Amaya Moro-Martín, astrofísica i activista científica, es va doctorar en astronomia a Arizona i després d’un postdoctorat a Princeton i un breu pas per Alemanya va tornar a Espanya amb una beca Ramón y Cajal. L’any 2013, després del naixement de la seva primera filla, va emigrar de nou a EUA, per treballar a l’Space Telescope Science Institute, un centre associat a la NASA. Moro-Martín va venir al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) al juny per presentar la recentment constituïda AEAC – Asociación Española para el Avance de la Ciencia i el Pacte Cívic per la Ciència que proposen.
Quan va començar el teu activisme científic?
L’any 2010, acabada de tornar a Espanya i en plena crisi, vam crear la plataforma Investigació Digna. Vam presentar als representants polítics les nostres peticions d’esmenes al nou projecte de Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació que s’estava discutint. Més endavant es va crear el Colectivo Carta por la Ciencia, amb el qual ens vam unir a d’altres entitats que incloïen societats científiques, joves investigadors, universitats i sindicats. Durant anys hem anat reaccionant a la desastrosa política espanyola d’R+D amb propostes d’esmenes a pressupostos, reunions amb polítics, manifestacions al carrer i les Cartes Obertes per la Ciència: la primera el 2012 amb 50.000 signatures i la segona el 2013, amb 80.000. Aquest any, se n’ha lliurat una tercera, amb 275.000 signatures!
I què s’ha aconseguit?
L’any 2013 els representants polítics per fi van reaccionar i van signar el Pacte Parlamentari per la Ciència per aconseguir un nivell sostenible de finançament de la R+D. Però no va ser suficient… El que necessitem és un pacte cívic per la ciència; la implicació de tota la ciutadania. La ciència no és només dels científics i per als científics. La R+D pot beneficiar molts aspectes de les nostres vides: salut, educació, comunicacions, transport, sostenibilitat, etc. I és una eina clau per reduir les desigualtats. Per això la complicitat de la societat amb la ciència és crítica per a l’avanç d’ambdues.
“La ciència no és només dels científics i per als científics (…) Hem de transmetre el valor de tenir un pensament crític basat en l’evidència”
I la ciutadania ho sent així?
La gent no veu la ciència com una cosa pròpia, en part perquè l’educació científica tradicional ha consistit en oferir-los un coneixement “inqüestionable”, en lloc de mostrar el procés de la ciència com una eina, una manera de pensar i de buscar la veritat. Hem de canviar aquesta educació, transmetre el valor de tenir un pensament crític basat en l’evidència, que ens ajuda a ser menys manipulables i ens empodera per definir l’agenda política i social.
Per això heu creat l’AEAC…
Ha nascut aquest mes, amb més de 100 socis fundadors, i vol ser una associació ciutadana que aconsegueixi aquesta immersió bidireccional de la ciència i la societat. Cal una conversa transversal entre comunitat científica, ciutadans i professionals amb interès i experiència en diferents àmbits, així com els responsables de la presa de decisions.
“Participar i beneficiar-se del procés científic és un dret humà”
Quins seran els següents passos de l’AEAC?
Els que determini la gent! Cal ampliar la xarxa de membres, atreure entitats col·laboradores i veure quines iniciatives es proposen i quines es poden dur a terme. També estem en contacte amb activistes científics d’altres països europeus. Amb ells vaig escriure la carta oberta “Han escollit la Ignorància” (They have chosen ignorance) publicada simultàniament a Nature i a diversos diaris d’arreu d’Europa. És un toc d’atenció als líders polítics perquè canviïn el rumb, i a investigadors i ciutadans perquè donin suport al paper essencial de la ciència en la societat. Perquè participar i beneficiar-se del procés científic és un dret humà.
