Dormir malament altera l’estructura cerebral, especialment en dones

Un estudi recent del projecte ALFASleep, liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha demostrat que un son de poca qualitat i més fragmentat s’associa amb canvis estructurals en zones cerebrals vulnerables a l’Alzheimer, fins i tot en persones sense deteriorament cognitiu i independentment de la presència de biomarcadors clàssics d’Alzheimer. La recerca aporta noves evidències sobre com els trastorns del son poden afectar la salut cerebral a través de vies diferents de les alteracions conegudes de la patologia.

L’estudi indica que monitorar i millorar els patrons de descans a mitjana edat podria contribuir a protegir el cervell a llarg termini.

La investigació es va dur a terme amb 171 adults de la cohort ALFA+, majoritàriament amb risc elevat de desenvolupar Alzheimer. Mitjançant l’ús d’actígrafs, dispositius que registren els patrons de son en el dia a dia, proves de ressonància magnètica i anàlisis del líquid cefalorraquidi, l’equip científic va identificar que una pitjor eficiència del son i una major fragmentació s’associaven amb un menor gruix cortical en el lòbul temporal medial i altres regions sensibles a la malaltia. Un dels resultats més rellevants és que aquests efectes eren més marcats en les dones, que, tot i dormir més temps de mitjana, mostraven una relació més forta entre son interromput i alteracions cerebrals.

Aquestes troballes reforcen la importància de considerar la qualitat del son com un factor de risc modificable per al deteriorament cognitiu, a més de subratllar la necessitat de fer recerca diferenciant per sexes, per tal d’evitar possibles biaixos.