El 15 de març del 2006 el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va ser inaugurat amb la promesa de convertir-se en actor principal en la recerca biomèdica al sud d’Europa. Els polítics, els mitjans de comunicació i els mateixos investigadors estaven segurs que aquesta nova infraestructura científica posicionaria Barcelona a la “Lliga de Campions” de la recerca biomèdica, i aquesta inauguració es va celebrar amb eufòria. Tot i això, ningú a Alemanya, el Regne Unit, França o Califòrnia no es va assabentar d’aquest esdeveniment. La capital de Catalunya era una ciutat associada amb l’art, l’arquitectura, el disseny, l’alimentació i el millor estil de vida mediterrani, però les principals activitats en recerca biomèdica no apareixien en el radar de la comunitat científica internacional en aquell moment. “Els meus companys es reien de mi quan el 2000 els vaig dir que em mudava a Barcelona”, recorda Reimund Fickert, alemany i director de projectes al PRBB i el seu primer empleat. Avui la gent ja no riu quan els científics anuncien el seu trasllat a un dels centres del PRBB.
“Estem compromesos amb una recerca que és útil per a la salut dels ciutadans i per produir una nova generació de coneixement, creat a partir de la interdisciplinarietat.”
Jordi Camí, PRBB
Aquesta iniciativa de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra ha pogut proporcionar una infraestructura científica oberta que permet a les institucions del Parc dur a terme recerca biomèdica competitiva d’àmbit internacional. Les dades sobre l’activitat científica, com ara publicacions, conferències o finançament de la UE, són excepcionals i similars a les de moltes universitats i institucions de recerca a Europa. En només deu anys, el PRBB ha demostrat ser capaç de jugar a la “Lliga de Campions” biomèdica, competint i atraient talent prometedor de tot el món i representant un punt sòlid al mapa del món de la recerca biomèdica. El Parc representa avui dia una massa crítica de 1.500 persones procedents de 50 països, serveis tècnics i científics d’avantguarda, una gran diversitat de perspectives de recerca, des de molècules fins a poblacions, i científics premiats internacionalment. La transformació de Barcelona també hi ha ajudat. Els nous centres de recerca i infraestructures, com el Parc Científic de Barcelona (PCB), el superordinador MareNostrum, el sincrotró ALBA i altres instal·lacions de recerca als hospitals universitaris locals, així com els contractes d’investigació ICREA per als millors investigadors, han donat a Barcelona un atractiu sòlid per sobreviure en la moderna economia del coneixement.
Els anys 80: els inicis d’un somni
Les primeres accions per promoure un parc de recerca biomèdica al costat de l’Hospital de Mar van tenir lloc el 1985, quan Jordi Camí, llavors director de l’IMIM, va redactar la proposta inicial. Va trobar el suport immediat de Joan Clos, regidor de salut a l’Ajuntament de la ciutat, que més tard, el 1997, es va fer càrrec de l’alcaldia substituint a Pasqual Maragall. Quan a finals de 1987 Barcelona va guanyar ser la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992 contra París i Amsterdam, tota l’energia política es va enfocar en la preparació dels Jocs i el parc de recerca biomèdica es va deixar en suspens.
No obstant això, un esdeveniment important va establir la base per a l’èxit del PRBB en els temps preolímpics. Un cop aprovats els informes tècnics i de viabilitat sobre el parc de recerca, el Comitè de Planificació Urbana de Barcelona va classificar l’espai que hi havia al costat de l’hospital com a “parc biomèdic” el 1991, fet que significà que no s’hi podia construir cap altra cosa. Un altre efecte secundari dels Jocs Olímpics va ser l’obertura de la ciutat al mar amb platges artificials, un passeig marítim i un port olímpic, que es va convertir en el nou barri “turístic” del PRBB. A més, l’IMIM es va fer càrrec de la creació del laboratori oficial antidopatge per als Jocs en un edifici corbat de nova construcció unit a l’Hospital del Mar, que va ser inaugurat el 1992 i que va ser la seu de l’IMIM fins el seu trasllat al PRBB el 2006. A partir de 1997 l’edifici va allotjar també els innovadors estudis en Biologia Humana i el nou Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF), impulsats per Jordi Camí.
