“Què pot fer la ciència per mi? Tots ens hem fet aquesta pregunta en moltes ocasions, i segurament més en els últims mesos degut a la pandèmia de la COVID-19. Però potser, adaptant la pregunta de John Fitzgerald Kennedy, hauriem de plantejar-nos: què puc fer jo per la ciència?”
D’aquesta manera tan directa va començar el primer Cafè Científic del Centre de Regulació Genòmica (CRG) 100% online, “La unió fa la força: ciutadania i comunitat científica juntes en l’estudi de la microbiota bucal”. En ell, en companyia de gairebé 700 seguidors a través de Facebook, Twitter/Periscope i YouTube, Elisabetta Broglio, coordinadora de ciència ciutadana al CRG; Toni Gabaldón, ex investigador del CRG i actual líder del grup de Genòmica Comparativa al BSC i l’IRB Barcelona; i Fernando Moreno, president de l’Associació Madrilenya de Fibrosi Quística (AMfQ), moderats per Carlos Sierra, van xerrar durant 1h i 30 minuts sobre les sinèrgies que s’obtenen quan ciència i societat van de la mà. En aquest cas, quan es va investigar als habitants microscòpics que ens fan companyia a la boca, dins del projecte de ciència ciutadana “Saca La Lengua“.
Si una cosa va quedar clara al Cafè és que som tan ‘microbians’ com humans. “Al nostre cos hi ha tantes cèl·lules humanes com microbianes. O vist d’una altra manera, de 2 a 3 kg del nostre pes és degut als microorganismes”, va explicar Toni Gabaldón.
“Som tan microbians com humans; 2-3kg del nostre pes és degut als microorganismes”
Toni Gabaldón
I una part important d’aquests microorganismes es troben a la boca, entre ells la Pseudomonas aeruginosa. “Saca La Lengua” va descubrir, gràcies a la participació de, entre d’altres, l’AMfQ, que el seu nombre és molt superior en persones amb fibrosi quística. Tot i que la possibilitat d’adquirir coneixements no va ser la raó per la que aquesta associació va decidir unir-se al projecte, sinó una molt més altruista. En paraules de Fernando Moreno: “les persones amb malalties greus, com nosaltres, estem vius gràcies a la ciència. Per tant, hauria estat una deslleialtat no respondre afirmativament a la petició que ens va fer en Toni”.
Però en Toni també va adquirir coneixements gràcies a la ciutadania. Alguns dels seus resultats van venir d’idees proposades per les persones participants. Tal i com va concloure Elisabetta, “la ciència ciutadana en “Saca la lengua!” va anar molt més enllà de la cessió de mostres de la ciutadania a la comunitat científica. Es va convertir en un intercanvi de coneixement, coneixement a canvi de coneixement”.
“L’objectiu dels CRG Cafès Científics és crear un diàleg d’igual a igual entre els experts i la ciutadania”
A l’igual que amb la ciència ciutadana, la interacció amb el públic és una de les característiques que identifiquen els CRG Cafès Científics, ja que el seu objectiu fonamental és crear un diàleg d’igual a igual entre els experts i la ciutadania. En aquesta ocasió va ser més complex aconseguir-ho però, gràcies a la coordinació de Marta Solís, es va poder donar resposta a diverses de les més de vint preguntes rebudes a través de les xarxes socials. Totes les respostes segueixen disponibles a Facebook, Twitter/Periscope i YouTube on, a dia d’avui, més de 2100 persones ja les han vist.
I recorda, mai estàs sol!
Si us ho vau perdre, podeu tornar a veure el cafè científic sencer aquí (en castellà):
