El passat mes de març va tenir lloc “Blog your research“, un taller dirigit a científiques i científics interessats en apropar la seva recerca al públic, organitzat pel Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Paula Zamora, estudiant de doctorat d’últim any al laboratori dirigit per Pilar Rivera al DCEXS-UPF, va ser una de les participants d’aquest taller, i en aquest post divulgatiu ens apropa a les nanopartícules des de la seva pròpia experiència.
———————————-
Tot va començar fa quatre anys. Impossible oblidar el dia que estava a l’hospital amb la meva mare i em van notificar que havia aconseguit la plaça que feia un parell d’anys que anava buscant. Es va fer esperar, però el desitjat doctorat va arribar. Anava sobre l’ús de nanopartícules metàl·liques per a tractar tumors, un tema que realment em va motivar. Recordo que abans de començar, milers de preguntes em van passar pel cap. Jo, que venia del camp de la veterinària, no podia imaginar-me què era una nanopartícula, com es feien, per a què s’utilitzaven… Honestament, era una barreja de curiositat descontrolada i ganes de sortir corrents.
Ara que han passat gairebé quatre anys, miro enrere i el camí ha estat tortuós. L’efervescència de la nanotecnologia m’ha empès a llegir infinites publicacions. Gràcies a això, he pogut donar resposta a les meves preguntes inicials i, no menys important, guanyar-me el premi a ‘friki’ de l’any entre les meves amistats. És el que té emportar-se articles científics a tot arreu (bars, viatges…).
En realitat, les nanopartícules no són més que partícules molt petites. Penseu que, en el diàmetre d’un pèl nostre, s’encabrien al voltant d’unes mil nanopartícules. El seu secret millor amagat i el que les fa tan especials són les seves dimensions. En aquesta nanoescala, els materials adquireixen súper-poders que no tenen a mida normal. Les nanopartícules de plata per exemple, poden presentar diversos colors en funció de la seva forma. En canvi, un anell de plata, per més que li canviem el disseny, no canviarà de color.
En el diàmetre d’un pèl nostre, s’encabrien al voltant d’unes mil nanopartícules. En aquesta nanoescala, els materials adquireixen súper-poders que no tenen a mida normal.
Aquí teniu un vídeo de com es veuen nanopartícules d’or sota el microscopi. Degut a la seva bona interacció amb la llum podem captar els colors que reflecteixen, que depenen de les seves propietats físico-químiques.
I, com es creen les nanopartícules? Hi ha dues formes:
- La primera implica agafar el material i fer-lo trossets, estil picadora de gel.
- La segona, controlar el comportament de partícules molt petites per a que s’acoblin formant partícules més grans fins adquirir la mida desitjada, com si fossin nines russes.
A més a més, les nanopartícules es poden fabricar amb diversos materials, des de components que trobem al nostre organisme, com greixos, fins metalls com or i titani. Aquestes nanopartícules les utilitza la nanomedicina, entre altres, per:
- Imatge: emetent senyal com color, llum o contrast.
- Diagnòstic: detectant la presència de malalties.
- Teràpia: generant calor, per exemple per matar cèl·lules tumorals o alliberant fàrmacs per malalties específiques. També es pot utilitzar la calor per alliberar aquests components.
- Teranòstic: combinant diagnòstic i tractament, on davant d’un senyal de malaltia s’allibera el tractament de forma intel·ligent.
Com podeu veure, aquestes súper partícules poden fer les mil i una. Coneixent i controlant les seves propietats, es poden aconseguir les eines necessàries per a cada aplicació. Esperem que amb aquest article se us hagi despertat la curiositat. Ara ja no teniu excusa per no seguir indagant al món de les nanopartícules!
