Crisi climàtica: efectes de les temperatures extremes en la salut de la població treballadora

El passat 7 de setembre es va dur a terme la reunió anual conjunta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) i la Societat Portuguesa d’Epidemiologia (APE) a Oporto. Durant aquesta reunió, diverses investigadores del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van participar en una taula rodona realitzada pel grup de treball de Salut Laboral de la SEE. El tema central de la discussió va girar entorn de l‘impacte de les temperatures extremes i el malestar tèrmic en la salut dels treballadors.

En aquest article, escrit per les investigadores participants en la taula rodona, ens resumeixen els principals estudis i conclusions que van presentar.

Els impactes de la crisi climàtica en la salut de les persones són cada vegada més notoris. En el seu informe del març passat, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) novament va advertir sobre les conseqüències catastròfiques que la crisi climàtica té en la salut global. A Espanya, s’observen clarament els efectes de la crisi climàtica, amb un augment de les temperatures, onades de calor cada vegada més freqüents, una disminució de les precipitacions i una major freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems.

A l‘entorn laboral, els efectes del canvi climàtic en la salut poden adquirir una rellevància particular. Aquelles persones que treballen a l’aire lliure i es veuen exposades a condicions climàtiques extremes, ja sigui calor o fred intens, així com a la contaminació atmosfèrica, o les que ho fan en espais interiors no climatitzats o mal climatitzats, corren un major risc de patir malalties i problemes de salut relacionats amb el clima. Aquest repte emergent és de gran rellevància per a la salut pública. Dins d’aquests efectes, l’exposició a temperatures extremes representa un problema destacat, sobretot en regions com el Mediterrani, caracteritzades per altes temperatures a l’estiu i una baixa freqüència de precipitacions.

Les persones que treballen a l’aire lliure o en llocs tancats mal climatitzats corren un major risc de patir malalties relacionades amb el clima.

Fred i baixes laborals

La investigació sobre els efectes de la calor en la salut pública s’ha enfocat principalment en l’anàlisi d’esdeveniments extrems, com la mortalitat i les hospitalitzacions, entre altres motius perquè són dades que es recullen de forma sistemàtica. Per exemple, en l’àmbit de la salut laboral, s’ha investigat àmpliament l’impacte de les temperatures extremes, tant fred com calor, en les lesions per accident de treball o malalties renals. En canvi, el seu efecte sobre la incidència d’incapacitat temporal (baixes laborals), és desconegut.

Mireia Utzet i Amaia Ayala García, investigadores del Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL-UPF/IMIM), van presentar en aquesta taula un estudi recentment publicat l’objectiu del qual va ser avaluar precisament l’associació entre la temperatura diària i els episodis de baixa laboral a Barcelona. En aquest estudi van trobar un major nombre de baixes laborals, sobretot per malalties del sistema respiratori i infeccioses, en dies freds: a partir del segon dia des del dia en què es va registrar una temperatura baixa, i fins a sis dies després. En els dies calorosos no es va observar cap relació amb el risc de baixa laboral. Aquest efecte es va observar especialment en les dones i persones joves, i en ocupacions no manuals i del sector serveis. Els resultats apunten a la necessitat de desenvolupar plans de prevenció específics per a situacions de fred.

Els espais tancats i possiblement mal ventilats durant les èpoques fredes poden ajudar a la propagació de malalties que acaben provocant una baixa laboral.

Calor a les escoles

Les escoles són espais tant d’ús pedagògic com llocs de treball en els quals l’exposició a temperatures elevades i disconfort tèrmic és cada vegada més freqüent, intensa i es dona cada vegada més aviat, a l’ inici de la primavera. Aquests centres són els únics edificis públics no equipats ni adaptats per a un òptim confort tèrmic, atès que van ser construïts en una època en què se suposava que estarien buits a l’estiu, durant els mesos d’altes temperatures. A més, els edificis solen ser vells i amb deficiències en l’aïllament. Tanmateix, nens, nenes i personal docent passen una gran part del dia a les aules i als patis de les escoles, de manera que l’entorn escolar és cabdal per garantir la seva salut, benestar i aprenentatge efectiu, així com les condicions laborals del personal dels centres educatius.

Mònica Ubalde, investigadora a l‘Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va participar a la taula explicant un projecte dut a terme en escoles de primària de Barcelona, on han investigat la relació entre la percepció de la qualitat ambiental interior i el confort tèrmic del personal docent amb la qualitat i productivitat del treball, i els nivells d’atenció de l’alumnat. Els resultats d’aquest estudi van mostrar que, entre els docents de primària, la percepció d’una mala qualitat ambiental interior podria estar associada amb una menor productivitat (reflectida en períodes prolongats de baixa laboral) tot i que no amb la qualitat del treball. Aquesta percepció també s’associava amb una pitjor capacitat de concentració i atenció en l’alumnat.

Cal adaptar les escoles – llocs de treball del professorat i on creixen, juguen i aprenen les nenes i nens – amb mesures efectives i sostenibles per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Calor i càncer

Els efectes en la salut provocats per les temperatures extremes tenen un abast divers en alguns casos encara desconegut, com l’impacte a llarg termini en malalties no transmissibles com el càncer.

La investigadora d’ISGlobal Michelle Turner va explicar el seu estudi, inclòs en la tesi de la seva estudiant de doctorat, Alice Hinchliffe, en el qual van avaluar les associacions entre l’exposició a la calor en el treball i el risc de càncer de mama i colorectal en dones a l’estat espanyol, així com el risc de càncer de pròstata en una anàlisi de tres estudis internacionals. També es van avaluar les possibles interaccions de l’exposició a la calor ocupacional amb altres agents químics ocupacionals. Els resultats de l’estudi van mostrar associacions entre l’exposició ocupacional a la calor i el risc de càncer de mama femení. En canvi, no es van observar associacions amb el càncer colorectal ni de pròstata en l’anàlisi conjunta d’homes i dones – però si per amb el càncer colorectal entre les dones.

Conclusió

La creixent evidència sobre els efectes de la crisi climàtica en la població treballadora assenyala que es tracta d’una població altament vulnerable als efectes de la crisi climàtica. No obstant això, la varietat tant d’exposicions com de l’impacte que aquestes poden tenir sobre la salut, encara és desconeguda. És urgent implementar mesures de vigilància que contemplin entre les exposicions ocupacionals, aquelles provocades per la crisi climàtica, com les temperatures extremes. Aquesta evidència és necessària per al desenvolupament de mesures preventives que tinguin en compte, en especial, les persones treballadores en situació de vulnerabilitat, de manera que la crisi climàtica no suposi un nou eix d’inequitat en salut.