Conegut com un dels fundadors de la paleogenètica, Svante Pääbo, biòleg suec de 53 anys, va ser nomenat per la revista TIME com una de les 100 persones més influents de l’any 2007. És el director del Departament de Genètica del the Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology a Leipzig, Alemanya, i en la seva visita al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) ens va parlar sobre el projecte del genoma Neandertal.
Què és exactament la paleogenètica?
És l’estudi de l’ADN extret d’organismes que fa temps que estan morts.
I per què ens ha d’interessar estudiar espècies extingides?
Bé, la gran majoria dels organismes que han existit estan morts avui en dia. Estudiar el seu ADN ens ajuda a “veure” l’evolució, el què ha passat a través del temps, enlloc de tan sols inferir-ho.
“La gran majoria dels organismes que han existit estan morts avui en dia”
Estem parlant de restes realment antigues: encara contenen ADN?
Els espècimens més recents, d’uns 50 anys, tenen ADN. Però amb restes més antigues, depèn de moltes coses: on es van trobar, en quines condicions, etc. Podria ser que només una de cada 50 contingués ADN.
Esteu en el procés de reconstruir el genoma complert dels Neandertals. Cóm ho feu?
Primer varem haver de trobar espècimens que tinguessin una quantitat raonable d’ADN Neandertal. A més no havia d’estar contaminat amb ADN bacterià o d’humans moderns. Varem analitzar 70 restes dels aproximadament 300 individus Neandertals que s’han trobat fins ara, dels que només 3 complien les condicions – un a Croàcia, l’altre a Espanya (a Astúries) i l’altre a Alemanya.
Quines són les majors dificultats en analitzar ADN antic?
La primera és el deteriorament de l’ADN. Tot i això després de fer vàries rondes de seqüenciació podem detectar si la seqüència és real o està deteriorada.
El segon problema és la contaminació per altres tipus d’ADN. Emprem diversos assajos per testar això, per exemple mirant si hi ha ADN d’un o de dos cromosomes X, per que en un mascle, que és el que estem seqüenciant, només n’hi hauria d’haver un.
Quan s’acabarà el projecte, i què n’heu après de moment?
La seqüència s’ha acabat al 2008 i ara tenim un primer esborrany del genoma, però necessitem uns altres 6 mesos per analitzar-la. De moment els estudis mostren que els Neandertals no van contribuir a la diversitat genètica moderna, la qual cosa vol dir que tot i que van cohabitar a Europa, els Neandertals i els humans probablement no es van barrejar.
Es comunicaven els humans amb els Neandertals?
Bé, hi ha una història interessant sobre el gen FOXP2, que és important per la parla. Aquest gen està molt conservat, només hi ha dos nucleòtids diferents entre els ximpanzés i els humans. Varem decidir comprovar quina versió hi havia en els Neandertals i tenen la versió humana! Així que no hi ha raó per pensar que els Neandertals i els humans no poguessin comunicar-se. És clar que hi ha moltes coses relacionades amb la llengua que encara no coneixem, així que el misteri no està resolt.
“No hi ha raó per pensar que els Neandertals i els humans no poguessin comunicar-se”
Quines diferències hi ha entre humans i ximpanzés?
Ens va sorprendre veure que les poblacions de ximpanzés o goril·les són més variables que les dels humans. Si a l’atzar agafes dos humans i els compares amb dos ximpanzés s’observa que els humans tenen 2 o 3 vegades menys variació genètica que els ximpanzés, tot i que hi ha 7 bilions d’humans i només uns 100,000 ximpanzés en el món.
Això demostra que els humans venim d’una població força petita que s’ha expandit darrerament. Es podria dir que tots els humans som africans: o bé vivint a l’Àfrica, o bé exhiliats recents!
Quin és el teu objectiu per als propers anys?
Necessitem uns anys més per seqüenciar les mostres unes 12 vegades, per tal de tenir una seqüència fiable. Després, ja veurem!
