La forma en què els àtoms estan disposats en l’espai determina si una molècula és «dextrògira» (gira cap a la dreta) o la seva imatge especular, «levògira». A la natura, fins on sabem, totes les molècules tenen una sola disposició possible: els sucres que formen l’esquelet de l’ADN i l’ARN són dextrògirs, mentre que a les proteïnes, els aminoàcids són levògirs.
Però la comunitat científica, sempre tractant d’ampliar els límits del coneixement, s’ha preguntat durant molt de temps si hi podria haver alternatives a la vida tal com la coneixem. Fa uns anys, algunes persones van començar a tractar de crear sintèticament imatges especulars de molècules existents. I ho van aconseguir. Però el següent pas, intentar crear tota la maquinària molecular necessària per sostenir una cèl·lula viva feta completament de molècules especulars, està fent saltar algunes alarmes.
Un grup internacional de científics i científiques ha publicat recentment un informe i un article d’opinió a la revista Science en què demanaven que s’aturés la investigació sobre la creació de microbis de «vida mirall», per temor que poguessin representar un «risc sense precedents» per a la vida a la Terra.
En aquest article, analitzem què és la vida especular i els seus possibles beneficis i riscos amb dos investigadors del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Per què és interessant la vida especular?
No sabem per què les molècules existeixen en una sola de les dues conformacions possibles. «Pel que sabem, podria haver estat l’altra confirmació, de manera que, per exemple, les proteïnes es retorcessin cap a la dreta en lloc de cap a l’esquerra», diu Ricard Solé, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i autor de «La lògica dels monstres», un llibre sobre els límits de la diversitat de la vida. «La vida al nostre planeta té una asimetria, i això podria deure’s a una raó, o simplement a un accident històric. Aquest ha estat un debat durant anys, especialment sobre l’origen de la vida. I la investigació sobre la vida especular podria donar-nos una resposta», admet.
Més enllà de la curiositat i la comprensió bàsica de la vida, d’altres citen les possibles aplicacions de les molècules “mirall”. Tot i que per això ja tenim la biologia sintètica, diu Solé.
Javier Santos-Moreno, investigador del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) que ha treballat recentment en un projecte per modificar els bacteris de la pell per tractar la dermatitis atòpica, hi està d’acord. «Hem avançat molt en biologia sintètica per a la biomedicina o la bioremediació».
Ens parla per exemple de col·legues que estan creant bacteris amb un codi genètic alternatiu. Això les fa més resistents a l’atac de bacteriòfags (virus bacterians) alhora que els impossibilita barrejar-se amb els bacteris naturals i transmetre el seu ADN. «És com si el manual d’instruccions d’aquests bacteris sintètics estigués en un idioma estranger. Per tant, si acaba a dins d’un bacteri ‘normal’, no entendrà les instruccions i les ignorarà». És important destacar també que, atès que les molècules que componen l’ çADN i les proteïnes d’aquests bacteris sintètics són els mateixos, poden ser reconeguts pel nostre sistema immunològic i trencats pels enzims existents. «Així que, si alguna cosa surt malament, les pàgines del llibre poden ser arrencades», diu Santos-Moreno.
Per què podria ser un risc la vida especular?
La situació seria diferent amb un potencial bacteri “mirall”. Per continuar amb l’analogia del llibre, un bacteri mirall tindria un llibre d’instruccions que no està en un idioma diferent, sinó que està fet d’un material diferent. «Seria un llibre de metall, el que significa que seria indestructible amb les eines que tenim», explica Santos-Moreno. De manera que els avantatges de la vida especular – ser més resistent, més estable, més irreconeixible – es converteixen en els seus riscos. Són dues cares de la mateixa moneda.
Un bacteri mirall viable, diuen els autors del comentari de Science, trigarà almenys a una dècada a ser desenvolupat. O fins i tot més. «Encara estem molt lluny, necessitaríem avançar en dues àrees paral·leles: la creació de molècules mirall individuals i la capacitat de crear un organisme sintètic des de zero», diu Santos-Moreno. “Però estem avançant en totes dues àrees, i la investigació no és lineal. Coses que semblaven impossibles fa 20 anys, ja les hem superat… I una vegada que tots dos camps arribin a un cert punt, podria ser possible unir-los, per crear un organisme sintètic des de zero, amb molècules mirall en lloc de naturals”, vaticina l’investigador.
«Dubto que la vida especular sigui viable en absolut. Però és una pena crear una histèria que pugui impedir l’avanç del coneixement»
Ricard Solé (IBE)
«Jo dubto que una estructura així sigui viable», difereix Solé. “La gent sovint està tan concentrada en el seu camp especialitzat que s’oblida del panorama general i de les realitats ecològiques, on la lluita pels recursos ha fet impossible l’existència de qualsevol vida que no sigui la que tenim”.
“I, en qualsevol cas”, continua, “crec que les aplicacions potencials de la vida especular són inversemblants: el mateix es pot fer amb la biologia sintètica, d’una manera molt més fàcil i probablement més segura. El que és una llàstima per a mi, però, és que estem creant una histèria al voltant del tema que podria impedir que s’avanci en la ciència», diu Solé. «Em recorda als anys 80 i 90, amb l’ADN recombinant: es va generar una opinió pública, sense base a cap evidència científica, que els organismes genèticament modificats alliberats en el medi ambient podien tenir conseqüències no desitjades, i això va acabar limitant l’experimentació”.
“Crear un organisme capaç de reproduir-se, sense competidors i sense eines per frenar-los seria molt arriscat“
Javier Santos-Moreno (MELIS-UPF)
Santos-Moreno discrepa lleugerament. «Amb les molècules mirall soles, el risc és limitat. Però quan crees un organisme sencer que es pot reproduir, sense competidors i sense mitjans coneguts per aturar-lo… això és una altra cosa», diu. “Em sembla que els possibles beneficis no estan tan clars i el risc és molt alt. Crec que és bo que aquests investigadors, alguns dels quals han estat involucrats en la investigació especular, estiguin demanant precaucions. De tota manera, tal vegada mai aconseguiríem crear vida en mirall, però més val prevenir que curar», conclou.
