Aquesta setmana s’ha celebrat la conferència final d’ORION (Open Responsible Research and Innovation to further Outstanding KNowledge), un projecte europeu de quatre anys que va començar el maig del 2017. Coordinat des del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i amb nou socis, tres a Espanya, dos a la República Txeca i un a Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Suècia, amb un finançament total de poc més de 3 milions d’euros, el seu objectiu general és obrir la manera de finançar, organitzar i realitzar la recerca en ciències de la vida.
La ciència oberta no és un concepte nou. Amb l’accés obert (la disponibilitat gratuïta de publicacions científiques per a tothom) com a primer pilar, a principis dels anys noranta, en l’última dècada s’ha avançat molt més enllà de la publicació de resultats. La Ciència Oberta es refereix a obrir (és a dir, fer públicament accessible, gratuït i de fàcil accés) tots els passos del cicle de recerca, des de la decisió sobre la qüestió a investigar fins a la publicació científica dels resultats i la difusió a un públic ampli.
La Ciència oberta es refereix a fer tots els passos del cicle de recerca, des de la decisió sobre la qüestió de la investigació fins a la publicació dels resultats, disponibles públicament, gratuïts i de fàcil accés tant per la comunitat científica com per al públic.
Obrir la ciència: de la comunitat científica al públic general
Podem mirar la Ciència Oberta des de dues perspectives: la pròpia comunitat científica i el públic en general.
- La comunitat científica se’n beneficia compartint dades de recerca perquè puguin ser utilitzades per altres investigadors o investigadores des de diferents perspectives i treure’n més profit; i tenint accés als resultats d’altres científics que podrien informar la pròpia investigació. Aquesta ‘branca’ d’Open Science inclou Open Access, Open Data, Open Methodology, Open Source o Open Format, entre d’altres.
- Quan parlem de ciència oberta des del punt de vista del públic general, podem pensar en ciència ciutadana, diàlegs públics o altres formes de interacció amb el públic. La ciutadania es beneficia d’això implicant-se en el procés científic i donant la seva opinió sobre com s’utilitzen els diners públics en la investigació. Així, es genera una major cultura científica a la societat.
Ambdues branques de la ciència oberta han adquirit un paper important en els darrers anys.
Dins de la comunitat científica, el canvi ha estat lent. La ciència s’ha anat tornant, potser contraintuitivament, cada vegada més tancada, degut en part a l’especialització, la hipercompetició i a l’imperi editorial de les publicacions científiques. Obrir la ciència només serà possible si tots els grups d’interès (responsables polítics i finançadors, editorials, institucions, personal investigador) treballen junts per un canvi cultural. Però el moviment és imparable. Des del 2016, la Comissió Europea ha donat un gran impuls a la Ciència Oberta, per exemple, amb la creació del núvol europeu Open Science Cloud (que proporciona recursos sobre Open Science) i, més recentment, la plataforma Open Research Europe per a una publicació ràpida, gratuïta i transparent. dels projectes finançats per la UE, que ara és obligatòria.
L’obertura de la ciència només serà possible si tots els grups d’interès (responsables polítics i finançadors, editorials, institucions, personal investigador) treballen junts per un canvi cultural.
Des de la perspectiva pública, la participació en el procés científic segueix sent un nínxol molt petit. Però els desenvolupaments recents, com la intel·ligència artificial o l’edició del genoma, han creat un gran debat públic. Potser la pandèmia Covid-19, que ha posat la ciència més que mai en els focus mediàtics, ha estat la última empenta per aconseguir que el gran públic general s’interessi més per la recerca.
Michela Bertero, cap de l’Oficina d’Afers Internacionals i Científics del CRG, va ser la coordinadora del projecte per ORION. Segons ella, “la ciència oberta és ciència per definició”, i aquesta obertura és necessària per garantir que la ciència sigui “un valor comú per a tothom”. Parlem amb ella sobre els reptes per a l’adopció de la ciència oberta i sobre el que ORION ha aconseguit en aquests quatre anys.
