El passat 2 a el 12 de desembre va tenir lloc a Madrid la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25), amb més de 25.000 representants de 200 països.
Durant infinitat de sessions, els caps de govern de nacions de tot el món es reunien a la zona blava per tancar els assumptes pendents de la negociació de l’acord de París 2015 i arribar a acords per a combatre els efectes del canvi climàtic.
Mentrestant, a la zona verda – un espai de la COP25 reservat a la societat – l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) protagonitzava una taula rodona, escollida entre les més de 1.500 propostes presentades per participar en aquest espai. L’esdeveniment, va ser moderat per Oriana Ramírez, coordinadora d’Anàlisi d’ISGlobal, i va reunir ciència, política i economia per parlar del concepte de salut planetària, un equilibri entre el benestar del planeta i el dels éssers humans. Segons la moderadora, avui dia vivim més anys que mai, i en millors condicions; però d’altra banda estem en una època de canvi climàtic, temperatures extremes, pèrdua de biodiversitat… La pregunta és, doncs ¿hem millorat la nostra salut a costa dels ecosistemes, que tenen un límit?
Planeta sa, gent sana
Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal, va obrir el debat anomenant a la crisi climàtica una “amenaça a l’existència”, i explicant el concepte de salut planetària. “Els últims 3 anys he intentat repetir-me aquesta frase cada dia: la salut humana i la de la planeta han d’anar de la mà”, va explicar Antó. “No es tracta tan sols de la crisi climàtica, és una crisi planetària, des de la contaminació per plàstic a l’extinció de les espècies”. Segons ha dit, l’evidència científica mostra que estem produint danys irreversibles, i que hi ha punts crítics de no retorn. “Tenim 10 anys per canviar el ritme; el 2030 hem d’haver reduït un 40% les emissions a nivell global”, va avisar el científic.
“Els últims 3 anys he intentat repetir-me aquesta frase cada dia: la salut humana i la de la planeta han d’anar de la mà”
Josep Maria Antó (ISGlobal)
I hi ha coses que es ja poden fer. Antó, pneumòleg, va posar diversos exemples d’accions que són bones tant com per a la nostra salut com per a la de la planeta, com ara l’eradicació de el tabaquisme. “Aquest no només és perjudicial per a la salut (7 milions de morts anuals). També és una pràctica agrícola molt agressiva, una causa de desertificació a Àsia i Àfrica… La quantitat de CO2 que s’emet en la producció i consum de tabac correspon a la quantitat total d’alguns països!”, va avisar. Un altre exemple d’acció doblement positiva serien la solucions per a la ciutat basades en la naturalesa – reducció del trànsit, més espais verds… “La implementació del que sabem que funciona, no admet demora”, va concloure Antó.
El mateix va sentenciar Cristina Narbona, membre de la Xarxa espanyola de desenvolupament sostenible i qui va ser secretària d’estat d’Espanya fa 26 anys: “Avui dia no podem dir que no sabem el què passa; tenim prou coneixement científic i solucions tecnològiques. El que falta és la voluntat política. És el moment de passar a l’acció”.
“Tenim prou coneixement científic i solucions tecnològiques. És el moment de passar a l’acció”
Cristina Narbona (Xarxa espanyola de desenvolupament sostenible)
Andrew Haines, professor de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, es va unir al debat via skype des d’Anglaterra (per no augmentar la seva petjada ecològica amb un vol extra), mentre que Lela Mélon, Marie Curie Fellow a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va afegir el punt de vista de les ciències socials i la visió econòmica.
Mentrestant, a la zona blava, la jove Greta Thunberg parlava als ministres en el seu discurs de tancament de ple. En ell, dirigia tant als governants com a la societat, la mateixa crida a l’acció.
Aquí podeu veure el vídeo complet de la taula rodona.