Un cop signats els acords polítics finals entre la UPF i l’Ajuntament de Barcelona, el projecte es va desenvolupar també arquitectònicament, conduint a l’inici de la construcció el 2001. El 2005 el Consorci PRBB va ser fundat per la UPF (20 %), l’Ajuntament de Barcelona (30 %) i la Generalitat (50 %) amb la missió de gestionar i mantenir el Parc i les seves instal·lacions, així com de preparar-lo per a la seva inauguració el 2006. Les primeres entitats del Parc van ser l’IMIM, el CEXS-UPF, el CRG, el CMRB, l’IAT i el CREAL, que ocupaven el 100 % de l’espai de recerca dels 35.000 m2 inicials de l’edifici.
2001-2006: un edifici de recerca “sexy”
Els arquitectes barcelonins Manuel Brullet i Albert de Pineda van dissenyar una infraestructura científica on els investigadors poguessin estar junts, establir connexions i comunicar-se entre ells en una estructura flexible, alveolar. Tot i la complexitat tecnològica de l’edifici, en aquell moment va presentar una nova línia d’austeritat. Els principals materials utilitzats van ser la fusta, l’acer, el formigó i el vidre. Això va ser compensat per la riquesa de l’espai i la seva expressió urbanística del volum. De fet, el PRBB, amb els seus 55.000 m2, és un dels edificis singulars més grans de Barcelona i la seva superfície equival a tota una illa de l’Eixample.
La construcció de l’edifici, que va començar al setembre del 2001 i va finalitzar a l’octubre del 2006, va tenir un cost de 120 milions d’euros, incloent-hi l’adquisició de tot el mobiliari de laboratori i oficina, així com de l’equipament de les instal·lacions de l’estabulari. Amb la seva geometria fluida i la forma el·líptica i cònica, l’edifici no té vistes frontals clàssiques i sembla ingràvid. La façana exterior de panells de fusta de cedre vermell controla la llum del sol i dibuixa el contorn de l’estructura. Com que no arriba a terra, es reforça la sensació d’estructura flotant.
“L’edifici crida l’atenció per la seva bellesa i la seva excel·lent ubicació al costat del mar. És una atracció estètica que dóna dignitat a l’activitat científica”.
El Parc va ser construït “de baix a dalt” per mitjà d’estructures verticals temporals fins que es va arribar a l’estructura de suspensió al sostre a una alçada de 36,5 m. Després d’això, d’una manera “de dalt a baix”, una estructura metàl·lica externa de tensors es va connectar a abraçadores d’acer del sostre. Un cop es va transferir a la coberta el 60 % del pes de la construcció, aquesta suspensió va permetre l’eliminació de les estructures temporals i que augmentessin els grans espais oberts, amb només algunes columnes en cada un dels set pisos per sobre del terra. Això va proporcionar més flexibilitat en l’adaptació dels laboratoris i les oficines, que han estat sempre al 100 % d’ocupació, d’acord amb les necessitats dels científics.
Deu anys connectant ciència i diversitat en un espai creatiu únic
El PRBB ha arribat on és gràcies a l’esforç de molts, però sobretot gràcies a la gent que el conforma: una comunitat internacional —amb una cinquantena de nacionalitats— i multidisciplinària, amb 100 grups de recerca que estudien des dels aspectes més moleculars de la biomedicina fins als més poblacionals, des de la biologia experimental fins a la teòrica i computacional, de la més bàsica a la més aplicada i translacional. En aquest singular edifici, grups de recerca en càncer interaccionen amb d’altres en biologia de sistemes i bioinformàtica, laboratoris de fisiologia clínica comparteixen l’hora del dinar amb els de genòmica o epidemiologia, equips de biòlegs evolutius juguen a vòlei amb neurocientífics i amb físics que estudien sistemes complexos, psicòlegs prenen cafè amb científics experts en cèl·lules mare i amb metges.
Aquesta hibridació creuada ajuda que s’hi faci una recerca d’excel·lència. En són una prova els més de 1.200 articles publicats l’any, les més de vint beques del prestigiós European Research Council (ERC) per a investigadors del parc, o les més de 300 conferències científiques que hi tenen lloc anualment.
El PRBB és una coalició d’una universitat, un hospital i diversos centres de recerca que han rebut els màxims reconeixements nacionals en la seva categoria: el CEXS-UPF ha estat guardonat amb la distinció Maria de Maeztu per a universitats, l’IMIM-Hospital del Mar ha estat nomenat Institut de Recerca Sanitari i el CRG ha estat reconegut com un Centre d’Excel·lència Severo Ochoa.
