Rin4′: Més que un concurs de divulgació científica

Un estudiant de doctorat que estudia com les neurones transporten molècules al llarg de la seva longitud, Artem Komissarov, ha estat el guanyador de la competició de divulgació Rin4 ′. En aquesta auto-entrevista ens explica l’experiència.

Artem Komissarov estudia el transport molecular dintre de las neurones. Il·lustració de David S. Goodsell, the Scripps Research Institute.

Artem Komissarov estudia el transport molecular dintre de las neurones. Il·lustració de David S. Goodsell, the Scripps Research Institute.

Research in four minutes (Rin4′) (Recerca en quatre minuts – Rin4′), una competició de divulgació científica anual creada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el 2015, aplega a joves investigadors de doctorat de tota la UPF per comunicar la seva ciència al públic, de la manera més comprensible possible, en només quatre minuts. Avui ens trobem amb Artem Komissarov, el guanyador de la cinquena edició de Rin4’.

 

Artem Komissarov, PhD student at the CRG.
Artem Komissarov, estudiant de doctorat al CRG.

Artem, tu ja havies participat a Rin4′ anteriorment … quina ha estat la teva motivació per participar en aquesta competició?

Bé, en primer lloc, és un repte personal. Per tal de preparar aquesta xerrada, hom necessita allunyar-se amb el zoom per passar de les molècules més petites al panorama general, y després trobar les paraules adequades per explicar de forma clara de què es tracta. En segon lloc, la competència és divertida: penses, prepares, esperes que arribi i després gaudeixes escoltant les fantàstiques xerrades dels teus companys. Em sembla absolutament increïble com els meus col·legues expliquen coses extremadament complexes d’una forma tan clara y comprensible!

 

De què tractava la teva xerrada? Ho pots explicar en poques paraules?

Bé, anem a intentar-ho! En general, miro d’entendre el nostre cervell. Les cèl·lules que el formen, les neurones són, sovint, extremadament llargues. Per poder enviar i rebre senyals, per aprendre i memoritzar, les neurones han de transportar milers de molècules a través de llargues distàncies i en la meva tesi doctoral, miro d’entendre com ho fan.

Per tal d’explicar exactament com estudio aquest transport, faig servir la història de Toyota. Per crear el primer automòbil al país, el fundador de la indústria, Kiichiro Toyoda, va comprar un automòbil Ford, el va desmuntar i en va copiar cada detall. Això el va ajudar a entendre com funciona el cotxe. Més tard, aquest coneixement va ajudar Kiichiro a millorar el primer model de Toyota, facilitant d’aquesta manera el camí de la jove marca al mercat mundial.

Per revolucionar la nostra comprensió del transport en les neurones, estem adoptant un enfocament similar, creant primer una “còpia” del sistema. Faig servir molècules separades mirant de “replicar” el transport neuronal sense neurones vives, in vitro. Aquesta tècnica és relativament nova en el camp i s’anomena “reconstitució molecular”. Hi ha molta bioquímica en això, així com biofísica.

 

“Per enviar i rebre senyals, les neurones han de transportar milers de molècules en llargues distàncies. En la meva tesi doctoral, miro d’entendre com ho fan procurant de “replicar” el transport neuronal in vitro”
Artem Komissarov

 

En el transcurs de la meva recerca filmo com es mouen les molècules sota el microscopi. Et pots imaginar una de les meves pel·lícules a través d’aquesta sèrie d’imatges (a continuació). Aquí pots veure com una proteïna motora (punt verd) s’està movent al llarg del microtúbul (línia verdosa) i una altra està transportant una molècula de càrrega (punt vermell). Podem aprendre molt sobre el transport neuronal provant diferents proteïnes motores, molècules de càrrega i els seus mutants. Espero que entenguis el que vull dir…

  

Crec que sí! Perquè creus que competicions com Rin4’ són importants?

Els investigadors s’estan capacitant al llarg de tota la seva carrera per impartir xerrades científiques que generalment se centren en fragments d’informació molt concrets, estan plens d’argot científic i també tenen un format força específic. Tot això fa que els resultats científics siguin poc comprensibles per als professionals d’altres camps. Sovint, els periodistes expliquen els descobriments científics de manera esbiaixada o fins i tot errònia i llavors, la societat pot subestimar la importància de la recerca i els polítics, eventualment, podrien retallar el finançament en recerca i educació. Només perquè els investigadors i el valor de les seves dades científiques són difícils d’entendre. Esdeveniments com el Rin4’ no només acosten  als científics a la societat, sinó que també ensenyen als joves investigadors a comunicar els seus objectius de recerca, els seus mètodes i els seus resultats de manera que resultin comprensibles per a tothom.

 

“Esdeveniments com el Rin4’ ensenyen a joves investigadors i investigadores a comunicar els seus objectius de recerca, els seus mètodes i els seus resultats, de manera que resultin comprensibles per a tothom”

 

Moltes gràcies Artem! La darrera pregunta: com de difícil és entrevistar-se a un mateix?

En realitat, no és més difícil que ser científic! De fet, per investigar, sovint hom ha de mantenir diàlegs amb un mateix. Què en sabem del fenomen X? Què ens agradaria saber? Com crec que X podrà funcionar? Com puc comprovar la meva hipòtesi? Preguntar i respondre a aquesta cadena de preguntes fa que els investigadors siguin el que són. I preguntar i respondre pel meu compte, fa un temps, a les preguntes d’aquesta entrevista, fou el que em va motivar a participar en el Rin4’ d’aquest any.

 

Aquí podeu escoltar (en anglès) la xerrada de l’Artem que el va fer guanyar la competició Rin4′!

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *