Des de 2021, els investigadors i investigadores europeus compten amb un nou aliat en el camí cap a la ciència oberta. La Comissió Europea ha obert una plataforma per a publicar articles científics procedents de la recerca que finança (tant dins del marc Horizon 2020 com d’Horizon Europe). La plataforma, batejada com Open Research Europe, és gratuïta tant per publicar com per llegir (accés obert), i aposta per una publicació ràpida i transparent.
Alicia Estacio Gómez, editora d’Adquisició de Continguts d’Open Research Europe, va acudir el passat 22 de febrer al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per a explicar aquesta plataforma als investigadors i investigadores del Parc. Això és el que vam aprendre parlant amb ella.
Què és Open Research Europe: una revista? un repositori?
És una plataforma de publicació. Funciona com una revista, en el sentit de que publica articles i fa revisió per parells. No és un repositori, així que si publiques el teu article a Open Research Europe no podràs publicar-lo enlloc més.
Quin és el seu objectiu i qui ho gestiona?
Fou creat per la Comissió Europea al març de 2021 per a ajudar als investigadors i investigadores als que finança a publicar en accés obert de forma ràpida i gratuïta, ajudant-los a complir la política d’accés obert de la UE.
Actualment, Open Research Europe està gestionat per F1000, que ha operat diverses plataformes utilitzant el mateix model durant molts anys. La seva plataforma insígnia, F1000 Research fa 10 anys que funciona amb èxit, però F1000 també ha treballat amb finançadors a les seves pròpies plataformes durant diversos anys, com ara Wellcome Open Research amb la Wellcome Trust i Gates Open Research de la Fundació Bill i Melinda Gates.
El contracte original s’acaba l’any 2024, però la Comissió Europea va llançar una nova licitació a finals de 2022 per continuar la plataforma fins al 2026 com a mínim. Mentrestant, hi ha converses amb Science Europe i finançadors nacionals per avaluar l’interès a unir-se a la plataforma a partir del 2026 per ampliar encara més els criteris d’elegibilitat i fer créixer encara més la plataforma.
Com funciona el sistema de publicació?
Quan ens envien un manuscrit, passa primer per un control previ a la publicació, on un equip d’unes 10 persones comprova:
- que al menys un dels autors o autores rebi finançament de la UE
- que no hi hagi plagi (incloent l’autoplagi, és a dir, que no s’hagi publicat en cap altre lloc)
- que totes les dades estiguin en un repositori obert acceptat i tots els mètodes s’expliquin clarament, ja que el nostre objectiu és que la recerca que publiquem sigui completament transparent i augmentar la reproductibilitat
- que compti amb les aprovacions ètiques adequades
- que l’anglès sigui suficientment bo com per a resultar comprensible
Si compleix tots els requisits, la primera versió (no revisada per parells) es publica a la plataforma, i per tant, ja és visible. Per això diem que és una publicació ràpida, perquè no s’espera a la revisió per parells.
Un cop publicada aquesta versió, l’article s’envia a revisió per parells.
Quin tipus de revisió per parells es realitza?
Hi ha un equip d’editors que gestiona la revisió per parells, però és el que anomenem ‘guiada per l’autor’, en el sentit que demanem als autors que suggereixin 5 possibles revisors, i utilitzem alguns d’ells, sempre que tinguin experiència demostrada (al menys 3 articles en el camp com a autors principals); no tinguin conflicte d’interessos, etc. També intentem garantir que els revisors siguin diversos pel que fa l’origen geogràfic, gènere, etapa professional, etc.
I, per suposat, es tracta d’una revisió per parells posterior a la publicació, i oberta (els noms dels revisors i els propis informes es publiquen amb l’article). Aquesta obertura significa que qualsevol pot fer comentaris (sobre l’article o els informes) i seguir tot el procés. Creiem que també és una bona oportunitat d’aprenentatge per al personal investigador jove.
No és una mica arriscat que els propis autors triïn els revisors?
Per suposat, sempre existeix el risc que el revisor sigui parcial. Tenim diversos controls per a evitar-ho: en primer lloc, comprovem que no hi hagi conflicte d’interessos, evitant investigadors que hagin treballat en la mateixa institució, o que siguin coautors d’articles, etc. Però el segon control és el fet de que tot és transparent. Això significa que si un revisor fos parcial o esbiaixat, seria evident per a tothom. També permetem que els joves investigadors i investigadores facin una revisió amb els seus supervisors o investigadors més veterans, i ambdós noms apareixen a l’informe.
“El millor control de qualitat del procés és que tot és transparent; els noms dels revisors, els seus informes, les respostes dels autors… Així, si hi hagués algun biaix, seria obvi per a tothom”
Alicia Estacio Gómez (Open Research Europe)
En què s’han de fixar els revisors?
Som una plataforma de ‘ciència robusta’, la qual cosa significa que ens interessa publicar qualsevol resultat que sigui sòlid, robust. No ens importa si són resultats negatius o nuls, sempre que estiguin ben descrits i que s’hagin realitzat amb rigor.
