Aquesta imatge d’André Faure, investigador postdoctoral del Centre de Regulació Genòmica (CRG), mostra l’estructura d’una proteïna humana, amb els seus llocs actius marcats en groc i els llocs al·lostèrics en vermell i blau, descoberts gràcies a una nova tècnica.
La majoria dels medicaments estan desenvolupats per unir-se al lloc actiu de la proteïna diana, inhibint-la o activant-la. El problema és que aquests llocs actius solen ser molt semblants entre diferents proteïnes, de manera que el medicament pot estar atacant a diverses alhora, produint efectes secundaris i reduint-ne l’eficiència.
Hi ha altres llocs a les proteïnes, més amagats però més específics, que en unir-se a un medicament modifiquen també l’acció de la proteïna. Aquests es diuen llocs alostèrics, i normalment són gairebé impossibles de detectar.
Ara un equip investigador del CRG ha desenvolupat una nova tecnologia que permet descobrir aquests llocs alostèrics ‘amagats’ a l’estructura de la proteïna. La tècnica consisteix a canviar tots i cadascun dels aminoàcids de la proteïna (les peces que la formen) d’un en un, i mirar, per a cadascuna de les milers de versions de la proteïna resultants, quin és l’efecte quan s’introdueix en cèl·lules vives al laboratori.
“És un experiment de ‘força bruta’ que ens permet trobar un ‘punt fluix’ a cada proteïna, un lloc on potencialment la podríem atacar amb un medicament. Fins i tot per a aquelles proteïnes que fins ara es consideraven ‘dianes impossibles'”, explica Ben Lehner, líder del grup.
A més, segons Júlia Domingo, primera coautora de l’article, aquesta tècnica és “més eficient, més barata i més ràpida” que altres que es fan servir actualment, i podria revolucionar el desenvolupament de fàrmacs.
Els i les investigadores han utilitzat la tècnica per estudiar aquests llocs o ‘portes ocultes’ en dos dels dominis proteics més comuns en humans, el SH3 i el PDZ. A més, han vist que aquests llocs alostèrics no tan sols poden ser encesos i apagats, sinó modificats de formes més subtils, com si es tractés del control de temperatura en un termòstat. Això podria ajudar a desenvolupar medicaments molt més precisos i intel·ligents.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
