Aquest post ha estat escrit per la Natàlia Carreras sobre la seva tesi doctoral. La Natàlia va ser una de les guanyadores dels premis Rin’4 (Explica la teva tesi en 4 minuts).
En els darrers anys, el consum de cànnabis o marihuana ha incrementat dràsticament, sobretot entre els joves. El 2019, el Ministeri de Salut va fer una enquesta a la població espanyola on el 37,5% de la població va acceptar haver consumit cànnabis alguna vegada i el 2,9% diàriament. A més, la mateixa enquesta va estimar els 18 anys com l’edat mitjana en què es comença a consumir aquesta droga.
Aquest gran nombre de consumidors s’explica, en part, pels seus efectes a curt termini. El cànnabis és capaç de generar una sensació d’eufòria, relaxació, increment de la percepció sensorial o, de vegades, alleugeriment del dolor. No obstant això, no podem deixar de banda els efectes neurotòxics a llarg termini quan el consumd’aquesta droga és elevat o constant al llarg del temps. Una incògnita que segueix pendent de resoldre és a través de quins mecanismes moleculars la cànnabis arriba a afectar el cervell.
El meu nom és Natàlia i sóc estudiant de doctorat al grup de bioinformàtica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’objectiu de la meva tesi és investigar com canvia la molècula d’ADN després del consum de cànnabis i a quins gens afecta, per poder entendre com afecta posteriorment el cervell.
Per dur a terme aquest estudi, fem servir un grup de 3,600 individus dels EUA, dels quals coneixem el seu historial clínic i els seus hàbits. Entre les preguntes del qüestionari, els participants han de respondre quins tipus de drogues recreacionals usen i amb quina freqüència. Quant al consum de cànnabis, el 85% dels participants no n’han consumit mai, el 6% en ocasions especials, l’1,4% una vegada a la setmana, el 2,1% entre 3 i 5 vegades a la setmana i el 2% cada dia.
Durant el reclutament, de cada participant se n’obté una mostra de sang de la qual separem les cèl·lules sanguínies i després n’extreiem l’ADN. L’ADN és una molècula molt complexa que depèn de molts factors per poder expressar els gens. En concret, nosaltres ens centrem en la metilació, l’addició d’un grup metil a la seqüència d’ADN. La metilació fa d’interruptor dels gens: mentre que un gen metilat normalment estarà desactivat, un gen no metilat podrà dur a terme la seva funció. Precisament, la metilació és la que permet que a cada teixit s’expressin uns gens diferents, ja que la seqüència de l’ADN és la mateixa a totes les cèl·lules, però la metilació és diferent segons el teixit.
Un altre factor que fa canviar la metilació de l’ADN és el nostre comportament i l’ambient a què estem exposats. Per exemple, es coneix el gran impacte que té el tabac a la metilació de l’ADN. I el que és més curiós, l’efecte del tabac a la metilació s’ha arribat a veure en nens i nenes durant la infància en casos on la mare ha fumat durant l’embaràs. Per tant, hi ha exposicions que deixen una empremta a l’ADN anys més tard de deixar d’estar presents.
En el nostre cas, ens centrem en els canvis en la metilació en el teixit sanguini deguts al consum de cànnabis. Fins ara hem trobat petits canvis en la metilació de l’ADN que afecten gens relacionats amb l’equilibri neuromuscular. Observem que, a mesura que el consum és més gran, els canvis en la metilació també són més grans proporcionalment. D’aquesta manera, els individus que fumen marihuana diàriament presenten canvis més significatius que els que en fumen un cop per setmana, per exemple. Això podria explicar, en part, l’associació entre consum de cànnabis i efectes neurotòxics al cervell a llarg termini.
No obstant això, som conscients que caldria estudiar els canvis en la metilació al cervell per validar aquests resultats, ja que és el teixit més afectat. Lamentablement, és gairebé impossible obtenir mostres de cervell de persones fumadores de cànnabis. No obstant això, si en pocs individus ja hem trobat alguns petits canvis en sang, és possible que un nombre més gran de participants i més percentatge de consumidors ajudi a validar els nostres resultats.