“La ciència oberta és ciència per definició”
Michela Bertero (CRG), coordinadora d’ORION
Quin és el focus principal d’ORION i com s’ha organitzat?
El projecte ORION es va centrar principalment en obrir la ciència a la societat, i no tant en la comunitat científica. Consistia en 6 paquets de treball, dirigits cadascun per un dels socis.
Durant la fase de preparació, el primer any, vam fer un anàlisi intern i una enquesta a unes 6.000 persones (1.000 persones de cada país). Aquesta va consistir en una entrevista telefònica per comprovar les seves actituds respecte a la ciència i la medicina, la implicació científica, etc. A partir d’això, vam publicar un article que reflexionava sobre les diferents motivacions per a involucrar-se en la ciència.
La segona i la tercera part van ser el nucli del projecte.
El segon paquet incloïa múltiples activitats de co-creació, realitzades com a “experiments” per entendre què funciona i què no funciona a l’hora d’obrir la ciència a la ciutadania. També vam llançar una convocatòria per a nous projectes de ciència ciutadana i vam finançar dos projectes:
- Genigma, liderat pel CNAG-CRG, que ha co-creat una aplicació en la qual el públic pot ajudar a analitzar les diferències entre el càncer i les cèl·lules normals jugant un joc.
- SMOVE (“Ciència que em fa moure”), un projecte liderat pel Centre de Medicina Molecular Max Delbrück en què estudiants i personal científic van treballar junts en un estudi epidemiològic per registrar l’activitat física i el comportament sedentari.
Una segona convocatòria externa pretenia ampliar l’abast d’ORION més enllà del nostre equip. Estava destinada a diferents grups d’interès (inclosos investigadors, però també escoles, residents locals, empreses, etc.) per reunir-se i presentar noves formes de fer la ciència més accessible i participativa. A partir d’aquí es van finançar dos projectes:
- VirusFighter, un joc digital per explicar als estudiants la importància de la vacunació, al Regne Unit.
- MELTIC: co-creació i desenvolupament de serveis de salut TIC amb grups d’interès, inclosos residents locals de zones rurals, a Espanya.
El tercer paquet de treball va ser sobre formació. Hem creat molts recursos, tots de lliure accés, ja sigui al lloc web del projecte o mitjançant plataformes d’accés obert com Xenodo:
- el curs en línia MOOC sobre ciències obertes en ciències de la vida
- el curs de formació per a formadors sobre ciència oberta
- una sèrie de podcasts sobre Open Science
- diversos tallers
- diversos recursos com ara estudis de casos, fulls informatius, etc.
Finalment, s’ha treballat en l’evaluació del projecte i hem revisat totes les activitats que hem fet i reflexionat sobre tot el que hem après… Hem creat un parell de vídeos sobre això i avui hem acabat la conferència final, oberta a tothom, on hem compartit experiències i debatut sobre com avançar a nivell de polítiques de ciència oberta a nivell institucional, nacional i europeu.
Són molts projectes dins d’un projecte. Quina ha estat, per a vosaltres, la contribució principal d’ORION?
Crec que, més enllà de totes les activitats realitzades, el principal llegat del projecte han estat els canvis que s’han produït a nivell de cada institució. Dos dels socis són agències de finançament i han fet un canvi enorme a favor de les pràctiques de ciència oberta, creant un pla d’acció sobre Ciència Oberta i RRI (recerca i innovació responsables) que es comprometen a seguir, fins i tot després d’acabar el projecte. També s’han produït canvis similars als instituts de recerca participants.
“El principal llegat del projecte ha estat els canvis que s’han produït a nivell de cada institució”
Per descomptat, tot el material creat està obert a tothom, així que esperem que això també pugui ajudar a altres persones que vulguin fer alguna cosa similar. Per exemple, hem publicat un menú de “co-creació” per a aquells que vulguin organitzar una activitat oberta i participativa.
Un altre efecte durador del projecte és la creació de xarxes entre els socis, que esperem que condueixi a noves col·laboracions.
