Obrir els ulls. Despertar amb la tertúlia sobre la COVID a la ràdio. Llegir els WhatsApps dels amics i familiars entre teletrucada i videoconferència. Reenviar. Escoltar la roda de premsa. Mirar el telenotícies. Seguir el fil de Twitter. Fer click i llegir l’article, o més aviat escombrar el titular d’una revolada, comentar-ho amb el company i compartir…
Un dia rere un altre, la crisi de la COVID-19 ha suposat un allau informatiu difícil de gestionar per a totes i tots. “El virus” s’ha instal·lat a la primera plana de tots els mitjans i, en molts casos, a la nostra biografia.
Dins de la voràgine d’informació científica sobre el coronavirus, han proliferat els missatges alarmistes i poc rigorosos. De fet, un estudi del MIT publicat a Science basat en més de 126000 fils de notícies a Twitter confirmava recentment que la veritat triga aproximadament sis vegades més que la mentida a arribar a 1.500 persones a la xarxa social.
Moltes vegades és a les nostres mans (literalment, als nostres mòbils) evitar que una d’aquestes notícies falses, o “fake news”, continuï el seu camí virtual més enllà de nosaltres. Però, com distingir entre una notícia científica real i una de falsa?
Sovint és a les nostres mans aturar les notícies falses, o “fake news”. Però, com distingir entre una notícia científica real i una de falsa?
Aquí comparteixo els 5 consells que aquests dies he fet i continuo fent circular entre amics i coneguts, i que poden ser d’ajuda per a qualsevol persona que vulgui llegir les notícies de ciència “amb ulleres d’investigador”.
- No et quedis amb el titular. És important revisar els detalls que l’article periodístic presenta sobre la recerca en qüestió. No és el mateix afirmar que un experiment demostra un fet que suggerir que en el futur un fet podria passar. De la mateixa manera, és important identificar si les afirmacions del titular estan basades en una recerca que ja s’ha fet o si es parla d’una recerca que està en marxa però que encara no té resultats.
- Busca la font. Identifica a quin estudi o recerca fa referència l’article per a poder consultar-la. Aquests dies els estudis científics vinculats amb la COVID han proliferat, i se’n publiquen uns 2000 cada setmana. Tot i això, part d’aquesta recerca encara no ha estat revisada per parells ni publicada oficialment en cap revista, per tant és recomanable ser especialment crític amb els articles que es basin en aquests estudis pendents de publicació.
- Tracta les afirmacions molt sorprenents amb escepticisme. Cal esbrinar si estem davant d’una recerca basada en evidències excepcionals, que justificarien la sorpresa, o davant d’una notícia exagerada o simplement falsa. De vegades, una notícia ens sorprèn perquè no tenim un coneixement molt profund d’un tema. És una oportunitat per a llegir algun article o notícia general que en parli, i que ens permeti valorar la veracitat potencial de la notícia revolucionària. Per a notícies relacionades amb la salut global, la OMS disposa d’un portal molt complet i actualitzat amb informació respecte a molts temes d’interès com la salut planetària, la biodiversitat o el canvi climàtic.
- Contrasta la informació. Si una notícia molt cridanera o alarmista només apareix en un mitjà, sigues escèptica i posa’t les ulleres de científica per llegir-la. Fes una cerca i confirma si la pots trobar en altres webs o mitjans. El centre d’Estudis de Cultura Científica de la UPF comparteix al seu web una selecció de recursos informatius útils i rigorosos tant per als professionals de la comunicació com per a la ciutadania sobre la crisi de la COVID.
- No reenviïs o difonguis informació que no hagis valorat críticament. La desinformació és un problema de tots, i fer retuit o reenviar un missatge de WhatsApp sense haver revisat la informació pot contribuir a la difusió de “fake news” o notícies enganyoses. Cal anar amb compte sobretot amb missatges presumptament d’experts o expertes en temes de salut, com el missatge falsament atribuït a Unicef afirmant que veure aigua calenta podia matar al coronavirus. Sovint, una visita a la web de l’organització o una cerca ràpida a internet dels presumptes experts pot desenmascarar una notícia falsa.
Com sé si he caigut al parany d’una “fake new”?
L’OMS ha publicat un portal on recull i falsa moltes de les “fake news” que han estat circulant darrerament arreu del planeta. A Espanya, el web https://maldita.es publica diàriament una gran quantitat de “fake news” detectades. Però tots podem detectar i frenar l’enviament massiu de noves notícies falses a través de WhatsApp i les xarxes socials. En el cas de les imatges, podem fixar-nos en si semblen retocades, o fer-ne una cerca inversa via “google imatges” per esbrinar si la imatge es correspon amb la notícia que acompanya. En el cas de les notícies, seguir els cinc consells anteriors abans d’escampar un missatge pot evitar en molts casos que alimentem una informació no veraç.
Tecnologia al servei de la veritat
Mentrestant, les xarxes socials també s’estan posant les piles. WhatsApp ha pres mesures per evitar els reenviaments massius de missatges, i Twitter i Facebook intenten dirigir als usuaris a fonts fiables com la OMS per evitar la propagació d’informació sensacionalista. I no és per menys; la ciutadania demana mesures clares contra la “infodèmia” global causada per la desinformació viral a través de les xarxes socials – una desinformació que, segons critica el personal sanitari, posa en perill les vides que ells intenten salvar.
Amb algoritmes d’intel·ligència artificial capaços de detectar certs patrons que es corresponen amb les notícies enganyoses, la tecnologia podria en efecte jugar un paper important en el futur de les “fake news”. Però la darrera decisió la tenim cadascuna i cadascun de nosaltres.
L’experiència de la pandèmia ha apuntat a la necessitat que tenim com a societat de ser capaços d’interpretar críticament els problemes complexos que afecten el nostre planeta (one health). I per a això, la cultura i l’educació científica de totes i tots són fonamentals.
La pandèmia del coronavirus ens mostra que la cultura científica de la societat és essencial per a ser capaços d’interpretar críticament els problemes complexos que afecten el nostre planeta.
Tots podem posar el nostre granet de sorra i contribuir a una societat més informada i lliure si prenem consciència i evitem difondre notícies falses. Així que ja saps: abans de compartir o retuitar, sempre comprova els fets!
