El maig de 2023, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la fi de la COVID-19 com a emergència sanitaria mundial. Però també va subratllar que això no significava que la malaltia deixés de ser una amenaça mundial.
De fet, amb un balanç de gairebé 770 milions de casos i 7 milions de morts a tot el món, el pitjor de la pandèmia ha passat; però el coronavirus és aquí per a quedar-se. En paraules de Tedros Adhanom Ghebreyesus, Director General de l’OMS, “el SARS-CoV-2 segueix matant i segueix canviant. Segueix existint el risc que apareguin noves variants que causin nous repunts de casos i morts”.
Per això, l’estiu de 2022 es va posar en marxa el projecte END-VOC, de tres anys de durada i finançat amb fons europeus (grant agreement no. 101046314). El seu objectiu: avaluar la circulació i l’impacte de les variants preocupants (VOC) del SARS-CoV-2 i millorar la recopilació i l’anàlisi de dades per a identificar les amenaces actuals i futures.
El projecte, liderat des del University College de Londres (UCL), al Regne Unit, i amb 19 socis de tot el món – entre ells l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), amb un equip dirigit per Elisabeth Cardis -, farà això mitjançant l’estudi de 28 cohorts ben caracteritzades a tot el món.
A principis de juny, el consorci, que reuneix personal expert interdisciplinari de tot el món, des de la virologia fins la salut pública, va organitzar un simposi científic a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per a debatre sobre la preparació i els esforços de resposta a escala europea i mundial, així com sobre l’estat de l’art de les variants de COVID-19.
Simposi END-VOC: Les variants de COVID-19 i la propera pandèmia
La reunió va començar amb la intervenció de Carmen Cabezas Peña, Secretaria de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, que va lloar l’esforç vacunal realitzat a nivell internacional, amb més de 13.000 milions de dosis administrades. Només a Catalunya, on normalment s’administren 3 milions de dosis anuals per a diferents malalties, durant la pandèmia del Covid-19 es van superar els 16 milions de dosis. Però també va recordar la importància de mantenir els mecanismes de vigilància.
Així Cabezas Peña va posar èmfasi també en la importància de treballar junts: entre els diferents països, però també entre el món acadèmic, el mèdic i l’empresarial.
De fet, això és una cosa que l’OMS ha reconegut, segons el ponent Oliver Morgan, Director de Sistemes d’Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies de l’organització mundial. L’abril de 2022, l’OMS va donar a conèixer una estratègia de vigilància genòmica, i va crear la IPSN, una Xarxa Internacional de Vigilància de Patògens on hi participen acadèmics, el sector de la sanitat pública, el sector privat i la societat civil.
“Hem d’estar preparats per a la propera pandèmia – perquè arribarà”
Carmen Cabezas Peña (secretaria de Salut Pública, Generalitat de Catalunya)
La primera part de l’acte, centrada en l’epidemiologia, va comptar amb ponents com Oliver Morgan, que va oferir la visió global de l’OMS – incloent el paper de la intel·ligència artificial (IA) i les noves tecnologies en la detecció de riscos pandèmics i epidèmics; Janet Díaz també de l’OMS, que va oferir una visió més clínica; i Anniek de Ruijter, que va parlar dels aspectes jurídics. A la segona part, Tom Peacock (Imperial College), François Balloux (UCL), Sergio Abrignani (Universitat de Milan) i Nisreen A. Alwan (Universitat de Southampton) van analitzar l’estat actual de les variants del SARS-CoV-2.
Entrevistem en Ibrahim Abubakar, investigador principal del projecte amb seu a la UCL.
“Detectar les noves variants preocupants de Covid-19 i comprendre les seves implicacions en el diagnòstic, les estratègies de vacunació i les opcions de tractament és clau per a orientar la nostra resposta al virus”
Ibrahim Abubakar, investigador principal del projecte (UCL)
Abans de tot: quina és la situació actual de Covid-19?
