Científics i societat civil, junts per a l’avanç de la ciència

Dijous 11 d’abril, va tenir lloc la primera trobada de l’Associació Espanyola per a l’Avanç de la Ciència (AEAC) a Barcelona.

Marcha por la ciencia en Washington DC. Foto de Vlad Tchompalov en Unsplash.

Marxa por la ciència a Washington DC. Foto de Vlad Tchompalov a Unsplash.

Al juny de 2018, l’astrofísica i activista científica Amaya Moro-Martín va venir al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) a parlar de la naixent Asociación Española para el Avance de la Ciencia  (AEAC). Deu mesos després, el passat dijous 11 de abril de 2019, va tenir lloc la primera trobada de la ja constituïda AEAC a Barcelona. Al Palau Macaya es va presentar la missió d’aquesta associació, promoguda des de la comunitat científica, i que vol estar oberta a la participació ciutadana.

Durant la inauguració de l’acte, Federico Mayor Zaragoza, president de la AEAC, va fer una presentació en la qual va concloure que “no es poden resoldre els problemes de demà amb solucions d’ahir” i va fer una crida a actuar avui perquè les futures generacions no puguin retreure’ns amb les paraules d’Albert Camus: “els menyspreu, perquè podent tant s’han atrevit a tan poc”.

 

Federico Mayor Zaragoza, presidente de la AEAC
Federico Mayor Zaragoza, president de l’AEAC, va inaugurar l’acte de presentació al Palau Macaya.

 

Després d’aquesta expectativa llançada pel que va ser director general de la UNESCO durant 12 anys, va començar la primera de les dues taules rodones de la jornada, amb la participació de diversos socis de l’AEAC, entre ells Toni Gabaldón, investigador al Centre de Regulació Genòmica (CRG).

 

El acto de presentación de la Asociación Española para el Avance de la Ciencia (AEAC) contó con dos mesas redondas.
L’acte de presentació de l’Associació Espanyola per a l’Avanç de la Ciència (AEAC) va comptar amb dues taules rodones.

 

“Si volem canviar les coses hem de influir en els polítics, perquè són els que tenen el poder, els que fan les normes. Fa poc la COSCE va organitzar una trobada al Parlament on els polítics dels diferents partits van donar els seus discursos i després alguns científics presents van fer preguntes. Jo crec que hauria d’haver estat al revés; els polítics haurien d’haver escoltat la societat científica per agafar idees de quines coses cal canviar”.
Toni Gabaldón (CRG)

 

 

Van ser molts els temes que es van discutir entre els participants a la taula i el públic assistent, amb diverses preguntes obertes llançades i fins i tot alguna autocrítica. Des de qui hauria de ser responsable de transmetre el missatge científic al públic, a la importància de l‘educació científica des de petits, al suport a la ciència bàsica – com l’il·lustratiu cas del descobriment d’un sistema en bacteris que va acabar donant lloc a CRISPR.

“Si la tasca de divulgació es repartís entre tots els científics existents, no requeriria un gran esforç”

 

Després d’una segona taula rodona, el secretari general de l’AEAC, Borja Sánchez, investigador del CSIC, va fer un repàs a l’any de vida de l’associació i a la seva visió i estratègia per als propers tres anys. Podeu llegir una entrevista a Sánchez a la versió en castellà d’aquest article.

Borja Sánchez, secretario general de la AEAC, habló de la estrategia de la asociación.
Borja Sánchez, secretari general de l’AEAC.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accés obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. Actualment coordina el Grup de treball de bones pràctiques científiques i el Comitè d'Igualtat, Diversitat i Inclusió del PRBB. Quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *