Trobada anual de l’IMIM: compartir per enfortir la recerca

El passat mes de maig, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) va celebrar la tercera edició del Retreat IMIM. Es tracta d’una jornada on es pretén compartir i posar en comú els projectes més rellevants de cadascun dels grups de recerca del centre, repartits en sis àrees:

• Càncer
• Epidemiologia i Salut Pública
• Informàtica Biomèdica
• Neurociències
• Processos Inflamatoris i Neurovasculars

La finalitat d’aquesta iniciativa anual és crear noves connexions i enfortir relacions entre els diferents grups, així com promoure l’intercanvi d’informació científica.

A continuació, destaquem un parell dels projectes que s’estan portant a terme a l’IMIM, al programa d’Epidemiologia i Salut Pública.

Suïcidis entre joves: prevenció i barreres

Philippe Mortier, investigador post-doctoral al grup de Serveis Sanitaris de l’IMIM, va presentar un estudi sobre les barreres en el tractament de les actituds i pensaments suïcides entre estudiants de primer any d’universitat.

El científic va remarcar la importància d’estudiar els trastorns mentals en aquest grup d’individus, ja que els suïcidis són la segona causa de mort entre els joves de 15 a 20 anys. Desgraciadament, la gran majoria d’individus afectats no són tractats. En el seu estudi, Mortier analitza les possibles barreres a l’hora de rebre tractament.

Si bé la lògica ens diu que les barreres estructurals, és a dir, la manca d’accés al tractament, serien les principals, l’estudi confirma que ho són les barreres d’actitud. Aquestes fan referència a les dificultats experimentades pel propi individu, que resulten de no comprendre, confondre o ignorar el trastorn. Sovint, els afectats prefereixen afrontar el problema per ells mateixos, sense haver de passar pel tràngol de comunicar-ho a les persones del seu voltant.

Els suicidis són la segona causa de mort en joves de 15 a 20 anys. En aquest estudi es va desenvolupar una intervenció digital amb mòduls basats en teràpies cognitivo-conductuals.

Per tal d’oferir ajuda als estudiants que no volen compartir els seus problemes amb la gent que els envolta, Mortier i els seus col·laboradors han implementat una intervenció digital. A través d’internet, s’envien una sèrie d’enquestes als estudiants per valorar la seva salut mental. A partir d’aquí, aquests poden accedir a una sèrie de mòduls basats en teràpies cognitivo-conductuals. El mòdul per tractar la depressió, per exemple, té una durada de 8 setmanes i, cada mòdul (un per setmana), se centra en un aspecte diferent de la depressió.

“L’avantatge dels mòduls digitals és que es pot arribar a molts estudiants, mentre que, amb la teràpia habitual, molts pacients no reben ajuda a temps.”

Philippe Mortier

Les enquestes van ser enviades a gairebé 14 mil estudiants de primer any de grau, procedents de 19 universitats distribuïdes per 8 països diferents (Austràlia, Bèlgica, Alemanya, Mèxic, Irlanda, Sudàfrica, Espanya i EEUU). L’estudi s’ha portat a terme dins la iniciativa World Mental Health International College Student (WMH-ICS).

“A través de vídeos, àudios i llibres de text s’explica què és la depressió, quins són els seus símptomes… I això ajuda als individus a entendre millor què és el que els està afectant. D’altra banda, també existeix l’opció de visitar a un especialista a distància. No obstant, l’avantatge dels mòduls digitals és que es pot arribar a molts estudiants, mentre que, amb la teràpia habitual, molts pacients no reben ajuda a temps o simplement no poden permetre’s-ho”, confirma Mortier.

Arrel de la intervenció digital, els resultats de l’estudi demostren que gairebé el 25% dels estudiants participants en l’estudi buscarien tractament si tinguessin un problema emocional en un futur. D’altra banda, i com ja s’ha comentat, les raons principals per les quals els individus no buscarien tractament són: la preferència de tractar la problemàtica per un mateix (gairebé el 57% dels estudiants) i la preferència de parlar-ho exclusivament amb amics o familiars (gairebé el 50%).

Les baixes per embaràs en treballadores de la salut

Consol Serra, coordinadora del grup d’Epidemiologia Social i Salut Laboral de l’IMIM, ha presentat un estudi sobre les absències durant l’embaràs en 428 treballadores del Parc de Salut del Mar entre el 2010 i 2014. Es va fer un seguiment anotant els tipus de baixa dels que gaudien les dones, durant tot el període de l’embaràs fins al moment del part.

Durant aquest període la dona pot gaudir de dos tipus de prestacions per protegir la seva salut i la del fetus:

• la baixa tradicional, per problemes de salut no relacionats amb la feina
• una baixa específica per l’embaràs, per evitar que la dona es vegi exposada a algun factor de risc a la feina (PRE – prestació de risc durant l’embaràs)

La primera és assumida pel sistema sanitari públic, mentre que la segona ho és per part de les mútues, “cosa que dificulta una gestió administrativa eficient de la situació”, destaca Serra.

Serra i el seu equip han observat que la majoria de les treballadores mantenen la seva activitat laboral durant l’embaràs, i només a partir del tercer trimestre s’incrementen les absències (més del 80% de les dones estaven de baixa en el darrer mes), sobre tot per malalties. Només la tercera part de les baixes son per prevenció a l’exposició a algun risc laboral. Entre altres arguments, les investigadores consideren que l’obtenció de la baixa per malaltia pot resultar més senzilla des del punt de vista administratiu que la tramitació de la prestació per risc durant l’embaràs, fomentant així que la dona recorri abans al metge de família en comptes del metge de la feina com a primera opció.

“Aquest estudi pot ajudar a orientar als polítics a com millorar encara més la protecció social i, en el cas de l’embaràs, millorar el benestar social.”
Consol Serra

No en tots els hospitals es gestionen les absències per embaràs de la mateixa manera que al Parc de Salut del Mar. Consol comenta que hi ha hospitals on un embaràs significa una absència per prevenció de riscos en l’embaràs.  “Per curar-se en salut les dones inicien una PRE durant els primers mesos d’embaràs, i això té costos. Que se’n vagi a casa molt aviat no ajuda en la visió laboral de la dona en la societat. Òbviament se l’ha de protegir però ni poc ni massa, sinó la justa mesura. Això és el que volem mirar amb altres hospitals que tenen un punt de vista diferent en aquesta gestió” – ens explica la metgessa. A més a més, volen obrir fronteres cap a l’estudi d’altres sectors laborals en els quals els riscos presents serien també diferents.

Segons la investigadora, el fet que la majoria de treballadores demanen una baixa durant l’últim mes d’embaràs suggereix una oportunitat de modificar l’actual regulació del permís de maternitat.