La resposta global especial a la pandèmia ha acabat, però això no significa que la resposta hagi acabat, especialment per a les persones amb comorbiditats (altres malalties). O estacionalment; per exemple, a l’hivern hi haurà més casos. Per tant, segueix sent una greu amenaça per a la salut de la que hem de ser conscients.
Quin és l’objectiu d’END-VOC? Se centra en Covid-19 o serà útil per a altres pandèmies?
L’objectiu d’END-VOC és reunir cohorts de tot el món – 28 en total, d’Europa, però també de Brasil, Índia, Nigèria, tots els continents – per a seguir l’aparició de variants preocupants (VOC) del SARS-CoV-2. Es tracta de variants que adquireixen mutacions que les fan més patògenes o més transmissibles. Els virus muten amb molta freqüència, però la majoria de les variants desapareixen ràpidament. Són les VOC – com Alfa, Beta, Gamma, Delta o Òmicron, en el cas del coronavirus – les més perilloses.
L’objectiu d’END-VOC és recopilar dades que ens ajudin a comprendre quina és la millor manera de tractar les persones amb Covid (incloses aquelles amb Covid persistent), però també com utilitzar aquesta informació per a preparar-nos per a la pròxima pandèmia.
Què hem après de la pandèmia de coronavirus i de la resposta mundial a la mateixa?
Hi ha molt per aprendre: quina és la millor manera de reunir els diferents conjunts de dades dels diferents països; com utilitzar-los per a decidir quins tractaments funcionen, o com prioritzar a qui vacunar primer; com dur a terme les mesures preventives – com la distància social – de manera eficaç i amb el menor impacte en la societat en termes de cost econòmic, etc. Tot això és el que volem aprendre de les dades que estem recopilant i així poder utilitzar-les per a fonamentar les futures polítiques a nivell nacional, internacional i mundial.
Quins són els principals reptes a l’hora de recopilar aquestes dades i aprendre d’elles?
En primer lloc, la recopilació de dades de llocs tan diferents planteja molts reptes. Alguns estan relacionats amb els recursos econòmics – alguns llocs tenen la capacitat de seqüenciar molt més que d’altres, per exemple. Però és fascinant veure que a tot arreu hi va haver una mínima recollida de dades, fins i tot en els llocs més remots del món.
“És fascinant veure que a tot arreu hi va haver una mínima recollida de dades, fins i tot en els llocs més remots del món”
Però, en qualsevol cas, crear dades és només el primer pas. Després estan les tecnologies per a emmagatzemar-les, transferir-les d’un lloc a un altre, els requisits ètics i de governança…
Aquests han sigut un tema candent a la vostra reunió…
En efecte. Haig de dir que alguns d’aquests requisits ètics i barreres són legítims, existeixen per a protegir-nos, però en altres hem anat massa lluny… En un intent de “protegir les nostres dades”, fins i tot quan estaven totalment anonimitzades, algunes organitzacions s’han negat a compartir informació que hauria servit per al bé global. I estic segur que la majoria de la gent hagués volgut compartir les seves dades anònimes, amb els controls adequats, per a ajudar a comprendre millor el virus.
En qualsevol cas, un cop tenim aquestes dades, cal veure què fem amb elles. Necessitem les ments adequades per a analitzar-les, els acords multilaterals adequats i organismes com l’OMS per a processar aquestes dades i elaborar informes que les autoritats de salut pública i el personal mèdic i científic puguin utilitzar per a donar una resposta.
“Tenim la responsabilitat de produir les millors dades científiques i comunicar-les amb la major claredat possible per a que els polítics no tinguin l’excusa que la ciència al respecte no existeix”
END-VOC és un projecte de recerca. Quina és la seva relació amb l’elaboració de polítiques?
Estem molt ben integrats amb els responsables polítics: entre els nostres socis hi ha organitzacions nacionals de salut pública. Parlem regularment amb l’OMS i el Centre de Control de Malalties (CDC).
Per suposat, seria ingenu pensar que la política es basa únicament en la ciència. Però tenim la responsabilitat de produir la millor ciència i comunicar-la amb la major claredat possible per a que els polítics no tinguin l’excusa que no hi ha dades científiques al respecte.