Finalment, estem escrivint un article on presentem deu reflexions generals i alguns exemples d’activitats de ciència i societat amb què hem experimentat, en diferents nivells d’implicació: informar, consultar, col·laborar, potenciar.
I a nivell del CRG: què heu après de l’experiència d’ORION?
Una bona conseqüència d’ORION per al CRG ha estat la visibilitat que el centre i la ciència oberta en general han guanyat. També ens ha permès aconseguir finançament per a nous projectes, com el projecte de ciència ciutadana Genigma, que al seu torn ha suposat un gran canvi cultural en els investigadors participants pel que fa al procés de co-creació. I internament, hem reforçat la col·laboració entre el departament de comunicacions i la nostra oficina d’assumptes científics, que eren els dos departaments implicats activament en el projecte.
A més, una de les activitats que vam fer a nivell de centre va ser un diàleg públic sobre la investigació que s’està duent a terme al CRG. A causa de la pandèmia, es va fer en línia, però això també significa que vam poder incloure gent de tota Espanya. Vam convidar al públic en general, però també a altres grups d’interès: experts en ètica, medicina, periodisme, representants de la indústria… Vam presentar diversos projectes d’investigació que representen el tipus de recerca que fem al centre, i hi va haver una fructífera discussió sobre el paper de la investigació bàsica, sobre el finançament de la ciència, sobre com comunicar la ciència i sobre la ètica. Les conclusions del diàleg estaran disponibles en breu al lloc web del CRG.
“Vam fer una xerrada pública sobre la investigació que s’està duent a terme al CRG, amb diferents grups d’interès, que va conduir a la inclusió en el pla estratègic del CRG d’un pilar sobre investigació oberta i responsable”
Va ser una experiència interessant i va conduir a la inclusió en el pla estratègic del CRG d’un pilar sobre investigació oberta i responsable. Esperem tenir un segon diàleg públic aviat, aquesta vegada per debatre sobre les noves prioritats del centre com ara la genòmica mèdica, la intel·ligència artificial… Necessitarem finançament, ja que és una activitat cara (a tots els participants se’ls paga pel seu temps i la seva contribució) i ara s’ha acabat el finançament d’ORION… Però hem après la metodologia i també algunes lliçons importants. Una d’elles és que la perspectiva ètica és una cosa que hem de reforçar dins de la nostra comunitat científica, i per això hem començat a organitzar alguns seminaris sobre la ètica de la investigació dirigits al nostre personal científic.
Respecte la implicació del públic en la recerca, fins on hauríem d’arribar? La ciutadania ha de definir l’agenda de recerca? No hi ha el risc que els projectes de ciència bàsica pateixin en comparació amb els més aplicats, que la societat considera més ‘útils’?
Crec que realment depèn del tipus de recerca. Amb una investigació molt bàsica, com la que fem al CRG, una de les aportacions més importants de la societat és la reflexió sobre les implicacions ètiques i socials dels projectes de recerca. Però, al cap i a la fi, amb problemes tan tècnicament o científicament complexos, les prioritats han de ser definides pels mateixos científics i cient´ífiques. Quan la recerca és més aplicada, més translacional, té molt més sentit tenir una influència més àmplia del públic, per exemple, els pacients que decideixen alguns aspectes de la malaltia que són importants d’estudiar i que potser les recercadores i recercadors no en són del tot conscients.
Tot i que això no era la part principal d’ORION, tu estàs molt involucrada en la ciència oberta a nivell de la comunitat científica. Quins són, segons la teva experiència, ls obstacles perquè els i les científques acceptin aquestes pràctiques?
Crec que el personal científic en general està a favor dels valors de la ciència oberta; compartir és quelcom que tots els investigadors i investigadores estan d’acord, especialment les més joves. Fa uns anys ningú ni tan sols sabia què era la ciència oberta, i ara tothom té almenys alguna idea i la majoria hi estan a favor, tot i que depèn molt de la disciplina. Alguns camps estan més avançats (per exemple, en genòmica hi ha molts repositoris i recursos per obrir i compartir els resultats), però d’altres queden una mica enrere, perquè és més complicat o hi ha menys tradició.
