Russ Hodge té una feina fascinant: escriure històries sobre ciència. Sense bagatge científic previ —a part d’astronomia i arqueologia a nivell amateur—, va començar a l’oficina de premsa al Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Heidelberg (EMBL), va crear un programa per a professors i va obtenir finançament per a la revista Science in School, dirigida a professors. Ara, al Max Delbrück Center a Berlín i amb més de vint anys d’experiència, Hodge va venir al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per ajudar els científics a desenvolupar les seves habilitats de comunicació a través d’un curs d’Intervals, el programa de formació del PRBB.
Com vas començar en el món de l’escriptura científica?
Volia ser escriptor des dels sis anys i quan vaig arribar a la universitat vaig estudiar psicolingüística per entendre l’estructura del llenguatge i com el cervell interpreta el significat del llenguatge. Quan m’estava a Heidelberg ensenyant als estudiants a escriure en anglès, va coincidir que molts d’ells eren científics. Juan Valcárcel i Thomas Graf, actualment al Centre de Regulació Genòmica (CRG), eren els meus veïns i quan va aparèixer una oferta a l’EMBL per escriure sobre ciència em van avisar. La vaig sol•licitar i vaig aconseguir la feina!
Com van ser els inicis?
Era el 1997 i s’estava creant el departament de comunicació. Havia d’escriure un informe anual i, després de veure altres exemples, vaig decidir fer alguna cosa nova, fent servir “storytelling” perquè era el que coneixia! Però estava clar que necessitava entendre la ciència abans que pogués escriure sobre ella. Estava exposat a una gran varietat de ciència i tenia una habilitat especial per descobrir els processos de pensament que hi ha al darrere. Tot i així, vaig necessitar tres anys per ser capaç de llegir un article científic sense fer un milió de preguntes al científic!
Quins són els reptes de la comunicació científica?
Molts científics joves a Europa no escriuen mai res fins al seu primer article o dissertació. Tendeixen a perdre’s en els detalls i no veure el context general; els manca claredat. Quan parlen amb persones de fora del món de la ciència, la seva explicació és plena de “fantasmes” —conceptes i models que donen sentit a tot en la ciència, i que són tan evidents per als científics que ningú no es molesta a explicar-los. Imagina haver d’aprendre escacs només mirant com hi juga la gent, sense conèixer les regles! És similar a tractar d’entendre la ciència sense el context.
Molts científics tendeixen a perdre’s en els detalls i no veure el context general; els manca claredat. La seva explicació és plena de “fantasmes” —conceptes que són tan evidents per als científics que ningú no es molesta a explicar-los a la resta de la gent.
Com poden els científics explicar millor les seves investigacions?
En primer lloc, necessiten entendre la manera com pensen sobre alguna cosa ells mateixos, recordant la forma en què ho van aprendre o visualitzant el “món molecular” que imaginen. Necessiten formar-se una idea clara del que sap el seu públic i ser capaços de recrear una història d’una manera simple. Sovint és possible trobar un patró que té l’audiència que és similar a un model o estructura científica. Això permet als científics veure diferents aspectes del sistema i fer-se noves preguntes sobre el seu propi punt de vista.
Així doncs, la comunicació científica pot ser bona per als científics?
I tant! Parlar amb el públic pot donar noves idees als científics. He estat tractant de convèncer els investigadors durant anys que no només han de fer comunicació científica “si tenen temps”. Realment necessiten comunicar-se amb el públic, ja que els obliga a veure el seu propi treball a través de nous models, i això pot ser extremadament útil.
Algun consell sobre com fer-ho?
El primer és articular una pregunta d’investigació precisa. Destapar les metàfores visuals requerides per explicar-la. Aleshores distanciar-se’n i mirar les coses d’una manera abstracta. Intentar posar-se en la posició d’una molècula dins d’un sistema i preguntar-se amb què pot interactuar al seu entorn i quines forces actuen sobre ella.
