Covid19: aprendre del passat per planificar el futur

El nou coronavirus, el SARS-Cov2, i la malaltia que provoca, la Covid19, han trastocat les nostres vides en els darrers mesos – i previsiblement canviaran també el nostre futur.

Un dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha estat al front de la lluita contra la Covid19 des de l’inici de la pandèmia. Dos dels seus actuals projectes poden ajudar-nos a entendre millor el què ha passat i anticipar el què vindrà.

COVICAT

El projecte COVICAT va començar el passat mes de juny. Es tracta d’un estudi epidemiològic que pretén entendre l’evolució de la infecció a la població catalana.

Treballen amb 24.000 voluntaris, tots ells provinents de cohorts poblacionals preexistents abans de la pandèmia. Això vol dir que ja es tenen moltes dades prèvies sobre aquestes persones –genètiques, ambientals, clíniques i d’hàbits de vida. El que pretén l’estudi és veure com aquestes persones han viscut la pandèmia, com els ha afectat, per dibuixar un mapa que ajudi a caracteritzar la malaltia a nivell clínic-biològic-molecular i entendre millor els diferents estadis, pronòstics i complicacions. Això ajudarà a conèixer les causes del perquè el virus afecta més algunes persones i perquè el pronòstic també és diferent segons l’individu.

Covid pretén esbrinar com 24.000 persones han estat afectades per la pandèmia, per dibuixar un mapa que ajudi a caracteritzar la malaltia a nivell clínic-biològic-molecular i entendre millor els diferents estadis, pronòstics i complicacions.

L’estudi consistirà en:

• Una enquesta online sobre els hàbits de vida, aspectes laborals, ús dels serveis de salut, activitat física, salut mental, i símptomes en relació amb la pandèmia de COVID-19, tant durant el pre-confinament com el confinament.

• Una donació voluntària d’una mostra de sang, amb la qual es farà una caracterització serològica de l’estat d’immunitat al virus, per saber si la persona ha estat en contacte amb el virus i ha generat anticossos. Comparar això amb les dades prèvies de cada individu donarà pistes sobre quins factors poden afectar la susceptibilitat davant la COVID-19 i la generació d’immunitat.

“Ara mateix estem contactant amb totes les persones y estem tenint una resposta meravellosa a l’enquesta”, diu Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coordinador del projecte. “Hem demanat fons de recerca addicionals per poder fer un seguiment prolongat amb qüestionari, mesures ambientals i una nova mostra de sang. Amb la primera mostra farem una estimació de la prevalença (freqüència) de la infecció a la població catalana, però si aconseguim més finançament podríem estudiar l’evolució de la immunitat en la població”, continua.

“Proporcionarem una avaluació del “cost” ampli tant de la crisi com de les mesures de confinament a la societat”
Manolis Kogevinas

Els autors confien que tindran resultats únics sobre els efectes del confinament a nivell socioeconòmic, de salut mental o de gènere. “Proporcionarem una avaluació del “cost” ampli tant de la crisi com de les mesures de confinament a la societat”, explica Kogevinas. “Esperem proporcionar proves que puguin ajudar a les autoritats de salut pública a mitigar els efectes socials adversos de la resposta a la pandèmia”, afegeix Carlota Dobaño, responsable del grup de recerca d’immunologia d’ISGlobal.

Models matemàtics per predir una segona onada

Amb l’evolució de la pandèmia, molts països comencen a alleujar les restriccions de moviment i contacte, però decidir com i quan fer-ho és difícil. Es tracta de trobar un equilibri delicat entre la necessitat de reactivar l’economia i el risc d’una segona onada d’infeccions que podria saturar els sistemes de salut.

“Avaluar aquest risc és difícil perquè no tenim informació fiable sobre el nombre real de persones infectades o el grau d’immunitat desenvolupat a la població”, explica Xavier Rodó, cap del programa de Clima i Salut d’ISGlobal. El seu equip intenta anticipar-se a una potencial segona onada de casos avaluant a nivell quantitatiu l’eficàcia de les actuals estratègies de contenció.

L’equip ha generat un model matemàtic que:

• divideix la població en set grups: susceptibles, en quarantena, exposats, infecciosos no detectats, reportats infecciosos i confinats, recuperats i morts.
• permet simular el grau de confinament de la població
• permet simular les diferents estratègies post-confinament

Jugant amb aquest model i canviant els diferents paràmetres, han mostrat que com més llarg és el primer confinament més tard vindrà una posterior onada, que serà també més lleu. En quant al desconfinament, han observat que fer-lo de forma gradual resulta en un menor nombre d’infeccions i morts.

Les projeccions basades en aquest model indiquen també que mantenir el distanciament social, utilitzar mascaretes i la higiene de mans, podria reduir la taxa de transmissió del virus suficientment com per a reduir la magnitud de la propera onada (si la taxa es redueix en un 30%), o fins i tot evitar-la completament (si la taxa es redueix en un 50%).

“El nostre model és particularment útil per a països que encara no han arribat al pic dels casos, ja que els proporciona una eina per planificar la millor forma de desconfinament i de retorn a la “normalitat” en les seves condicions”
Leonardo López

“El nostre model permet modelar el desconfinament de la població de manera explícita. Això fa que sigui particularment útil per a aquells països o comunitats que encara no arriben al cim dels casos, ja que els proporciona una eina per planificar la millor forma de desconfinament i de retorn a la “normalitat” en les seves condicions”, explica Leonardo López, co-autor de l’estudi. “Potser una cosa a tenir en compte és que, com molts models del mateix tipus, és una mica conservador; assumeix que la població confinada està perfectament aïllada de la resta, quan en realitat sabem que no hi ha un aïllament ideal en la pràctica”, conclou l’investigador.