Aquest llibre adreçat als qui cuiden persones amb Alzheimer reflecteix l’extrema sensibilitat de l’autor, el Dr. José Luis Molinuevo, per copsar la globalitat de la problemàtica que es presenta a la seva consulta, lluny de la visió reduccionista de la medicina actual.
L’autor reflecteix una manera constructiva de (con)viure amb la malaltia d’Alzheimer, molt diferent de la desolació que s’experimenta quan se’n constata el diagnòstic. Molinuevo mostra un camí per acceptar la malaltia i les seves repercussions amb dignitat, fent aflorar aspectes positius i de creixement personal. Recorda la importància de viure el moment, d’adaptar-se i ocupar-se (no pre-ocupar-se), d’actuar amb amor i sinceritat, de conèixer els propis límits i d’atendre tant les necessitats del malalt com les pròpies.
Tot això amb una premissa important: la persona que pateix Alzheimer és, sobretot, persona, i la seva identitat queda preservada si no la vinculem al que fa, sinó al que és. El llibre ens condueix per un camí d’esperança que ens mostra una “ruta” de transformació i creixement personal a partir d’una situació que ens pot resultar difícil a priori.
Ressenya de Sandra Poudevida.