“Crec que el personal científic en general està a favor dels valors de la ciència oberta, però en alguns camps, com ara la genòmica, estan més avançats i tenen més recursos per obrir els resultats, mentre que en d’altres és més complicat”
Si mirem l’accés obert, està cada vegada més present a tot arreu. Hi ha el Pla S i la Comissió Europea que li dóna un gran impuls, amb Horizon Europe (el nou programa marc de recerca i innovació de la UE per al 2021-2027) que demana accés gratuït i immediat a tots els resultats dels projectes que finançarà. Al CRG, més del 80% dels articles publicats ara són d’accés obert, però val la pena assenyalar que això també comporta un augment del cost i que les agències de finançament n’han de prendre nota. S’estan signant acords per facilitar aquesta publicació d’OA (per exemple, Espanya va signar un acord transformador amb Springer i Elsevier, dues de les principals editorials científiques), però encara queden problemes per resoldre.
I si mirem les dades, encara és més complicat. Les agències de finançament comencen a demanar que tothom crei plans de gestió de dades (DMP) i facin les seves dades FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperatives i reutilitzables). És fantàstic, però es necessiten molts recursos, experiència (gestors de dades), etc. que encara no estan disponibles. Al CRG tenim una política de gestió de dades i en aquest moment estem desenvolupant directrius per fer-la realitat a nivell pràctic, amb un consell de gestió de dades de recerca format per persones amb diferents coneixements: tecnològic, legal, informàtic, polític, formació, infraestructures… No és fàcil, però és el camí a seguir.
Pel que fa als i les científiques a nivell individual, les raons per no acceptar les pràctiques del sistema operatiu poden ser diverses. Per una banda, com he esmentat, requereix temps, diners, infraestructures i coneixements. Però també hi ha, potencialment, la por a que algú altre faci servir les dades i publiqui abans que tu. Amb els preprints això es pot solucionar en part, ja que moltes revistes ara ja els accepten com un registre de prioritat, de manera que els científics comencen a compartir les seves dades en paral·lel a la seva publicació com a preimpressió, abans de publicar-les en una revista revisada per parells.
Un altre punt important que fa que els científics es mostrin reticents en quant a la Ciència Oberta són els incentius. Actualment estem incentivant (mitjançant avaluació per obtenir finançament) la competència per publicar en revistes amb un alt factor d’impacte, en lloc de el compartir dades. No podem esperar que els i les científiques adoptin la ciència oberta si el sistema d’avaluació no canvia.
“Actualment incentivem la competència per publicar en revistes amb un alt factor d’impacte en lloc de compartir dades. No podem esperar que els i les científiques acceptin Open Science si el sistema d’avaluació no canvia”
Per altra banda, a nivell de les institucions, hi ha el repte de la transferència de tecnologia i la creació de valor comercial i propietat intel·lectual en un entorn de ciència oberta, on aquests resultats són oberts i gratuïts per a tothom. Aquest desafiament significa que algunes persones que tenen un potencial producte de la seva recerca siguin menys propenses a compartir les seves dades. Però hi ha exemples en què s’ha resolt aquest conflicte entre compartir i comercialitzar, com Nextflow, un programari de codi obert desenvolupat al CRG i disponible de franc, a partir del qual s’han creat dues spin-offs que ofereixen serveis específics a les empreses. Una d’aquestes, Seqera, acaba de recaptar 5,5 milions d’euros, cosa que demostra que compartir dades o informació no necessàriament ha de tenir unimpacte negatiu en l’èxit comercial del projecte.
Ara que el projecte està acabat, com veus el futur de la ciència oberta?
Crec que l’àrea que necessita més desenvolupament és la ciència de dades: com compartir i trobar les dades, com integrar-ne diferents tipus… Serà un gran repte.
Per al futur a mig termini, com diu un company meu, d’aquí a 5-10 anys no parlarem més de Ciència Oberta, perquè la part ‘oberta’ serà evident. Serà la ciència «normal», en el mateix sentit que no hauríem de parlar de «ciència ètica» perquè tota ciència hauria de ser ètica.