“He vist el PRBB créixer des que va néixer. Per a mi, ser part de la comunitat del Parc ha significat col·laboracions i intercanvis científics en un entorn multidisciplinari, un dels valors més importants del PRBB. La comunicació és fàcil, aquí!”
Fátima Gebauer, Cap de grup al CRG
Els serveis cientificotècnics compartits entre els centres del Parc són una clau important d’aquest èxit i un al·licient a l’hora de captar talent. Tenir a l’abast un dels dos espectròmetres de masses més precisos del món, una de les unitats de citometria de flux tecnològicament més avançades d’Europa o un dels estabularis europeus més complexos i robotitzats no passa desapercebut entre els aspirants a venir a treballar aquí.
2016 i més enllà
No és poc el que s’ha aconseguit en aquesta dècada. La prova que s’està fent bé és el fet que d’altres que ara comencen a seguir estratègies semblants. El nou Francis Crick Institute, que s’inaugurarà a Londres enguany i que fins i tot estèticament té una certa semblança al PRBB, també aposta per reunir una gran massa crítica en un sol edifici per treballar en temes ben diversos dins la biomedicina. Com diu el seu director, Paul Nurse, “crear ponts entre les disciplines porta el seu temps, però els beneficis són enormes. A les fronteres entre diferents àrees científiques hi passen coses interessants, perquè hi ha estimulació entre gent que pensa de forma diferent”.
El PRBB ha estat i és un espai de trobada de disciplines diverses, i així ho testifiquen els excel·lents científics que hi treballen. I pretén continuar sent una destinació desitjable per a les noves incorporacions que de segur arribaran. Per això, cal no aturar-se i seguir apostant per mantenir aquesta recerca d’avantvanguarda.
En els propers anys tindran lloc nous canvis. Uns instituts marxen, d’altres vindran. Els nous reptes de la biomedicina requeriran noves tecnologies, més recursos i formes imaginatives de fer recerca transdisciplinària i cooperativa. Com diu Iain Mattaj, director de l’EMBL a Heidelberg: “El Parc funciona gràcies a la seva gran massa crítica. Però per tenir un ambient de recerca exitós és essencial, a més, la voluntat de col·laborar”. S’ha demostrat que aquesta voluntat hi és i que ha donat els seus fruits. Ara cal seguir sembrant.
Una comunitat que batega
Activitats socials: La comunitat del PRBB és jove, dinàmica i social. Cada any més de 500 persones participen al campionat de vòlei platja, amb partits diaris durant quatre mesos. Aquest esdeveniment esportiu, juntament amb una orquestra, una coral, classes de ioga o els esmorzars solidaris organitzats pels Incubakers —totes activitats sorgides dels mateixos residents— ajuden a crear connexions i sinergies, així com a cohesionar la comunitat tan diversa que tenim al Parc.
Divulgació: La recerca d’excel·lència que té lloc al PRBB no es queda parets endins. La jornada de portes obertes és una cita anual amb els ciutadans de Barcelona, on més de 3.500 persones vénen a conèixer de primera mà la recerca que té lloc als centres del PRBB. La resta de l’any, quasi 12.000 persones passen per les instal·lacions del Parc i més de 200 estudiants de batxillerat participen al Premi PRBB al millor treball de recerca. Però també es pot estar al dia de les activitats del Parc a través de la revista mensual El·lipse o seguint-lo a les xarxes socials, com ja fan més de 8.500 persones.
Formació i bones pràctiques: Per poder fer la millor recerca no només cal saber de ciència. El lideratge, el bon desenvolupament professional o la comunicació són habilitats que no s’aprenen tradicionalment en les carreres tècniques, i el programa “Intervals” al PRBB s’encarrega d’omplir aquest buit. Unes 400 persones, tant científics com personal administratiu, aprofiten cada any un dels 30 cursos gratuïts de formació continuada. Al PRBB també es fa èmfasi en les bones pràctiques científiques, a través d’un codi comú a tots els centres, un curs en integritat en la recerca per als estudiants de doctorat i diverses activitats organitzades per un grup de treball intercentres.
Més informació: Presentació actual del PRBB – bit.ly/PRBB-Presentation
