Denise Suzanne Naniche és la directora científica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), la primera dona a ocupar aquest càrrec. Va assumir-lo a principis de 2020, just quan el coronavirus va entrar en les nostres vides. Un any després, parlem de la seva experiència al capdavant d’un institut que té com a objectiu abordar els desafiaments de la salut global, i el que ha significat per ella professional i personalment.
Un article recent mostra que les dones ocupen només el 13% dels llocs de lideratge en biomedicina a Catalunya. Què representa per a tu com a dona i personalment ser la directora científica de l’ISGlobal?
És una gran responsabilitat respecte al treball en si, però també ser el millor model a seguir possible per a moltes dones joves. Un gran problema per a les dones en llocs de lideratge en la ciència és que manquen models a seguir, i els pocs que existeixen sovint són eclipsats pels homes. Hi ha molts prejudicis socials inconscients que donen més visibilitat als homes. I com a dones amb càrrecs de lideratge, ens enfrontem al desafiament de fer-nos més visibles.
“Hi ha molts prejudicis socials inconscients que donen més visibilitat als homes”
Denise Naniche (Directora científica de l’ISGlobal)
Quins han estat els principals desafiaments des que vas començar en aquest càrrec fa un any?
Començar alhora que la pandèmia de Covid-19 i treballant en un institut de salut global, ha estat una corba d’aprenentatge escarpada. Assumint un paper de suport a la recerca i de pensament estratègic a nivell institucional, mentre estàvem enmig d’una emergència de salut global, vaig sentir que estava aprenent els passos d’un nou ball mentre saltava sobre sorres movedisses!
Quins canvis està portant la Covid-19 a nivell de recerca i finançament?
La Covid-19 ha afectat a moltes persones i institucions de recerca de diferents maneres. Existeix un temor real que els fons per a altres problemes de salut mundial importants, en particular els que afecten els països de baixos ingressos, es desviïn a la recerca de la Covid-19. Tots sabem que la desigualtat global respecte a com s’aborden els problemes de salut ja existia abans de la pandèmia. Hem d’estar atentes i actives perquè la pandèmia de la Covid-19 no agreugi aquestes desigualtats, per exemple, desviant fons de la malària o la malaltia de Chagas (malalties que afecten les poblacions més pobres i vulnerables) a la Covid-19.
Necessitem estar atentes i actives perquè la pandèmia de la Covid-19 no agreugi la desigualtat global respecte a com s’aborden els problemes de salut.
D’altra banda, la naturalesa global de la Covid-19 ha permès a molts investigadors i investigadores aplicar la seva experiència a aquesta nova infecció humana. Aquesta “covidització” de la recerca ha generat noves oportunitats de recerca i finançament, així com l’acceleració de la generació de coneixements sobre el SARS-Cov-2.
Aquesta pandèmia ens mostra que la salut realment és global. Quins són els desafiaments i oportunitats de salut global que ens esperen després de la Covid-19?
Molts científics han advertit que la pandèmia de la Covid-19 és menor en comparació amb el que li espera a la salut de la humanitat amb la imminent amenaça del canvi climàtic. Crec que un gran desafiament serà desenvolupar noves interaccions entre el desenvolupament humà i el nostre entorn per garantir la seguretat alimentària, la bona salut, l’educació i la pau; tot directament relacionat amb el benestar planetari. Necessitem repensar la salut com un dret i continuar promovent la noció de cobertura universal de salut. La pandèmia ens ha demostrat que els éssers humans tenen dificultats per a preparar-se per al desconegut i que les malalties no coneixen fronteres. També hem vist que quan es prioritzen grans quantitats de finançament per a la recerca, la comunitat científica col·labora més i avança amb passes de gegant.
Com imagines l’ISGlobal en 5 o 10 anys? Què t’agradaria aconseguir en la teva etapa com a directora científica?
Actualment, la recerca científica pot descriure’s com altament competitiva amb una dosi de col·laboració. M’agradaria veure un canvi de paradigma en el qual la ciència es torni altament col·laborativa amb una dosi de competència. Per descomptat, una sola persona no pot conduir a un canvi tan dramàtic, però crec que a mesura que més dones arribin a llocs de lideratge, juntes podrem promoure un enfocament transformador més col·laboratiu. La pandèmia de la Covid ha portat a un nivell sense precedents de col·laboració interdisciplinària i ciència oberta tant en l’ISGlobal com a tot el món. Aquesta és també una lliçó que podem aprendre a mesura que avancem cap a l’era post-covid.
“M’agradaria veure un canvi de paradigma en el qual la ciència es torni altament col·laborativa amb una dosi de competència (…) Crec que si més dones aconsegueixen rols de lideratge podem promoure aquest canvi”
Una de les qualitats distintives d’ISGlobal és que actuem en diversos passos de la cadena de valor, des de la recerca bàsica de poyata fins al canvi de polítiques, amb la finalitat d’accelerar la traducció de la recerca en impacte. Les nostres iniciatives traslacionales en malària, Chagas, salut materna, resistència als antibiòtics i desenvolupament urbà tenen les seves arrels en la ciència, però el seu abast va molt més allà.
Aquest model traslacional podria beneficiar-se d’una major integració de la ciència bàsica, molt menys visible que l’epidemiologia o els assajos clínics, però necessària per sembrar les llavors de les innovacions en salut. Els investigadors i investigadores i els analistes de polítiques i innovació parlen diferents idiomes i tots sabem com de difícil és aprendre un nou idioma. Necessitem treballar en la millora d’una espècie d'”esperanto científic” per a la comunicació fluida i la detecció de passos anteriors de recerca amb potencial impacte.