A més dels seus comentaris, es demana als revisors que donin un estatus al manuscrit, que pot ser:
- aprovat (si l’article és suficientment bo, exceptuant, potser, alguns petits canvis)
- aprovat amb reserves (si, per exemple, necessita més experiments)
- no aprovat (si no és suficientment rigurós o robust)
Per a que es consideri que un article ha superat la revisió per parells, cal que tinguin o bé 2 aprovats (per dos revisors) o bé 1 aprovat i 2 aprovats amb reserves. Un cop ho fan, s’envien a les plataformes d’indexació com Scopus, Google Scholar i, properament, PubMed, de la qual encara estem esperant resposta. Això és degut a que fins ara no teníem suficients articles en el camp de les ciències mèdiques i de la vida per a ser inclosos, però esperem estar-ho ben aviat.
Què passa amb els articles que no s’aproven?
Els autors sempre tenen l’oportunitat d’enviar una nova versió que respongui a les objeccions dels revisors. Però en qualsevol cas, l’article mai es pot ‘des-publicar’. És un article, té un DOI – malgrat que el DOI especifica si ha passat la revisió per parells o no. Això vol dir que no pot publicar-se en cap altre lloc.
Crec que es tracta d’un concepte diferent d’article. La idea de la Comissió és que si es fa un projecte (amb diners públics) s’han de publicar els resultats, ja siguin bons o dolents. I després, la comunitat (començant pels revisors) pot comentar si són sòlids o no. Publiquem els resultats del projecte, l’avaluació dels revisors, les respostes dels autors, … és una ‘conversació’ entre experts, i qualsevol lector pot treure les seves pròpies conclusions.
És un concepte diferent de ‘publicació’. La idea de la Comissió Europea és que si es fa un projecte amb diners públics, cal publicar els resultats, siguin com siguin.
Open Research Europe té un Factor d’Impacte?
Open Research Europe no té Factor d’Impacte (IF), ni el tindrà. En realitat, es tracta d’una decisió conscient de la Comissió, perquè l’IF no és una bona mètrica per als articles i no hauria de ser un objectiu en sí mateix. Així que vol allunyar-se d’això. No obstant, sí inclou altres mètriques a nivell d’article, com el nombre visites, descàrregues o cites. Una altra característica és que es pot veure des de quina part del món l’està consultant la gent.
Quin és el cost d’aquesta plataforma?
També som totalment transparents pel que fa els costos. Òbviament, els autors i els lectors no han de pagar, però tot té un cost! La Comissió Europea paga 780€ per article, i a la nostra pàgina web es pot veure quin percentatge d’aquesta quantitat es destina a quina part del procés (controls previs a la publicació, gestió de la revisió per parells, assistència a autors i usuaris, desenvolupament de la plataforma, etc.).
Quants articles i de quin tipus s’han publicat a Open Research Europe?
Fins febrer de 2023 s’han publicat 333 articles: 244 han completat la revisió per parells, i d’aquests 182 l’han superat. Això suposa una taxa d’’acceptació’ d’una mica més del 50%.
Pel que fa les disciplines, les cobrim totes, però la majoria dels articles publicats fins ara són d’enginyeria (26%) i ciències socials (25%). També tenim prop d’un 16% d’articles en medicina, així com articles en ciències naturals (química, física, biologia, matemàtiques, ciències de la terra…), tot i que en menor quantitat, per ara.
També publiquem diferents tipus d’articles, més enllà dels ‘tradicionals’ articles de recerca i revisions, com ara mètodes i protocols d’estudi, descripció de software, o fins i tot el que anomenem ‘notes de dades’. Bàsicament es tracta de dades soles, amb la seva descripció, però sense anàlisi ni discussió. La idea és donar més visibilitat a les dades que potser no utilitzaràs, o que no t’hagin donat els resultats esperats, etc. Sempre pots posar-les en un repositori de dades, però si a més, les publiques aquí, augmenten les possibilitats de ser trobades.
Volem recollir tots els resultats de la recerca, independentment de la seva rellevància.
Com es pot trobar un article entre tanta varietat?
Tenim col·leccions i ‘gateways’ comunitàries per a classificar els articles. Cada article té una etiqueta, i per tant, es pot enviar a diferents ‘gateways’ (per exemple a evolució i a genòmica), de manera que sigui més fàcil trobar-lo allà on més interessi a cadascú.
També comptem amb la col·laboració d’assessors, investigadors i investigadores sensibles a aquesta nova forma de publicar que ens ajuden a crear aquestes col·leccions, decidir l’abastament i l’estratègia, etc., però que no tenen cap funció editorial. També utilitzem la seva ajuda per a arribar a les seves xarxes i aconseguir que més gent conegui la plataforma.
Aquesta xerrada va tenir lloc just abans d’un altre esdeveniment al PRBB sobre “Ciència oberta i reforma de l’avaluació de la recerca”. En efecte, els temps estan canviant, i de forma lenta però segura –i no sense desafiaments- la comunitat científica avança cap a una recerca més oberta, robusta i digna de confiança.
