El passat mes de juny, en Xavi Sabaté, un postdoc del laboratori de la Cristina Pujades al Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), va anar al Centre Penitenciari de Joves de la Roca del Vallès per fer un taller de ciència. Aquesta tardor repetirà l’experiència i convida a d’altres investigadors i investigadores del PRBB a compartir aquesta iniciativa, que va resultar molt satisfactòria tant per a ell com per a les persones a les que anava dirigida.
En aquest article d’opinió, el Xavi ens explica el què i perquè d’aquesta iniciativa, i ens parla de la seva experiència.
——————————————————
Cada octubre, milers de persones visiten el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) durant la seva jornada de portes obertes. Amb l’objectiu d’apropar la investigació a tothom que no hi té contacte directe, els centres de recerca del parc organitzen visites als laboratoris, activitats per a infants, tallers i xerrades.
Aquesta és una molt bona oportunitat per exercir la responsabilitat que tenim la comunitat científica de fer accessible la nostra recerca més enllà de l’àmbit acadèmic i professional. De fet, aquest compromís implica superar barreres socioeconòmiques, fent arribar el coneixement, l’actualitat científica i el nostre dia a dia del laboratori arreu. Malauradament, encara avui els espais i canals de divulgació científica exclouen a molts sectors de la societat. Un clar exemple d’aquesta omissió és la població privada de llibertat.
Els espais i canals de divulgació científica exclouen a molts sectors de la societat, per exemple la població privada de llibertat.
Les persones empresonades s’enfronten a forts biaixos socials que dificulten la seva reintegració i són susceptibles a patir auto-estigma. L’evidència subratlla la importància que té la difusió de la ciència en entorns vulnerables com són les presons: fomenta la consciència i l’interès per la investigació i pot transformar les expectatives vitals i la manera com les persones interactuen amb el món. Recentment, la Universitat de Castilla – La Manxa i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han organitzat conferències amb desenes de ponents exposant les seves àrees de recerca a presons, responent preguntes i trencant prejudicis. Tot i això, encara són poques les iniciatives que promouen l’acostament de la recerca a centres penitenciaris.
Impuls Jove
Impuls Jove és un programa desenvolupat al Centre Penitenciari de Joves a La Roca del Vallès que té com a objectiu acompanyar als joves privats de llibertat, per tal de millorar les seves relacions familiars, el seu entorn i la seva reinserció a la comunitat. Una part important d’aquest programa, iniciat el 2015 per part de la Fundació Salut i Comunitat i subvencionat per la Generalitat de Catalunya, és aproximar el món penitenciari a l’exterior. Per aconseguir-ho s’organitzen diferents sessions amb persones voluntàries que vulguin aportar el seu coneixement en diferents àmbits com poden ser l’esport o la música.
És en aquest context que vam impulsar un projecte per acostar la ciència als joves d’aquest centre penitenciari. Al taller que vam dur a terme el passat 3 de juny van participar-hi 12 interns de 18 a 25 anys, dos professors i tres membres de l’equip d’Impuls Jove (dues psicòlogues i una treballadora social). Va començar amb una breu presentació sobre què significa ser investigador avui dia, seguit de dos experiments pràctics: el primer per conèixer el peix zebra com a model animal per estudiar el desenvolupament del cervell embrionari, i el segon per introduir els conceptes bàsics de l’ADN, amb una demostració d’extracció d’aquesta molècula.
“Va ser molt interessant poder dismitificar la figura del científic. S’agraeix que vingui un professional extern i vulgui invertir el seu temps. A més, el fet d’aproximar-nos a la seva professió, a una realitat diferent, és molt enriquidor.”
Maria M., treballadora social del programa Impuls Jove
La majoria de participants no havia tingut mai cap experiència científica prèvia, fet que convertia aquest taller en el seu primer contacte directe amb la recerca. Així doncs, aquest tipus d’activitats no només contribueixen a canviar la percepció que tenen els interns sobre la ciència, sinó que també ajuden a superar la creença, sovint imposada, que aquest àmbit els és inaccessible. A més, la participació de persones privades de llibertat, personal educatiu i tècniques exemplifica com el taller té la capacitat de fomentar les relacions entre els diferents membres del Centre Penitenciari de Joves.
Tot plegat posa de manifest la rellevància d’assegurar que la comunicació científica sigui equitativa i inclusiva. També evidencia com la ciència pot esdevenir una via d’accés a la cultura, i una eina d’acció per a reforçar el sentiment de ciutadania i contribuir a desestigmatitzar la població reclusa. Per a mi l’experiència ha estat molt positiva, i ja s’estan organitzant tallers per als propers mesos. El projecte està obert a qualsevol membre del PRBB que vulgui participar o organitzar el seu propi taller, així que si us animeu, contacteu-me!
