El Zinc com a element contra les infeccions

Rubén Vicente, Roberto Güerri-Fernández i Juana Díez han realitzat recentment un estudi en què plantegen que suplementar amb nivells baixos de zinc als pacients amb Covid-19 podria ser una bona estratègia per a reduir la mortalitat i el temps de recuperació d’aquesta malaltia. En aquest article, ens parlen de l’estudi i ens expliquen què és el zinc i quin és el seu rol en la nutrició i en el sistema immune.

——————————————————–

Què és el zinc?

El zinc és un nutrient essencial per al creixement i el desenvolupament en els éssers humans. A causa del seu doble paper com a component estructural i de senyalització cel·lular, les seves funcions són diverses i s’ha vist implicat en molts processos, com la modulació del sistema immune i del sistema nerviós, la cicatrització de ferides, la tolerància als carbohidrats o la síntesi d’hormones sexuals.

Les fonts principals de zinc inclouen:

• Productes animals, com carn i mariscos
• Certs productes vegetals, com els cigrons, els anacards i les llavors de carabassa.

Entre els productes vegetals, els cereals són la font més comuna de zinc. No obstant això, els fitats presents en productes vegetals bloquegen l’absorció de zinc a nivell intestinal fent que dietes vegetarianes poc equilibrades puguin ser deficients en zinc. En una dieta mixta típica, per contra, es troben disponibles suficients fonts de zinc.

La ingesta de zinc està estretament relacionada amb la ingesta de proteïnes; com a resultat, la deficiència de zinc és un component important de la morbiditat relacionada amb la nutrició a tot el món. Aquesta deficiència es calcula que afecta un 30% de la població mundial en diferent grau.

Els símptomes atribuïbles a la deficiència lleu de zinc són alteracions de la immunitat amb alteracions sensorials que afecten el gust i a l’olfacte i la pèrdua de visió nocturna.

No obstant això, el dèficit moderat i sever de zinc pot provocar:

• Retard del creixement en el cas dels nens
• Hipogonadisme, que en el cas dels homes pot portar a disfunció erèctil i en el cas de les dones a amenorrea (absència de menstruació)
• Lesions de la pell
• Alteracions greus de la immunitat
• Predisposició a presentar infeccions

És bo tenir zinc extra?

La suplementació amb zinc en poblacions en risc de deficiència de zinc, com solen ser els països en vies de desenvolupament on són comuns els problemes nutricionals, sembla beneficiar la incidència i el pronòstic de malalties infeccioses, ressaltant la importància d’aquest element en la funció immunològica. S’ha estudiat de forma més clara en infeccions gastrointestinals i respiratòries.

• S’ha demostrat que la suplementació amb zinc té un efecte positiu en la diarrea infecciosa, tant en la seva incidència (que redueix fins a un 18%) com en la seva durada (que redueix en un 15%, segons estudis randomitzats impulsats per l’OMS).
• El zinc com a tractament coadjuvant té un impacte en infeccions respiratòries en les seves formes més lleus com el catarro comú o formes més greus com la pneumònia (reducció del 41%).

Tot i així, en països on el risc de deficiència de zinc és baix, la suplementació rutinària de zinc no és necessària ni recomanada: aquesta generalment es limita a persones amb deficiència de zinc documentada o s’usa per a reforçar el sistema immune en persones majors en les quals la deficiència és més freqüent, o en aquells pacients amb un major risc de deficiència de zinc degut a una patologia inflamatòria crònica.

En poblacions amb deficiències de zinc, la suplementació d’aquest nutrient sembla ser positiva per evitar infeccions gastrointestinals i respiratòries. Tot i així, quan el risc de deficiències és baix, aquesta suplementació rutinària no és necessària ni recomanada.

Zinc contra la Covid-19: l’estudi

Als països anglosaxons i en la seva àrea d’influència, es recomana la suplementació amb zinc en el cas d’infeccions respiratòries. Això s’ha posat especialment de manifest amb la infecció per SARS-CoV-2. S’estan administrant suplements de zinc com a tractament coadjuvant de la Covid-19 de forma generalitzada. Això ha portat a l’institut americà de salut, el NIH, a emetre una nota recomanant circumscriure la suplementació amb zinc únicament en el context d’assajos clínics, ja que no hi ha evidència suficient.

Des de l’inici de la pandèmia, els nostres equips – Roberto Güerri, metge a l’Hospital de la Mar i investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), el laboratori de Virologia dirigit per Juana Díez en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i Rubén Vicente del laboratori de Fisiologia Molecular del mateix departament – van posar el focus en l‘estudi del zinc plasmàtic en els pacients que ingressaven a l’Hospital de la Mar amb infecció per SARS-CoV-2.

“El nostre estudi va mostrar que baixos nivells de zinc estan associats a un pitjor pronòstic en pacients de Covid-19: major temps d’ingrés i més probabilitat d’ingressar en UCI i de morir”
Roberto Güerri (Hospital del Mar)

Es van determinar els nivells de zinc d’aquests pacients en dejú, i es va observar com tenir nivells de zinc per sota de 50mcg/dl estava associat a un pitjor pronòstic: major temps d’ingrés, més probabilitat d’ingressar en UCI i també de morir. Així mateix, es va trobar com els nivells de zinc plasmàtic a l’ingrés es correlacionaven negativament amb nivells de marcadors inflamatoris com la interleucina-6, la proteïna C reactiva o la ferritina.

Aquests resultats van portar a sostenir la hipòtesi que el zinc plasmàtic pot tenir un paper en la regulació de la resposta immunitària o contribuir a un millor control de la replicació viral. Efectivament, els experiments duts a terme en els nostres laboratoris han mostrat com la replicació del SARS-CoV-2 en absència de zinc és significativament major a la que té lloc en condicions fisiològiques o suprafisiológicas de zinc.

“A nivell molecular, hem vist que en absència de zinc, el virus SARS-CoV-2 es replica més”
Juana Diez i Rubén Vicente (DCEXS-UPF)

Tot això obre interessants camins per analitzar el potencial rol com a teràpia coadjuvant del zinc en la infecció per SARS-CoV-2. No obstant això, encara queda molt per fer ja que resulta imprescindible, a més de demostrar la seva utilitat amb un assaig clínic randomitzat, trobar quina dosi i quina forma de presentació són adequades.

---