pot donar resposta a aquests temes de preparació i resposta tant pel que fa a reptes científics com a translació de les evidències científiques existents a polítiques de salut pública. En el cas de la Covid19 crec que ISGlobal ha jugat un gran paper, tant en la recerca i la participació en panells d’experts com en la gran activitat dels equips de comunicació per fer arribar la informació basada en evidències científiques a la població i lluitar contra la desinformació.
Un altre gran objectiu seria crear una xarxa d’experts i expertes en temes específics a nivell internacional, als quals es pugui demanar consell quan passa una crisi determinada. Hem organitzat recentment un taller sobre el tema de PR3 que ha comptat amb experts científics en diferents tipus de crisis, però també representants d’institucions públiques i privades a nivell d’Espanya, Europa i global. S’ha destacat la importància de crear un marc de preparació integral per a riscos sistèmics. Per això hem d’aprendre de les lliçons obtingudes en tota mena de desastres i treballar de manera coordinada i multidisciplinària.
La crisi sanitària provocada per la COVID-19, malauradament, no serà l’última que ens afecti, però si com a societat fem ara uns deures previs, podrem intentar que l’impacte que pugui tenir sigui menor. Invertir en mesures de prevenció i preparació surt a compte.
